divendres, 20 de juny de 2008

DE MODELS LINGÜÍSTICS


L'elit política que ens (des)governa als valencians i valencianes té, com a llengua pròpia, el castellà i com a llengua de perspectiva l'anglès. On queda el valencià? En el racó folclòric de les essències pàtries. Fa molt de temps que pense que aquest "autoodi lingüístic" no és només això. No es tracta d'alguna patologia mental que els fa sentir-se inferiors si parlen la llengua d'ací. O, si més no, hi ha alguna cosa més. Ara m'explicaré.
Quin model lingüístic ens ofereixen? Pensem-hi una mica: quan toca alguna cosa important, alguna cosa d'aquelles que diríem "modernes", en castellà. Encara que qui el parle tinga un marcat accent valencià. Quan hi ha alguna cosa encara més moderna de caràcter internacional que puga situar el País Valencià al món i a la vista de tothom: en castellà i anglès. Quan es tracta de coses folklòriques o que presenten coses antigues a punt de desaparèixer: en valencià i, si pot ser, amb un marcat accent dialectal i poc o gens normatiu.
Quin missatge subliminal es desprén de tot plegat: el castellà és la nostra llengua (estem a Espanya, és clar) i l'anglés és la llengua moderna i de futur. El valencià? Coses de la vellor, de l'antiguitat, per a parlar quatre vells i malament. Bé, també poden usar-lo per tal d'arrapar vots si convé a les eleccions, i fan grans declaracions de valencianitat i bla, bla, bla.
Que sóc exagerat? A veure. Tot i que jo ja no veig ni Canal 9 ni Punt 2 per pura higiene mental (em sap greu per Punt 2, perquè era bastant bona), em centraré més en Canal 9. La majoria de programes, pel·lícules i la resta, són en castellà. Els programes de debat, a banda de vergonyosos, solen ser en castellà. Quan hi ha hagut algun esdeveniment "mediàtic", en castellà amb la nota "folclòrica", p.e.: visita del Papa: tot en castellà, i aquell famós afer de la "Txeraputxeta" escrit en blaver. Amb la connivència de l'eslésia espanyola de València i el seu cancerber cardenalici, l'ínclit Garcia Gasco. Ve la fórmula 1 o la Copa de l'Amèrica: en castellà i en anglès. Faltaria més! Es munta una nova assignatura que es diu "Eduació per a la Ciutadania": en anglès (però això ja és més per fer guitza, políticament parlant). Les Corts Valencianes celebren els seus 25 anys: la presidenta de les Corts es passa pel folre el català i fa tota la intervenció en estranger d'Espanya. Quan parlen els polítics de les Corts Valencianes a la tele: sempre en castellà, llevat que siguen Falles, Fogueres, Gaiates, Moros i Cristians, la Tomatina o el concurs de paella o fideuà de torn. Que vénen eleccions i han de reivindicar el valencià: fem una gran declaració, per exemple, la d'Ares i, de seguida, diem que no en farem ni cas. Podria seguir encara més. Però, francament, no en tinc ganes. Després de tot això, torne a repetir, quina és la imatge que es pot fer qualsevol persona valencianoparlant o algú que ve ací i desconeix que tenim una llengua pròpia? Doncs, la resposta és ben senzilla: ací el castellà i l'anglés. Valencià? Això no serveix de res. És trist, però és així. Que tota aquesta imatge de prestigi del castellà no és només cosa de l'autoodi sinó una campanya dissenyada per destruir a poc a poc el català a València i dissenyada per algú que no és polític precisament, a cada dia n'estic més convençut. O és que veig fantasmes on no n'hi ha. Personalment, tota aquesta colla de renegats del meu País i que ens desgovernen a cada dia només em mereixen el meu modest menyspreu. Poca cosa, ja ho sé, però és el que hi ha. Jo no em rendisc. Clar i valencià. Si ells han renunciat a la seua llengua i la seua cultura per a abraçar-ne una altra de forastera i promocionar-la, jo seguiré barallant-me pel valencià allà on puga, al meu nivell i a tots els racons que puga. Que és com una gota d'aigua dins la mar? Doncs, si, però moltes candeletes fan un ciri pasqual.

6 comentaris:

josep ha dit...

Francesc,

Cent per cent d'acord amb tu. És vergonyós el panorama. Aquí a Catalunya, de moment, no ho és tant (m'imagino qué basicament per guadar les apariències), però tot arribarà. En canvi, al Pais Valencià, com que és guanyen vots amb aquesta demagógia barata, embolica que fa fort, que diem aquí.
A mi sempre m'ha fet molta gràcia (més aviat pena i ràbia) quan he sentit a polítics valencians dir allò de "nosotros no hablamos catalan, hablamos valenciano", però sempre ho diuen en castellà, i es queden tan amples!!.

Francesc ha dit...

JOSEP: la carcúndia dretana valenciana fa generacions que va oblidar la nostra llengua. Per a ells/es era una qüestió de classe i d'ascens social, de diferenciar-se de la resta del poble. Com que ara ja sap castellà molta gent, cerquen noves maneres de distanciar-se'n, com ara l'anglès. Són "coents" en tota l'extensió de la paraula tal i com l'entenem els valencians. Ells s'ho perden i ho patim tots. És així.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola:

Això de si és català o no, no ho diuen només en castellà (o espanyol). Precisament esta setmana el diputat Asenció (del PP) feia una excreció mental sobre la qüestió en una comissió de les Corts i, contràriament al seu costum, la feia en valencià.

Malaraudament, la rèplica li l'havia de fer Gloria Marcos (EUPV) --no li pose l'accent, perquè diria que no se l'ha posat ella en el carnet--, i això i la minoria en què es troben, no té remei.

Francesc ha dit...

Miquel: m'imagine que aquest diputat deu haver demostrat que valencià i català són llengües tan diferents com el cantonès i el quítxua... en fi, més del mateix. No em sorprén gens. Per cert, què li va respondre la Gloria Marcos? (Hi pose "Gloria", com tu, eh?)

enric ha dit...

No saps com admire, Francesc, la teua fidelitat i constant decisió en la defensa d’aquest grandiós bé cultural que és la nostra llengua que, des de fa segles, malviu com bonament pot, ja que quan sembla que pot treure el cap per respirar una mica d’aire fresc, no triguen a aparèixer pels quatre punts cardinals nous, o ja vells!, vents carregats de pols que tornen a fer l’aire irrespirable.

Que bé que ens va llegir –parle pels qui som d’ací dalt- els teus “posts” per adonar-nos, més si cal, d’aquest doble joc, i llenguatge, que utilitza la classe política depenent d’on faça el discurs i, com tu, sóc plenament conscient de ser només una petita gota dins la mar, i si bé són moltes les vegades que per molt que m’hi esforce veig el got mig buit, tirar endavant ni que siga a empentes i rodolons, com a mínim em fa sentir que encara no sóc un mort amb vida.

Una abraçada.

Francesc ha dit...

Enric: ací al País Valencià som terra de trinxera lingüística. Si podem amb València, seguiran amb Catalunya. No ho dubtes. Anem tots al mateix vaixell. Mira com està Catalunya Nord. Per no parlar del quasi nul reconeixement legal del català a la Franja de l'Aragó. A l'Alguer les coses van ben fotudes també. Tornant a València, és sagnant el que ens estan fent. Ja és hora de plantar-nos i dir-hi "Prou!". Però en som pocs. A més, tenim l'assetjament constant del blaveram espanyolista i del PP i PSOE més espanyolites encara.
Gràcies pel teu suport moral. Tota pedra fa paret.