diumenge, 1 de juny del 2008

EXÈRCIT I MONARQUIA, DOS LUXES INNECESSARIS

Hui a la tele hem pogut veure imatges de la desfilada de les forces armades del nostre "país germà" invasor. Desfilaven tots cofois a Saragossa. Soldats, armament i un munt de gent que els seguia, sembla que ben contenta. Pacifista de mena com em considere, em costava de trobar-li sentit a una semblant mostra de despesa que ben bé podria utilitzar-se, per exemple, en hospitals, educació o mesures d'atenció a la població en general (immigrants, dones amb problemes, prevenció de la drogaaddicció...). Sempre he trobat ridícula i tronada eixa "marcialitat" de les desfilades. M'imagine un munt de "clicks" de Playmobil desfilant. Fent zapping m'hi vaig trobar amb la sempiterna cabra de la legió. Serà sempre la mateixa? Serà una mostra que la gent que s'hi apunta està com ella mateixa? En fi, per a què continuar?
Una altra de les imatges era la de la família "reial". Què ens costa aquest luxe que paguem amb els nostres impostos? I, tanmateix, escoltes la gent normal i corrent, del carrer, i molts et diuen que no els agrada haver de mantenir aquest grup de persones que tenen un munt de privilegis i sembla que no exerceixen una funció concreta i socialment productiva. En fi, no cal fer-se més mala sang que l'estrictament necessària.
Nosaltres no som d'eixe món, afortunadament.

3 comentaris:

dospoals ha dit...

Afortunadament, dius. Bé. Però el proselitisme que hi han fet ens ha deixat en molta minoria i hem esdevingut les cuques rares que amb amargor i ressentiment ens queixem al buit. Jo hi diria més aïna ...tristament.

Francesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc ha dit...

Josep Vicent: el fet que hi haja gent que no pensem com la majoria i que segons quina publicitat ens deixe indiferents, ja és un bon símptoma, no? Sempre podrem discrepar i oferir arguments que facen pensar els altres. A mi, personalment, tota la colla de llepaculs de la monarquia "i que guapos, campetxanos i simpàticos són los reies" em fa, més aviat, riure i pena alhora. Supose que saps que, per exemple, a la Rita Barberà, als ambients àulics li diuen "la genuflexa" de tan exagerades com fa les reverències a "les seues" majestats...