diumenge, 22 de juny de 2008

OUS NEVATS, O TOCAR EL CEL A LA TERRA...

INGREDIENTS: 5 + 5 cullerades soperes de sucre, 1 ou, 1 l. de llet, 3 cullerades soperes de maizena, 4 trossos de corfa de llima (només el groc).
UTENSILIS: 1 plat, 1 cassola d'acer inoxidable, 1 got, 1 forqueta, 1 cassó d'acer, 1 safata ampla, 2 culleres grans.

PREPARACIÓ: posem a calfar la llet amb els trossos de corfa de llima sense que arribe a bullir per tal que no se'ns apegue al cul de la cassola.
Separarem el rovell de la clara, tot tenint en compte que no quede cap porció de rovell a la clara ni cap trosset de closca.
Posarem el rovell en un got, li afegirem les tres cullerades soperes de maizena, una mica d'aigua i ho remourem ben remogut per tal que no en queden pilots.
Batrem les clares a punt de neu fort amb compte de no esguitar massa.
Ara que la llet ja està calenta (sense bullir), li afegirem les 5 primeres cullerades soperes de sucre i remenarem per tal que es mescle bé. Hem d'anar amb compte que no se'ns apegue al cul la llet ni que bulla. Ara li afegirem el contingut del got i remenarem amb un batedor de varetes per tal que no faça grumolls ni s'apegue al cul de la cassola.
En estar la crema, en posarem una mica al "cul" de la safata (o "fritera", com diuen per ací). Només una mica.
Ara ve la part important: amb una cullera, agafarem porcions de la clara i la posarem dins la crema calenta i l'hem de cobrir per totes les bandes per tal que es coga una mica.
És important que les porcions de clara batuda estiguen cobertes per totes bandes i cuites durant aproximadament mig minut o un minut. I anirem omplit la fritera i, en estar totes les porcions de clara batuda a la safata, les acabarem de cobrir amb la crema que ens haja sobrat a la cassola.
Ara prepararem un caramel. Per a això, posarem les altres cinc cullerades de sucre a calfar en un cassó a foc moderat per tal que no se'ns creme i quede amb un preciós color daurat. Hem de remoure'l continuament per tal que es coga de manera uniforme. Si notem que es crema, és millor tirar-lo i començar el caramel de nou. Compte de no cremar-nos nosaltres amb el sucre perquè la cremada és molt i molt dolorosa. Si hi ha xiquets/es al voltant, cal advertir-los.
Amb el caramel preparat, anirem fent camins per damunt de la safata de la crema i la clara de manera que quede tan bonic i tan bo com mostra la foto.
Una vegada acabat, es deixa reposar a la nevera unes hores per tal que es refrede i estiga a temperatura adient. Queda un postre deliciós que es pot allargar tant com desitgem.
Com diu la meua sogra: "És un postre tan barat i lluïdor que a qui li digues que es fa només amb un ou no s'ho creu. Són les postres més barates que conec".
La recepta és de la meua sogra, Pila Masià i ve de generacions a la família.

13 comentaris:

Glòria ha dit...

Francesc,

Moltes gràcies pel pas a pas dels ous nevats.

I per descomptat i sobretot, a la Pilar per compartir amb nosaltres aquesta recepta que ve de generacions a la família, ja que no tothom està disposat a fer públics els secrets de família.

Una abraçada i fins aviat

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc! Mai havia sentit ni vist aquesta recepta! Que és típica d'Alacant? La teva sogre té tota la raó, amb uns ingredients super bàsics i que a totes les cuines n'hi ha, heu fet unes postres exquisites!!!!
Felicitats als dos i feliç revetlla!
Petunets,
Eva.

manel ha dit...

genial, francesc, una mostra que efectivament no calen només diners per fer bona cuina, felicitats a la teua sogra i a tu per gaudir-ne.

La cuina vermella ha dit...

