dimecres, 18 de juny de 2008

PASTÍS DE CEBA

Aquesta és la meua aportació al MEME de cuina dedicat a Montserrat Seguí. La veritat és que sense l’ajuda de la Gemma de “La cuina de casa” no hauria pogut participar-hi. Ella em va enviar la recepta que li vaig demanar. Aquesta és la transcripció:

TARTA DE CEBA

Montserrat Seguí

(Per a 4 persones)

150 g de farina

125 g de margarina o mantega

4 cebes mitjanes

¼ de litre de llet

2 ous

Sal

3 cullerades d’aigua

Nou moscada

Pebre


Feu una pasta amb la farina, 75 g de margarina, 3 cullerades d’aigua i 1 pessic de sal. Folreu un motlle desmuntable i coeu-ho uns 8 minuts al forn.
Traieu-ho i farciu-la amb la següent preparació: talleu la ceba a rodanxes fines i ofegueu-la amb un xic d’oli i margarina, sense que es dauri. Un cop freda s’escampa per sobre la tarta i es cobreix amb la crema preparada tal com s’indica en la recepta de «Quiche Lorraine» (pàg. 103).

[...] Bateu els ous amb sal, pebre i nou moscada –batre’ls sols una mica-, aboqueu-hi la llet calenta i barregeu-ho bé amb el batedor, tireu-ho sobre la tarta [...]


Poseu-la al forn uns 20 o 25 minuts. Deixeu que es refredi una mica abans de treure-la del motlle.



Es serveix, també, un xic calenta.


Això és la recepta (una mica barrejada amb la de la “Quiche Lorraine”). La veritat és que jo l’he variat una mica: no m’hi ha cabut tota la crema. Potser li calia una mica més de sal. He cuit la massa una mica més perquè quedara més daurada. Aproximadament uns 12 minuts. El forn ja estava calent a 200º C quan he enfornat el pastís. Als cinc minuts n’he abaixat la temperatura a 175º C i l’he seguida coent fins que ha agafat un color daurat preciós.

Quant a la ceba, amb eixes quatre cebes, ix perfecta la mida. Hi cap perfectament en el motlle.

Per cert, ara que hi parlem. Com que no en tenia a mà cap de desmuntable, n’he folrat un de vidre amb paper de coure a forn untat de mantega. He deixat que la ceba es daurara una mica i amb el forn amb funció d’aire, per a coure a dalt i a baix.

Una vegada cuita, no m’ha costat gens de desemmotllar. He usat dos plats una mica més grans que el motlle i li he llevat els papers de forn.

He pensat que, per a una altra vegada, potser li llevaré una de les cebes i la canviaré pel seu pes en tonyina de pot. Pot ser li donarà un toc més saborós.


17 comentaris:

Glòria ha dit...

Molt bé, molt bé, una altra participació al MEME de la Montserrat Seguí.

Crec que has fet una bona tria amb aquesta recepta, els pastissos salats sempre són un bon recurs per a sopars informals i tenint en compte que s'acosta la revetlla de Sant Joan, és una idea.

Fins aviat

Gemma ha dit...

Boníssim! A casa ens agradaria molt ja que ens encanta la ceba: quan faig truita de patates, gairebé poso més ceba que patata!
Les quiches m'agraden perquè permeten mil variacions en funció del gust i dels ingredients que tens per la nevera: afegir tonyina com tu dius, o pernil dolç, o uns xampinyons, o unes salsitxes que et van sobrar del sopar d'ahir... genial!

enric ha dit...

Magnífic, Francesc! Ja he deixat al post del meme un comentari i l'enllaç.

El pastís t'ha eixit perfecte, i totes les explicacions addicionals així com les fotografies que hi acompanyes seran, sense cap mena de dubte, d'una gran utilitat.

cocina con sabor ha dit...

Que bona Francesc! T'has fixat que quasi coincidim? :) M'encanta la ceba, així que segur que aquest pastís ha d'estar deliciós...

Petons

Carme

Francesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc ha dit...

Glòria: quan vaig començar a fer la recepta no les tenia totes amb mi. He de reconèixer que, malgrat la bona explicació de la recepta, em va costar una mica aconseguir que la massa esdevinguera manejable. Ara que ja l'he feta, crec que tens raó que les pastes salades valen per a moltes ocasions. Gràcies pel teu comentari.

Gemma: ets molt amable amb els teus comentaris. Sembla mentida que amb tan pocs (i barats) ingredients es puga aconseguir una cosa tan bona. I tot gràcies a les teues receptes escanejades. Sense la teua col·laboració no hauria pogut participar-hi. A mi també m'agrada molt la ceba i faig com tu a les truites de creïlla, que n'hi pose més que patata. Salutacions.

Enric: a mi també m'ha sorprés la senzillesa de les explicacions de la Montserrat Seguí. Semblava tan bo de fer... Gràcies per les lloances. M'hauria agradat saber maquetar millor els meus posts, però. A poc a poc. Salutacions.

Carme: tens raó, quasi hem coincidit. No coneixia la Montserrat Seguí ni l'empremta que han deixat a la nostra societat les seues receptes. I sí, com tu dius, la ceba estava boníssima. Dic "estava" perquè ja no ens en queda ni un bocí de pastís. Encantat de "parlar" amb tu. ;)

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc!!!...Quina gran recepta...i quin pas a pas que has fet!!!...A mi tb m'encantes aquestes tartaletes, i com diu la Gemma accepten de tot: bacon, salmó, formatges, etc. Quan fem sopar d'amics o trobades és ideal de portar!!! Felicitats!!!
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Eva: gràcies pel teu comentari. Són molt bones, tens raó. Però, per què tot el que és bo engreixa o és pecat? ;))

La cuina vermella ha dit...

Ei, Francesc, se'ns havia passat la teva contribució, em sembla fascinant aquesta recepta amb ceba! a casa la ceba ens agrada moltíssim. Petons i enhorabona!

La cuina vermella ha dit...

Ei, Francesc, se'ns havia passat la teva contribució, em sembla fascinant aquesta recepta amb ceba! a casa la ceba ens agrada moltíssim. Petons i enhorabona!

Francesc ha dit...

Amics vermells: Hola! A casa també som molt de la ceba, en molts sentits. La veritat és que em va eixir bastant bona. La segona volta que la vaig preparar, en vaig variar el farciment tot substituint el volum d'una de les cebes per tonyina de pot i va resultar encara més bona que al primera. Besades per als dos. ;D

josep ha dit...

Per la meva part Frances té que ser deliciós aquest pastís.A mí particularment la ceba és dels millors "invents" que s'han fet i m'encanta veure-la al plat com amanida, amb sopa, fercides, escalibades... i també amb aquest pastís tant suculent. Felicitats. JOSEP.

josep ha dit...

La ceba es dels millors "invents" que ha creat la naturalesa, doncs des de la escalivada, sopa, crua, fercida...i també amb aquest pastís em dóna unes ganes de "llepar la pantalla".

Francesc ha dit...

Josep: estic content que t'haja agradat el "meu" pastís de ceba. Salutacions.

josep ha dit...

l'he guardat per fer-lo de veritat¡¡

josep ha dit...

l'he guardat per fer-lo de veritat¡¡

Francesc ha dit...

;D