dissabte, 12 de juliol de 2008

MANIFEST DEL GALEUZCA


És emprenyador, però necessari cada vegada més, defensar-se amb els arguments de la raó dels atacs dels assimiladors castellans:


MANIFEST DE L’AELC, AELG I EIE

Davant el discurs pretesament homogeneïtzador i centralista que subjau en el “Manifiesto por la lengua común”, la Federació d’Associacions d’Escriptors GALEUSCA manifesta que:

1. La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l’estat espanyol, lluny de ser entesa com una “asimetria” o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d’estats que conformen l’Europa plurilingüe.

2. El gallec, l’èuscar i el català no són “invents” d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics, no es van produir de manera “natural”, sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l’estat, sense cap consulta ni acord previs.

3. L’article 3 de la Constitució espanyola garanteix la presència d’aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l’estat, mitjançant l’exigència a tots els ciutadans de l’obligació de conèixer el castellà. Tots els ciutadans de Galícia, d’Euskadi i dels Països Catalans assumeixen a la pràctica aquesta exigència, ja que no hi ha cap persona que no tingui una bona competència en castellà, independentment que el tinguin com a primera llengua o com a segona. En canvi, pel que fa al gallec, a l’èuscar i al català, la legislació no preveu l’obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetría en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se’ls reconeix, a usarlos.

4. El gallec, l’èuscar i el català també són llengües oficials en els seus territoris, que és el mateix que dir que són les llengües pròpies d’aproximadament el 40% de la població de l’estat espanyol. Aquests codis lingüístics diferents del castellà, legítims i en els quals es reconeix el recorregut i l’expressivitat d’un poble i d’una cultura, són instruments de comunicació igualment “democràtica”, eines de relació interpersonal útils i necessàries per a la societat que les sustenta.

5. El dret a l’ús públic, en totes les instàncies, de la llengua pròpia està reconegut en totes les legislacions democràtiques del món. En l’àmbit europeu, cal que recordem la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (aprovada i ratificada per l’estat espanyol) o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada per unanimitat pel Congrés dels Diputats.

6. La visió anul·ladora que des de l’enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua i, conseqüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua. La competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món, que obri les fronteres del respecte per l’altre des de la interpretació d’una relació d’equitat entre els éssers humans, independentment del seu lloc de naixement, de residència i de llengua pròpia. A més, el Manifiesto parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat.

7. L’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu i com a sinònim d’enriquiment de l’individu, ja que l’aprenentatge plurilingüe estimula l’expressivitat i el coneixement de les persones. En el cas de Galícia, Euskadi i els Països Catalans és imprescindible que la població sigui competent en les dues llengües oficials, a fi que cadascú pugui decidir lliurement quina d’elles farà servir en els diferents àmbits i situacions. És a dir, la doble competència és imprescindible per garantir la llibertat lingüística.

8. Per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada. És a dir, per garantir els drets que tenim també els parlants del català, èuscar i gallec es necessiten polítiques lingüístiques que creïn les condicions per exercir-los, tal i com va dictar el Tribunal Constitucional en la sentència 334/1994 quan “avalava un tracte desigual, que no discriminatori, per a les dues llengües oficials en funció del caràcter propi d’una d’elles que precisa d’una acció normalitzadora que ha d’implicar, necessàriament, accions de suport singularitzat”.

9. Les polítiques lingüístiques aplicades a l’àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües, tenen com a objectiu aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competencia en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d’anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística.

10. Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans PROCLAMEM la nostra voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem. Repudiem enèrgicament tots els intents d’EXCLUSIÓ que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües i lamentem que, en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EUA, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat.

11 de juliol de 2008

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG)

Euskal Idazleen Elkartea (EIE)

10 comentaris:

dospoals ha dit...

De veres cansera tinc ja de tant de manifest, malgrat que irremeiablement hi estic d'acordíssim. Ara tu, ara jo, tot plegat l'únic que fa és marejar el personal i que arribe a la conclusió que els intel·lectuals no són d'aquest món. NO serem, no ja un país (perquè legalment no ens deixen), sinó un Estat normal.

miquelet ha dit...

