divendres, 18 de juliol de 2008

EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA


Manifest «El català, llengua comuna».

Sant Jordi 2008

Pròleg.


Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s’equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d’ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d’un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t’excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d’ aquest tot.


Najat El Hachmi, escriptora.


«El català, llengua comuna».


Les entitats signatàries d’aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:


1. L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.


2. Les administracions i institucions públiques han d’apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l’alumnat per motius d’origen, i que potenciï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.


3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.


4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer . L’ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.


5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d’origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.


6. El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.


7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d’una ciutadania en igualtat de condicions. L’adopció del català ha d’anar acompanyat també de mesures que facilitin l’adquisició dels drets socials i polítics.


Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d’un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l’adquisició de la ciutadania catalana.


8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L’ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.


9. La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d’enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.


10.Volem viure en català! Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d abril de 2008


PLATAFORMA PER LA LLENGUA

c/ Diputació, 276. Planta baixa.

BARCELONA

5 comentaris:

josep ha dit...

Exemplar, és la paraula que defineix aquest manifest. Parla de respecte per a totes les llengües i parla de la llengua d'acollida pròpia del país. Quina diferència del "manifiesto de la lengua española" en què, el que es fa és imposar una llengua per sobre de les altres i si cal, arraconar-les en benefici del español. Detalls com aquest són els que diferencien un país tolerant d'un país colonitzador, i ja sabem que una colonització sempre s'ha fet per la força i sense respectar res. Més els valdria preocupar-se pels problemes del castellà a Puerto Rico o Miami, però en el fons, no volen defensar el castellà (saben que és molt fort a casa nostra), sinó anorrear el català, l'euskara o el gallec.

miquelet ha dit...

Excel·lent manifest. per cert, per què aquestos "intel·lectuals" castellans diuen "lengua común" si en realitat volen dir "lengua única"?.

Salut.

Francesc ha dit...

Josep: és el que tu dius. No és defensar el castellà, és fer desaparèixer el català, l'euskara i el gallec.

Miquelet: completament d'acord amb tu. Clar i català.

glòria ha dit...

Jo trobo el Manifest massa suau. Quan aprendrem els catalans, valencians, balears etc. a no pidolar: "No ens discrimineu per haver nascut en un altra lloc..."?
Mentre no madurem la natural autoritat que ens atorga una llengua i una cultura, els anti-català no ens entendran. Més ben dit: Ens entenguin o no, hauran de claudicar.
El filòsof Fernando Savater, un dels firmants del Manifiesto, va ser l'introductor a l'Estat Espanyol del prestigiós pensador romanès d'expressió francesa, Emile Cioran. És irònic que en Cioran en un dels seus lúcids aforismes digui: "Que ningú no s'enganyi: L'única patria del ser humà és l'idioma". Ell ho deia amb causa doncs va començar a escriure en romanès, però el gros de la seva obra és en francès ja que de jove es va quedar a viure a París on havia anat a estudiar.
Ser tan civilitzats i tan pacífics serveix de ben poc amb els que volen anihilar el que és nostre. No penso mai en sang, mai, però, repeteixo, hem d'aprendre a generar una autoritat que neix del dret natural que té qualsevol poble a expressar-se en la seva llengua.
Bon diumenge!

enric ha dit...

Dono TOTA la raó a la Glòria: Creiem ser educadament civilitzats de mena i en realitat el que som és una colla d'acomplexats. L'altra dia parlava amb un amic meu i un xicot paraguià que ell coneixia, i en un moment determinat en què el meu amic i jo parlàvem en català, ens va demanar que, per favor, ho féssim en castellà perquè ell no ens entenia. Li vaig preguntar si feia poc temps que era entre nosaltres, i em va contestar que fea SET ANYS!!! Crec que no cal dir res més, oi?