dimarts, 1 de juliol de 2008

COCA IMPROVISADA

No sé com explicar bé aquesta recepta que va eixir de pura casualitat. Resulta que el meu sogre ha plantat un hortet al xalet. Hi té una mica de tot. Com que la meua sogra estava de viatge, em vaig encarregar una mica de guisar. Va dur unes carabassetes verdes que feien molt bona cara. A la nevera teniem dos pebres rojos i tomaques de la pruna morint-se de fàstic i vaig pensar: "Això és farà malbé si no ho cuinem". Així que vaig tallar a trossos les dues carabassetes, set o huit tomates de la pruna (o de la pera), tres cebes grosses, els pebres rojos i ho vaig posar tot a fregir a foc lent en una cassola d'aquelles antiadherents amb una bona xorrada d'oli d'oliva de Beneixama i sal. Van estar coent-se o amorosint-se com a mínim dues hores i la cuina es va omplir d'una oloreta boníssima. De tant en tant remenava, però no cal fer-ho massa perquè les verdures van soltant els seus líquids i no cal posar-hi gens d'aigua per tal que no s'agarren a la cassola. El cas és que la meua sogra tornava ahir per la nit del seu viatge i vaig pensar a fer "alguna cosa especial". I d'ací va nàixer la "coca improvisada":

Ingredients:
1 paquet de pasta full de la marca "Nestlé" (és molt pràctic i ja ve en redó).
2 ous.
Formatge Gouda i formatge Manxec.
Verdures de la cuita d'abans.
Mantega (per a untar el motlle).

Estris:
1 motlle redó antiadherent d'uns 25 cm.
1 forqueta.
1 ganivet.
1 cullerot o una escumadora.

Preparació:
Posem a calfar el forn a foc fort dalt i baix i, si teniu ventilador, li poseu aquesta funció també.
Untem el motlle generosament amb mantega. Hi col·loquem amb cura la làmina de pasta fullosa i li'n fem unes voretes. Amb la forqueta punxarem tota la superfície de la pasta per tal que no puge amb l'escalfor tot fent caminets.
Agafem ara els dos formatges i en fem trossets amb el ganivet i els repartim per la superfície de la pasta full.
Amb el cullerot o, millor encara, l'escumadora, agafem verdura de la cassola d'abans i l'anem col·locant a dins del motlle tenin cura que no hi caiga gens del brou que han soltat les verdures (podem deixar que s'escórrega, si volem, en un colador, pero jo no ho vaig fer això, la vaig posar directament mentre l'escorria).
En estar ben plena, batem els dos ous i els repartim per damunt de la coca.
Amb cura de no cremar-nos, enfornem el motlle amb la coca i ara només cal que es coga.
Jo la vaig posar a la part baixa del forn però no davall del tot i la vaig deixar coure aproximadament uns vint minuts i en va eixir molt bona, i amb una oloreta!
La llàstima és que no li'n vaig poder fer cap foto i ja no en queda ni un bocí.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

A vegades les receptes improvisades i d'aprofitament són les que surten més bones... I si a sobre són amb productes frescos de l'hort del teu sogre, com aquestes carabassetes verdes (què són? carbassons?) doncs molt millor!
I so no, què hi ha més bo que l'arròs dels dijous amb les sobres per fer net de nevera?
Felicitats per aquesta coca improvisada, ja m'imagino que no en queda ni un bocí!

Francesc ha dit...

Gemma: gràcies pels teus comentaris. Doncs sí, les "carabassetes verdes" són els "carabassons". Tindre la possibilitat de consumir verdura fresca, acabada de collir, és tot un luxe. Té tot un altre sabor. Besades. ;)

enric ha dit...

A propòsit del que comentes de poder menjar verdures collides directament de l’hort, m’ha vingut a la memòria el que el meu pare -un home fill de la pagesia i a qui en comptades ocasions, al revés meu, he vist disfrutar menjant- un dia vaig sentir-li comentar: “No hi ha cosa més bona al món que menjar-se un préssec acabat d’agafar i madurat al mateix arbre.” I ho deia com si s'imaginés entalulat i menjant el més deliciós dels àpats! :)

Boníssima aquesta coca improvisada, Francesc!

Francesc ha dit...

Enric: gràcies! ;)