Jo ja ni m'espante dels atacs que ens fan els de sempre. Per a mi és només el capítol 2.453.991 del "culebró". Necessiten contínues flametes que mantinguen encés l'odi dels ignorant. Odi que es tradueix en audiència dels seus mitjans de comunicació i en vots del sector "garrulo".
El contramanifest de Galeusca segurament el llegirem gent que ja tenim prou clar el que és una enganyifa i el què no ho és.

Felicitats pel teu blog.

josep ha dit...

Estem tots cansats ja de tants "manifiestos" de suposats intel·lectuals per carregar-se llengues vives. On és la cultura i l'universalisme que tant pregonen aquests personatges?. Cada X temps apareix (sempre des de EL MUNDO, la COPE, o nacionalistes espanyols similars) un d'aquests atacs. No tenen memòria ni vergonya. L'altre dia publicava EL PUNT una serie de frases històriques que és poden consultar a les hemerotequés. Només dos exemples: 1) "En ninguna escuela debe permitirse libros impresos en lengua catalana; ni hablarla, ni escribirla ...." (Consell de Castella any 1714) i 2) "Nunca fué la nuestra una lengua de imposición, sinó de encuentro y a nadie se le obligó nunca hablar en castellano" (Juan Carlos I de Borbon 2001).
Calen més comentaris ?.
Per cert Francesc m'agrada molt el logo de la llengua, si m'ho permets l'inclouré en el bloc.
Una abraçada.

Francesc ha dit...

Josep Vicent: Quina altra cosa podem fer si no és oposar la raó al desficaci demagògic de l'espanyolisme de sempre? És cansat, però, com ja he dit, necessari. Els intel·lectuals sí que són d'aquest món, encara que, de vegades, el seu punt de vista "objectiu" diferesca del nostre.

Josep: Hi ha un llibre que es diu "Catalanofòbia" que és un recull rigorós de com Ecspanya "en estima" als catalano-parlants. Pel que fa al "logo" està tret d'Internet. Usa'l així com vulgues. ;)

Francesc ha dit...

Miquelet: Hola! Mira, el meu servei de publicació de comentaris va com una carabassera i m'hi arriben desordenats. Pel que fa al teu comentari, trobe que, malgrat que la majoria ja estem assabentats que el "manifiesto por una lengua común" és un xurro infumable, no va malament que, de manera assenyada, se'ls desmunten els seus fal·laços arguments. Salutacions a Elx.

Delfica ha dit...

I dic jo... no els sortiria més a compte manifestar-se en favor del castellà a llocs com ara Puerto Rico o alguna d'aquelles colònies seves d'ultramar.... o millor... i si reivindiquem el guanche!!! això si que seria una bona feina... o el panocho de Múrcia... jaja,
Feliç diumenge!!!

glòria ha dit...

Jo, dins del mal, frueïxo pensant que el maleït "manifiesto" per molta gent serà un fertilitzant. Jo no el necessito però ja que me'l donen, me'l prendré.
Quan en aquell programa matinal de la senyora Campos cada dia s'hi feia anticatalanisme, jo hi vaig escriure agraïnt el reforç vitamínic que suposaven els seus ociosos comentaris per la gent que no es prenia seriosament el tema. No vaig ser la única. Al cap d'uns dies, sense esmentar a ningú en particular, la senyora Campos va treure un feix de cartes que, en essència, venien a dir el que havia dit jo. En recordo una d'uns que deien que havien restat indiferents fins que veient el seu programa, -amb la Isabel San Sebastián, l'Arcadi Espasa, en Xavier Nart etc. -s'havien adonat de l'agressivitat de la qual éren víctimes i s'havien fet simpatitzants d'ERC...
Francesc: Un petó i preciós en Joseph Calleja. Gràcies.

Francesc ha dit...

Dèlfica: Són tan beneits que ni hi pensen. Això del guanxe, potser sí que faria gràcia. ;)

Glòria: Hi ha molts programes anticatalanistes promocionats per les "teles" espanyoles. Això ven i crea audiència a Ecspanya. M'alegre que t'agradara el Josep Calleja. Salutacions ;D

Jesús Monzó ha dit...

Hola Francesc, açò del manifest és lamentable. Un atac més de l'espanyolisme a la nostra identitat. Nosaltres també tenim dret a dir la nostra.

Una forta abraçada i endavant

Francesc ha dit...

Jesús: gràcies pel teu comentari. Ja he enllaçat el teu nou bloc. Quines coses té la informàtica! Salutacions.;D