dijous, 10 de juliol de 2008

ARRÒS AL FORN A L'ALCUDIANA (1)

D’arrossos al forn, com de paelles, n’hi ha tants com famílies que els preparen. Aquest és un dels que prepara la meua sogra. A ella li ix boníssim i l’elaboració no és gens complicada.

ARRÒS AL FORN DE LA MEUA SOGRA (1)


INGREDIENTS:

1 cabeça d’alls sencera sense pelar (n’hi ha qui en posa dues)

1 creïlla gran pelada i feta a rodanxes de ½ cm de grossària

1 tomaca gran o 2 de menudes

1 pemintó (=pebrot) roig

½ kg de faves fregides (si són congelades, les fregim una vegada a temperatura ambient)

2 talls de cansalada magreta tallada a trossets

1 botifarra de ceba per persona

Arròs de la varietat “bomba” (la mesura és: 1 tassa per persona/2 tasses d’aigua o brou)

Oli d’oliva de Beneixama (o un altre de qualitat semblant)

Sal

1 culleradeta de pemintaroig (pebre roig)

Safrà (colorant)

Aigua

ESTRIS:

1 cassola de fang que puga anar al forn

1 paella gran de mànec

1 ganivet

1 tisores de cuina

1 cassola d’acer


PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a baix i el ventilador (si en té el forn).

Aboquem l’arròs que usarem a la cassola de fang. En la cassola d’acer, posem a bullir l’aigua necessària d’acord amb la proporció d’aigua i d’arròs que havíem esmentat abans, safrà i sal.

Posem oli a la paella i, quan estiga calent, hi sofregim la cabeça d’alls fins que estiga daurada. La’n traiem i la col·loquem a la cassola de l’arròs. En el mateix oli, fregirem les rodanxes de creïlla pelada amb el gruix adient fins que agafen un color daurat. En estar, les col·loquem a la cassola de l’arròs.

Agafem les botifarres de ceba i també les hi sofregim evitant que es rebenten (millor si són una miqueta seques que no tendres, que si no, es rebenten en fregir-les). En estar, les aboquem a la cassola de fang provant que queden repartides per la superfície.

Ara hi sofregim novament les faves que havíem fregit prèviament o les fregim bona cosa si són congelades (són més bones si són de collita pròpia i acabades de collir). Mentrestant, tallem el pebrot (“pemintó” a l’alcudiana) a trossets ben menuts i quan hàgem tret les faves de la paella i les hàgem col·locades a la cassola de l’arròs, el sofregirem a la paella. Ara agafarem els dos talls de cansalada magreta i els tallarem a llenques amb l’ajut de les tisores i les afegim al pebrot perquè s’hi sofregesquen plegats. Quan ja quasi estiguen daurats, hi afegirem una culleradeta de pebre roig i la fregirem una mica sense que se’ns creme, que si no, amargueja.

Abocarem tot a la cassola de fang de manera que quede repartidet. Li tirarem per damunt l’aigua (que haurà d’estar quasi bullint) sense cremar-nos!

Col·locarem la cassola al forn a una altura més davall que no dalt i l’hi deixarem coure durant un temps que va dels 45 min a 1 hora.

CONSELLS:

Si la cassola de fang és nova de trinca, val la pena que la deixem tota una nit dins d’una conca plena d’aigua neta per tal que s’amere i no bade.

Per a escurar la cassola de fang, val la pena que l’omplim d’aigua una vegada s’haja quedat a temperatura ambient. El fang i els contrastos de temperatura forts calent/fred no li van bé.

Hi ha qui li posa “Avecrem” a l’aigua, però no fa el mateix gust i en disfressa el tradicional.

Si li fem un tall a la redona a la cabeça d’alls sense que entre el full del ganivet del tot fa que es frija i es coga després millor.

6 comentaris:

Gemma ha dit...

Quina recepta més diferent de les que coneixia! Això d'anar fent les coses a banda i anar-les posant dins la cassola de fang és totlament nou per mi! A casa, quan fem l'arròs al forn, ho fem com per una paella normal, amb l'única diferència que enlloc de bullir l'arròs sobre el foc, ho fiquem al forn...
I no és molta estona 45 minuts o una hora?
Això ho hauré de provar! Un cop més, gràcies a la teva sogra per la recepta ;)

Francesc ha dit...

Gemma: el fet de coure en cassola de fang fa que la cuita s'alentesca una mica. També depén del tipus de forn que tingues i de la quantitat d'arròs i brou que hi col·loques. No va gens malament, quan ja han passat uns 30 minuts, anar fent-li ulladetes a veure com va la cuita. Ja em diràs, si el fas, si t'ha eixit bo. Segur que sí. Besades ;D

El cullerot Festuc ha dit...

Sisisi...jo tb m'he quedt ben parada amb el temps..pensava que t'hauries confós! jejeje!!! suposo que Creïlles deuen ser cebes??? ai no sé!!! Felicitats a la teva sogra per aquestes fantàstiques receptes!!!!
Ahhhhhhhh!!! M'he quedat alucinada amb la foto dels alls!!! T'ha quedat com un quadre!!!
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Eva: Gràcies pels elogis als alls. "Creïlles" són "patates" en el català de València. Salutacions. :)

La cuina vermella ha dit...

Francesc, t'esperem a la trobada de blocaires, no ho oblidis, eh?!
Per cert, els teus plats són fantàstics, realment bons!

Francesc ha dit...

Amics vermells: gràcies pels elogis. Ja li explicava a la Gemma que tot depén que puguem conciliar vida laboral i la il·lusió de conèixer-vos! Besades. ;D