Bon dia estimats! Quina entrada més interessant.
Ens agrada moltíssim que descriguis els utitensilis que fan falta per dur a terme la recepta, és fantàstic també que facis el pas a pas amb les fotografíes, i és espectacular que amb un sol hagis pogut fer aquesta virgueria!
Així doncs, moltes felicitats des de la cuina vermella. Petons per a tu i la teua dona i per la teua sogre!

xisco ha dit...

jo vaig veure una recepta parescuda, a un llibre que es diu cuina conventual de mallorca, és un llibre que recull les receptes dels convents de clausura que hi ha a mallorca, no m'havia animat a fer-la perque no sóc molt des blanc d'ou, però si dius que és tan bona... la provaré

xisco ha dit...

per cert, m'encanten ses rajoles que tens davant sa cuina, són molt xules.

Delfica ha dit...

Francesc, ja tinc les postres per avui gràcies a tu.
Bona revetlla familia!!!

enric ha dit...

Moltíssimes gràcies, Francesc i, sobretot, a la teva sogra per posar-nos a l'abast aquesta interessantíssima i original recepta.

Un "post" magníficament il·lustrat amb la imatge i amb la paraula escrita, com ja ens tens des de sempre tan ben acostumats.

M'ha encantat!!! la gràfica expressió d'"anar fent camins" quan et refereixes a la decoració feta amb el caramel.

Francesc ha dit...

Glòria: gràcies pels teus comentaris. La meua sogra és un encant, i no m'ha posat cap impediment quan li he demanat que m'explicara la recepta. Fins i tot ha aguantat que la fotografiara fent-la. :)

Eva: Oreto i la meua sogra són de la comarca de la Ribera Alta i jo de la de l'Alcoià. No és un plat que conega llevat dels àmbits estrictament familiars de cals meus sogres. No és un plat, diríem "típic", però no lleva que siga molt bo. ;)

Manel: amb la meua sogra és quasi impossible aprimar-se com un vol. Quan no et fa uns ous nevats, s'inventa una coca dolça i a veure qui se n'està de fer-li'n una mossegada (a la coca, és clar). Gràcies. :))

Amics vermells: encara no en sé prou per a fer els posts com m'agradaria, però mira, a poc a poc. El tema de tanta foto em preocupava una mica, però és que hi ha passos en aquesta recepta que s'han de veure per entendre-la bé. Per cert, estic encantat amb el vostre post de la fleca. Salutacions i besades per als dos. ;)

Xisco: les rajoles que tu dius són les de la cuina de la meua sogra al xalet d'Alberic. Són una mica barroques, però recullen motius i colors tradicionals valencians. Deuen tindre uns trenta anys i avui dia ja no se'n fan. M'interessa molt això que dius tu del llibre conventual. A mi ja em semblava que podia ser una recepta de convent de monges, per allò que són molt estalviadores i saben fer coses bones. Tanmateix, no sé l'origen dels ous nevats. Si en descobreixes alguna cosa més, m'ho diràs? Per cert, et recordes del títol del llibre de cuina conventual que esmentes? Gràcies. ;)

Dèlfica: estic content que t'hages animat a preparar aquestes postres. Ja em diràs si han tingut èxit a ta casa. Bona revetla!. :)))

xisco ha dit...

Jaume llabrés-aina pascual-roser ramos-miquel sbert- donald g. murray

LA CUINA CONVENTUAL A MALLORCA
Espais, costumari i receptes


és un llibre editat per es consell de mallorca, al 2005, però l'he vist a ses llibreries.

ISBN: 84-9716-465-2

És una edicio de luxe, jo la tenc perque me la regalaren els del consell... perque si no... val prop de 120€ a la llibreria on el vaig veure. crec que serà millor que te'l deixi un parell de mesos en cas que el vulguis mirar... :P

Francesc ha dit...

Xisco: gràcies per la teua generositat. Provaré de trobar-lo per València. Si no, ja en parlarem. P.S. Molt xules les fotos de la teua amiga Chis al teu obrador. Veig que us ho passeu molt bé. :D

Enric: Gràcies pel teu comentari. Ha aparegut publicat ara no sé per què. La meua sogra val el seu pes en or. Salutacions i espere aprendre a fer millor els posts, perquè encara no domine prou el tema. ;D

Gemma ha dit...

Ole, perfecte, ja tenim la recepta!!!!
Dóna les gràcies un cop més a la teva sogra, que som molts els que farem la seva recepta, seguríssim!
Tenen una pinta deliciosa.... boníssims!

Francesc ha dit...

Gemma: ja em diràs, si els fas, si t'han agradat. Besades. ;D