dimarts, 17 de juny del 2008

L'ACADÈMIA FRANCESA O "FRANÇA ES TRENCA"

He volgut començar aquest comentari fent el joc fàcil de "l'Espanya es trenca" que tant es sol gastar a l'Estat Espanyol a cada vegada que el valencià (o l'eusquera o el gallec) fan tímides passes en la seua normalització. Resulta que fa uns dies l'Assemblea Francesa va votar una esmena per incloure-la a la Constitució Francesa que reconeixia que les altres llengües de l'Estat Francès (entre elles, el nostre català) tenen raó de ser-hi. Ara, l'Acadèmia Francesa (l'equivalent al nostre Institut d'Estudis Catalans o la Real Academia Española de la Lengua) diu que això és una barbaritat, que es trenca la unitat de França i que sí, que està molt bé que hi haja llengües regionals, però que la llengua de les llengües és el francès i que les altres llengües no tenen cabuda a la Constitució Francesa. M'ha recordat allò que diuen els espanyols de "la riqueza de los pueblos de España". Recordeu allò tan caspós de "los coros y danzas"?, doncs, el mateix, però a la francesa. No em puc estar d'oferir-vos la traducció de la "Declaració" que sobre l'esmena a la Constitució Francesa fa l'Acadèmia Francesa, talment una declaració de guerra lingüística apocalíptica. En fi, que els estats centralistes, logòfags i mononeuronals no canvien de pelatge. Deu ser que no en tenen prou amb l'estatus lingüístic de privilegi que tenen les seues respectives llengües pròpies, la resta de llengües només poden que desaparèixer per a "la grandeur" o "que peasso lengua tenemo". Bromes a banda, resulta vergonyós el colonialisme lingüístic que destil·len (com no podia ser d'una altra manera, si ens aturem a pensar-hi). Llegiu vosaltres mateixes/os i jutgeu:

12 de juny de 2008


Declaració de l’Acadèmia Francesa


(Aquesta declaració ha estat votada per unanimitat dels membres de l’Acadèmia Francesa a la sessió del 12 de juny de 2008)


Des de fa més de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França. En justa correspondència, la nostra Constitució, al seu article 2, reconeix aquesta evidencia: «La llengua de la República és el francès».


Ara bé, el 22 de maig passat, els diputats han votat un text les conseqüències del qual suposen un atemptat a la identitat nacional. Han volgut que siga afegida a la Constitució, a l’article 1r, del qual la primera frase comença per les paraules: «França és una República indivisible, laica, democràtica i social», una frase d’acabament: «Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni».


Les llengües regionals pertanyen al nostre patrimoni cultural i social. Qui pot dubtar-ne? Expressen riqueses i sensibilitats que contribueixen a la riquesa de la nostra nació. Però, per què aquesta aparició sobtada a la Constitució?


El dret no menysprea, sinó que inclou. Sobretot ja que es tracta del dret dels drets, la Constitució.


De més a més, ens sembla que col·locar les llengües regionals de França davant de la llengua de la República és un desafiament a la simple lògica, una denegació de la República, una confusió del principi constitutiu de la Nació i de l’objecte d’una política.


Les conseqüències del text votat per l’Assemblea són greus. Posen en un compromís, particularment, l’accés legal de tots a l’Administració i a la Justícia. L’Acadèmia Francesa, qui ha rebut el manament de vetllar per la llengua francesa en el seu ús i el seu esplendor, en una crida a la Representació nacional. Demana la retirada d’aquest text, les excel·lents intencions del qual poden i han d’expressar-se en altre lloc, però que no tenen el seu lloc a la Constitució.

Ací us deixe l'enllaç a la "Déclaration":

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola:

Per tal d'aprofitar la teua faena de traducció, l'hem enllaçada des del Diari per a Tècnics Lingüístics.

Francesc ha dit...

Miquel: no coneixia aquest diari, però ara mateix el posaré a "Eines de llengua catalana". Gràcies i salutacions.