diumenge, 27 de juliol de 2008

PEMINTONS FARCITS

Aquesta recepta rep denominacions diverses segons el lloc on es prepara. A Beneixama i l’Alcoià es diu “bajoques farcides”, a Tavernes de la Valldigna, “arròs amb pebres” i a l’Alcúdia, “pemintons farcits”. Com que l’ha feta Oreto, li posaré el nom “a l’alcudiana”.

PEMINTONS FARCITS

INGREDIENTS:

Pemintons (=pebrots, pebres, bajoques)

Arròs (aproximadament una tasseta de les de café per cada bajoca, si és gran)

Bacallà

Tonyina de pot

Alls

Tomata fregida (de pot o feta a casa)

Oli d’oliva de Beneixama

ESTRIS:

1 safata de forn

Paper d’alumini

1Tisores

1 Ganivet

Furgadents

1 Paleta o un cullerot de fusta

1 Paella gran de mànec

1 pinzell de cuina

1 taula de tallar

PREPARACIÓ:

Posem el forn a calfar a 180º en la funció dalt i baix.

Folrem una safata de forn amb el paper d’alumini i l’untem amb oli d’oliva de Beneixama.

Convé que les bajoques siguen totes d’una mida semblant perquè així es couran totes alhora. Si n’hi ha de més menudes haurem de controlar-les perquè solen fer-se abans i s’han de traure del forn mentre les més grosses s’acaben de fer.

Rentem els pebrots i els tallem la part de dalt tot fent com una tapadoreta. Els llevem les llavoretes i els reservem. No tireu les “tapadoretes”!

Tallem els alls a rodanxetes primes i el bacallà sec a trossets. Fregim els alls trinxats a la paella fins que tinguen un color daurat i tot anant amb compte que no es cremen. En estar, hi aboquem l’arròs (la quantitat variarà segons el nombre de bajoques que hàgem de farcir).
Hem de sofregir l’arròs fins que agafe un color dauradet, per a la qual cosa, l’haurem de remenejar constantment amb l’ajut d’un cullerot de fusta. El fet de sofregir l’arròs és per evitar que s’esclate en coure’s. Si no ho férem així, quedaria empastrat i no estaria gens bo.

Apagarem el foc i li abocarem el bacallà i la tonyina i el mesclarem ben mesclat amb l’arròs. Ara hi afegirem la tomaca i ho farem tot ben mesclat.

La tomaca, si la fem a casa, s’ha de ratllar i després fregir durant molta estona (a foc lent durant, com a mínim, una hora) afegint-hi sal i una culleradeta de sucre per matar-li l’acidesa. Queda, però, una tomata més gustosa i amb més líquid que la de compra.

Recordeu que açò s’ha de fer amb el foc apagat. Penseu també que no hem dit res de la sal perquè com que el bacallà sec no va dessalat i la tonyina ja en duu, de sal, no caldrà posar-n’hi.

Una vegada llest el farciment, anirem farcint els pebrots amb l’ajuda d’una cullera. Els farcirem de manera que després es puga tapar amb la tapadoreta que havíem reservat. Cada bajoca anirà tapada i assegurada amb els furgadents clavats. Així l’arròs s’acabarà de coure dins del pebrot aprofitant els sucs de la tomata i el del propi pemintó.

Els anirem col·locant dins de la safata de forn i els pintarem un per un amb oli d’oliva amb l’ajuda d’un pinzell de cuina. Si no els pintem d’oli, tampoc no passa res. Simplement és que la pell del pebre queda més bona.

Ara toca enfornar-los.

Quan haja passat una mitja hora, girarem els pebrots i els continuarem coent fins que el temps total siga una hora. Açò és orientatiu. A partir dels ¾ d’hora s’ha de vigilar per tal que no es cremen.

Aquest plat és molt bo per a un dinar i no és massa calòric. No el recomanaria gens per a sopar atés que el pebre és una mica indigest i l’arròs cuit pot resultar una mica pesat de pair.

A la versió vallera, l’“arròs amb pebres” també es pot fer tot canviant el bacallà i la tonyina per un sofregit de tomaca, ceba i magre picat. Té un altre sabor i és una mica més alimentós.

Es poden congelar ben embolicats amb paper film i aguanten bé durant almenys un mes. Després, només cal deixar que es descongelen a temperatura ambient i calfar-los, després, al microones.

Hi ha qui en fa bona cosa per a tindre'n altres dies per a dinar. El fet que els pebrots siguen de pell gruixuda els fa més gustosos. Hem de descartar-ne els que tinguen taques o presenten una pell tova.
Si, una vegada cuits, trobem que l'arròs està una mica cru, es pot tornar a enfornar uns minuts més, però vigilant sempre que no es creme la part externa de la bajoca.


14 comentaris:

xisco ha dit...

s'arròs li posau en cru? i amb quina aigua es cou? curiosa recepta!

manel ha dit...

francesc, quins pemintons mé originals, i farcits d'arròs, que tant m'agrada. un plat ben contundent i apetitós.

Belen ha dit...

Que bo!!!! I aquell suquet o aigüeta que deixen le pebreres.....Per cert que aquest es un dels meus menjars preferits. Xisco, s'aigua que deixen els pimentons ja es prou per que es cogui l'arros a dintre del forn i del pimentó

Francesc ha dit...

Xisco: l'arròs no és ben bé cru. Està una mica cru en haver-se sofregit una mica. Es cou amb l'aigua del brou de la tomàtiga i la que amolla el propi pebrot. S'acaba de coure amb l'escalfor del forn.

Manel: són contundents i s'ha d'anar amb compte de no beure massa després de menjar-ne perquè l'arròs s'estova i costa molt de pair.

Francesc ha dit...

Xisco: en el primer "cru" hi volia dir "cuit". ;)

Francesc ha dit...

Belén: Hola! Aquest correu meu va com una carabassera. Em publica els comentaris en l'ordre que li dóna la gana.

Xisco: ja veus que la Belén també en sap de pebrots farcits...

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc...quins plats més bons que poses!!! Mai he fet pebrots farcits, pero aquests fan molt bona pinta!!!
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Eva: aquest plat és laboriós de fer, però molt gustós. Si proves de fer-lo, ja me'n diràs. Salutacions.

enric ha dit...

Òndia, Francesc: Sí que és laboriós de fer sí, però amb les detallades explicacions i fotografies que hi heu posat, es veu molt clar com s'ha de fer. Fantàstica recepta!!!

Francesc ha dit...

Enric: és més qüestió de fer els passos que de dificultat. Ara bé, no és cas de fer-ho un dia que no tingues massa temps per a dedicar-li. Salutacions

Delfica ha dit...

Hola hola, l'estiu m'està afectant i he oblidat una mica els deures blocaires, per sort veig que la vostra cuina feineja a tot drap!!! Fa una pinta estupenda!!
Salutacions!!

Francesc ha dit...

Dèlfica: Gràcies pel teu comentari. A mi açò del bloc em distrau molt. Salutacions ;D

miquelet ha dit...

Aquesta vegada ja he vist la recepta sopat, però me n'he recordat d'unes bajoques farcides que vaig menjar a Alcoi que em van fer creure en Déu per uns segons.
Apuntada queda aquesta.
Salut i bon profit.

Francesc ha dit...

Miquelet: doncs, la recepta d'Alcoi és com aquesta. Ara ja saps com es fa...;D