Un any més ens arriba la mítica festa de sant Joan. La festa dels Països Catalans, dels pobles que sabem i ens sentim units per una mateixa llengua i una mateixa cultura. Nit de foc, música, dolços i màgia. Sobretot màgia. La màgia de seguir encara en el camí de la nostra terra i en la lluita diària per tal que allò que hem estat, som i volem seguir sent no desaparega. En dies (i nits) com hui podem fer que la nostra veu catalana, amb tots els accents, del nord, del sud, de terra endins i mar enllà, s'unisca per damunt de fronteres artificials i sure per l'ambient. Enguany, un record especial per a la Ma Mercè Marçal:
AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN
Maria Mercè Marçal
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
.JPG)
.JPG)
3 comentaris:
El teu escrit transmet la passió pròpia de la teva joventud.
Em fa molt feliç que en el post d'aquest Sant Joan 2008 hi posis un poema de l'excel·lent Maria-Mercè Marçal.
Mentre t'escric sento els impactes dels petards iel brogit de la gent animada, i si em giro, veig el cel reflectin el roig de les fogueres i la lluna que treu un tros de cap
sobra la mar Mediterrània.
Bona revetlla i bona festa de Sant Joan.
Francesc,
Felicitats per haver triat aquest magnífic fragment de Maria Mercè Marçal, per celebrar la festa del Paisos Catalans i per recordar una vegada més (mai és suficient) que sóm un sol poble i amb una sola llengua, això sí, amb diferents accents, la qual cosa la fà més diversa i rica.
Una abraçada i feliç Sant Joan.
GLÒRIA: gràcies pel teu comentari. Ja no sóc tan jove. Però vaja. Besets. :)
JOSEP: de vegades, recordar l'evident, fa feliç i cal dir-ho.:)
Per als dos: la Ma Mercè Marçal és una de les nostres poetesses (o poetes) que més m'agrada. ;D
Publica un comentari a l'entrada