divendres, 13 de juny de 2008

LA VERGONYA DE GUANTÀNAMO

Avui m'he assabentat que el Tribunal Suprem dels EUA ha decidit que els presoners de Guantànamo tenen dret a ser escoltats i que se'ls faça un judici just. Ara, després de tant de temps. La veritat és que hi ha coses que no puc entendre. És clar que el terrorisme, vinga d'on vinga, és execrable. Tinc clavades a la memòria les horroroses imatges de les torres bessones caient i tot el dolor que es pot experimentar per les persones que el van patir en primera persona. Puc entendre que, humanament, això fa molt, però que molt de mal. Va ser una maçada a la consciència tranquil·la de molts nordamericans i de la resta del món. A més d'un "espectacle mediàtic" (i que s'entenga que ho dic amb tot el respecte i només en termes televisius). He de reconèixer que mirava la televisió i no em creia el que estava veient. El meu cervell es negava a acceptar un horror semblant.
Dit això, torne al que anava. Es va empresonar un grup de persones botant-se totes les normes internacionals que protegeixen, teòricament, els drets humans. Han estat patint, sembla, tota classe de vexacions gratuïtes (de fet, totes ho són), i el món s'ha girat de cul o ha mirat cap a un altre costat com si no passara res. Se'ns ha fet veure que són terroristes. Potser ho seran. Però, i si n'hi ha alguns d'ells que no ho són? I, si ho són, no tenen, també, dret a un judici just? Cal que patisquen tot el que hi estan passant? Diuen que no han tingut cap oportunitat d'exposar davant d'un jutge les seues al·legacions, ni a defensar-se, si és el cas... I la justícia? Com es pot pensar a defensar la justícia si els mateixos tribunals no poden exercir-la? Crec que han explicat que tot va ser com una "excepció", propiciada per George Bush atés que està fora de territori dels EUA (a Cuba) i, per tant, no subjecta a les lleis nordamericanes...
I les lleis que haurien de protegir les persones? Els terroristes, malgrat tot, no són persones, també? No ho sé. Però hi ha coses que continue sense entendre. Potser, si jo fóra una persona directament afectada pel terrorisme, pensaria d'una altra manera... Potser sóc un innocent o un utòpic, però confie en la justícia.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

T'assegure que jo també pensava com tu i confiava en la justícia fins fa molt poquet. I t'assegure que quan pateixes les conseqüències d'una justícia de merda, amb buits per tot arreu, la manera de veure les coses canvia.

I fins ací puc llegir... ;-)

Francesc ha dit...

Teresa: deixa'm que et responga amb una sentència de Confuci que fa, més o menys: "Quan el regne és administrat amb justicia i equitat, n’hi haurà prou amb la seua paraula perquè li siga conferida la dignitat que es mereix; quan el regne siga mal governat, i s’hi produesquen disturbis i sedicions, n’hi haurà prou amb el seu silenci per salvar la seua persona". Salutacions.