dijous, 3 de juliol de 2008

PER A ÍNGRID BETANCOURT



LLIBERTAT

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom

En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom

En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conèixer-te
Per anomenar-te

Llibertat

Paul Éluard (Fragment) Traducció de Marc Granell
M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX, Edicions 96, Carcaixent, 1999.

2 comentaris:

glòria ha dit...

Un preciós detall, Francesc. He celebrat amb el cor l'alliberació de la senyora Betancourt i tu m'has recordat que en Paul Eluard és un poeta a revisar amb interès.
Ell va dir també allò de "Bonjour tristesse..." i jo et desitjo un bon cap de setmana.
Besades.

Francesc ha dit...

Glòria: a mi em fan patir ara els segrestats que queden a la selva. Quan me'ls imagine patint tant, enmig d'animàlies, insectes pudents... em fa molta pena. Déu vulga que els alliberen prompte i s'acabe eixa xacra ignominiosa dels segrests. Salutacions.