dilluns, 16 de juny de 2008

MACARRONS A LA MANERA DE PILAR MASIÀ


Els amics de "La cuina vermella" (podeu veure'n el bloc a la dreta) em demanen la recepta dels macarrons rossejats que fa la meua estimadíssima sogra. Doncs, ací va:

MACARRONS ROSSEJATS

INGREDIENTS:
macarrons, ceba, tomata, magre picat, formatge ratllat (manxec, gouda, gruyère), pa ratllat, aigua, sal, sucre, oli, llet.

ESTRIS:
1 rall, 1 olla, 1 colador, 2 paelles, 1 cassola de fang (que puga anar al forn), 1 ganivet.

PREPARACIÓ:
Posem a bullir aigua i hi aboquem els macarrons quan arrenque el bull. La quantitat dels macarrons que vulguem segons les persones que en menjaran amb un petit raget d'oli.
Posarem a escalfar el forn dalt i baix a uns 175 o 200 graus (si el forn disposa de ventilador, millor).

Mentre es couen, ratllarem la ceba i la tomaca. Posarem oli en una paella i hi abocarem la ceba i la tomaca, sal i sucre. Sofregirem tots dos ingredients fins que estiguen ben cuits i anirem vius que no se'ns creme la ceba que, si no, amargueja.

Alhora que fem açò, sofregirem en una altra paella el magre picat amb cura que quede cuit però no sec ni cremat.
En estar els macarrons "al dente", els colem i els reservem. Els tornem a posar a l'olla on els hem cuits i els aboquem per damunt la tomata, la ceba i el magre i ho remenem tot ben remenat.

En una cassola que puga anar al forn (millor si és de fang) hi abocarem els macarrons. Per damunt escamparem un bon polsim de pa ratllat i se li tira per damunt un poquet de llet. Ara, els formatges ratllats (millor si els ratllem a casa, si no, de compra, també s'hi val).
Enfornem la cassola i, quan vegem que la superfície agafa un meravellós color daurat i la cuina se'ns ha omplit d'aromes que fan que el nostre estómac tremole només de pensar-ho, llavors ja els podem servir.

Fa bonic posar la cassola de fang a taula damunt d'un setiet d'espart o canya trenada (un "estalvi", en català estàndard) i anar servint a cadascú a la mateixa taula. No us podeu imaginar com s'ompli el menjador amb l'aroma del formatge fos i tot el que hi ha davall... Ja em direu si us han eixit bons (segur que sí).


ATENCIÓ: la foto que il·lustra el post és falsa. No són els macarrons de la meua sogra. He agafat una foto d'internet i l'he modificada perquè s'hi assemble una mica al resultat final. Molt més abellidors els de la meua sogra, és clar.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Em sembla que m'arriba fins aquí la flaire d'aquests macarrons gratinats... Han de ser boníssims!

A casa tenim una recepta de l'àvia que s'assembla molt, però encara els enriqueix més: al final hi barreja beixamel, ratlla el formatge per sobre (acabat de ratllar molt millor, estic d'acord!) i cap al forn a gratinar! Només de sentir l'olor que surt del forn, tothom seu a taula a l'instant, no cal avisar a dinar ;)

A la tarda t'envio la recepta ;)

xisco ha dit...

mmm, no sabia que havia de fer per dinar, anava a fer un cuinat de mongetes, però ara me fa més mengera aquests macarrons.

Glòria ha dit...

Felicita la teua sogra de part nostra. No m'extranya que no tinguis foto autèntica dels macarrons, segur que no vareu tenir ni temps de fer-la!

Recorda-li que també ens pot explicar l'arròs al forn i els ous nevats. Segur que hi ha molts blocaires interessats!.

Fins aviat

Francesc ha dit...

Gemma: gràcies per la recepta per al MEME. Ara quan me la mire prim, et diré el què.

Xisco: ja em diràs com t'han anat els macarrons. Segur que molt bé, que tens molta traça a la cuina.

Glòria: ja la tinc convençuda a la meua sogra. Només puga, penjaré la recepta dels ous nevats. Ja veureu que és molt senzilla de fer i, sobretot, molt i molt econòmica.

Gràcies als tres pels vostres comentaris.

Teresa ha dit...

Jo no vull la recepta, jo vull que me'ls feu quan vaja a casa vostra ;p

(Tot i que seré a dieta, promet de botar-me-la)

Francesc ha dit...

Teresa: fet. XD

manel ha dit...

francesc, opino com la glòria que tens moltes coses a ensenyar-nos, o sigui que ves-te preparant per fer-ho.
els meus fills es tornaran bojos quan els faci aquests macarrons, paraula.

Francesc ha dit...

Manel: em fa una mica de vergonya tot el que em dieu, però gràcies. Ja em diràs què els han semblat els macarrons quan els els faces. Li ho comentaré a la meua sogra. Segur que somriu i posa ullets de felicitat. Salutacions.