-->
L’estiu és una bona època per a
consumir fruita fresca. Tanmateix, de vegades, la fruita perilla de
fer-se malbé. Això és el que els passava a unes quantes pomes blanques i
roges que teníem a casa. La seua pell començava a arrugar-se i a
presentar alguna taca marró, senyal inequívoc que no durarien molt. Així
doncs, m’he decidit a preparar una recepta de pastís de poma que vaig
aprendre fa molts anys en una granja-escola que es diu “La Caseta”, que
està a Benigànim. La recepta no és ben bé l’original. L’he modificada de
la manera següent:
PASTÍS DE POMA
INGREDIENTS:
1 i ½ kg. de pomes blanques i roges
1 got de sucre
1 got de farina
1 got de llet
4 ous grans (o 5 de petits)
1 sobret de rent "Royal"
mantega o margarina
melmelada de bresquilla
canella
1 llima
ESTRIS:
1 motlle redó antiadherent (27 cm de circumferència al fons i 5 cm d’alt)
Paper de forn
1 bolígraf o un llapis
1 tisores
2 llibrells
1 plat fondo
1 cullereta
1 rall
1 ganivet
1 plata redona
PREPARACIÓ:
Ratllem la llima i posem la ratlladura en un platet. Reservem dues o tres de les pomes. Omplim un llibrell o un bol gran amb aigua i el suc de la llima que acabem de ratllar. Pelem la resta de les pomes i les fem a trossets menudets que anirem deixant en el plat fondo. En un altre bol o llibrell batem el sucre, la llet, la farina, el rent, una puntada de canella i els ous. En estar ben triturat, li afegirem la poma tallada, la ratlladura d’una llima i ho mesclarem ben mesclat.
Ara, untem un motlle desmuntable per a pastissos amb mantega amb l’ajuda de la cullereta. O un de no desmuntable amb un paper de forn untat amb mantega al fons, com he fet jo. Per a això, marcarem el cul del motlle en el paper de forn. Untarem el fons i les vores del motlle i li apegarem al fons el redolí de paper de forn. Abocarem a dins els ingredients.
Pelem ara la poma que havíem reservat abans i la fem a gallons molt prims. A mesura que els tallem, els anem deixant dins del llibrell amb aigua i suc de llima per tal que no es facen marronosos (així no s’oxiden). En estar tots tallats, els traiem de l’aigua i suc i els escorrem. Anem col·locant els gallons de poma damunt del batut fent dos o tres camins.
Encenem el forn a dalt i a baix amb el ventilador a 180º C primer. Col·loquem dins el motlle i el posem a coure's. Als deu minuts, abaixem el forn a 160º C. El temps total de cuita ha de ser d’una mitja hora a tres quarts, tot depenent de la grossària del pastís.
En estar quasi cuit, es trau el pastís i es "pinta" amb la melmelada de bresquilla, amb l'ajuda d'una cullera. El tornem a enfornar per tal que la melmelada s’apegue bé a la poma (els deu minuts finals). En estar el temps, apaguem el forn i deixem que es refrede a dins del forn fins que s’acabe l’escalfor.
Quan s'haja refredat, el traurem del motlle, el col·locarem en una plata redona i el col·locarem a la nevera.
Està més bo si es fa d'un dia per a l'altre. Per saber si s'ha cuit, podem punxar-lo amb una agulla. Si n'ix quasi seca, ja està bo el pastís.
14 comentaris:
Francesc,
Els pastissos de poma són una cosa que crec que agraden a tothom i aquest ens l'has explicat tan bé, que segur que surt. A més, m'agrada la precisió que has fet de com utilitzar el forn, és una cosa que quan vaig a classes, sempre ho pregunto, perquè no sempre s'especifica.
Fins aviat
molt bo aquest pastís, francesc, i molt més complert que el que jo he publicat avui. venen ganes de manjar-ne ara mateix.
Manel: gràcies pel teu comentari. Cada pastís de poma és diferent. El teu, amb la Nocilla, segur que també m'agradaria molt. ;D
Bona recepta, un clàssic per berenar amb una orxateta (amb permís dels fartons, és clar)
Salutacions xafogoses!!
Délfica: doncs sí. Amb orxata i dins d'una piscina, perquè aquesta ponentada no hi ha qui l'aguante. Amb raó diem per ací: "De ponent, ni terra, ni vent, ni gent!".:D
mmmmmmmmmmmmm fa mengera!!!
Xisco: si la fas, ja em diràs que t'ha semblat. ;D
Ja veig que avui això va de pastissos de poma :)
Aquest teu es veu boníssim, deu quedar ben sucós amb els trossets de poma de dins...
Per cert, bon truco el de posar una rodanxa de paper de forn al cul del motlle, així no s'enganxa ;)
Per cert, quina fruita és la bresquilla? Albercoc? No em sona gens, m'encanta descobrir tots aquests noms nous a través de les teves receptes :)
Gemma: la "bresquilla" es correspon amb el "préssec". I sí, queda molt sucós per dins amb els trossets de poma. Tanmateix, no és un dolç embafós, potser per la subtil acidesa de la poma. Salutacions :)
Molt bé Francesc! aquest pastís teu és espectacularment bo! I les teves explicacions i són fabuloses! M'apunto la idea de menjar-lo acompanyat d'una orxata!
besades!
Francesc!!! M'encanten els pastissos de poma!!!!...Ufff...me l'apunto a la llista de pendents!
L'enhorabona!!!
Petunets,
EVA.
Amics vermells: Estic content que us haja agradat. Tanmateix, em pense que haurem de tirar mà de l'autoliposucció amb canyeta de refresc si volem aprimar-nos. Salutacions. ;D
Eva: a mi també m'agraden molt els pastissos de poma. Aquesta, en concret, com més ample i baixet siga el motlle, encara està més bona. ;))
A casa agraden molt els pastissos de poma, i n'he fet de diferents seguint vàries receptes. Aquest té molt bona pinta i, per tant, el faré seguint, però, al peu de la lletra les teves impecables explicacions.
Enric: ja em diràs si t'ha eixit bo. Si veus que necessita més temps de cuita, l'hi deixes una estona més. Salutacions. ;D
Publica un comentari a l'entrada