Un mestre de sabre, ja a la vellesa, va dir el que hi ha tot seguit:
"A la vida de l'home hi ha nivells pel que fa a la busca de l'aprenentatge. Al nivell més baix, hom s'exercita però no hi produeix cap resultat i li sembla que tant ell com els altres són poc hàbils. En eixe moment, l'home no val res. Al nivell mitjà, segueix sense valdre, però és conscient de quines són les seues pròpies insuficiències i pot veure-hi també quines són les insuficiències dels altres. Al nivell superior, està orgullós de la seua pròpia habilitat, s'alegra dels elogis que li fan els altres i es plany de la manca d'habilitat que puguen tindre els seus companys. Eixe és un home que val. L'home que es troba al nivell superior no fa cap ostentació, no té l'aspecte de saber".
Aquests nivells són vàlids en general, però hi ha un nivell que està per damunt de tots ells i que és més excel·lent que cap. En eixe nivell, l'home és conscient que internar-se en certa Via profundament és quelcom que no s'acaba mai, i mai pensa d'ell mateix que ja ha arribat al final. Coneix de veritat les seues pròpies insuficiències, i mai, en tota la seua vida, pensa que ja ha fet el suficient. Sense sentir-se orgullós de res, coneix, humilment, la Via fins el final.
Conten que el mestre Iagiu va dir una vegada: "El que jo conec no és la manera de véncer els altres, sinó la de véncer-me a mi mateix".
Al llarg de tota la teua vida, avança dia rere dia, fes-te més destre que el dia d'abans, més destre que avui. L'ensinistrament no acaba mai.
Aquests nivells són vàlids en general, però hi ha un nivell que està per damunt de tots ells i que és més excel·lent que cap. En eixe nivell, l'home és conscient que internar-se en certa Via profundament és quelcom que no s'acaba mai, i mai pensa d'ell mateix que ja ha arribat al final. Coneix de veritat les seues pròpies insuficiències, i mai, en tota la seua vida, pensa que ja ha fet el suficient. Sense sentir-se orgullós de res, coneix, humilment, la Via fins el final.
Conten que el mestre Iagiu va dir una vegada: "El que jo conec no és la manera de véncer els altres, sinó la de véncer-me a mi mateix".
Al llarg de tota la teua vida, avança dia rere dia, fes-te més destre que el dia d'abans, més destre que avui. L'ensinistrament no acaba mai.
.JPG)
.JPG)
6 comentaris:
Mentre anava llegint aquest “post” no he pogut evitar transportar la memòria a un llunyà dia en què, a classe de llatí, a l’escola on vaig fer, ja una mica ganàpia i en horari nocturn, el que aleshores s’anomenava el Batxillerat Superior, la professora d’aquella assignatura, a causa de les rialles que va provocar entre tots els alumnes quan ens va comentar que encara recordava el disgust que havia tingut d’estudiant quan “només” va poder treure “notable” d’alemany, ens va dir: “Tant de bo sigueu algun dia conscients d’adonar-vos, gràcies al molt que sabreu, de la quantitat de coses que ignorareu.”
D'aquets pensaments que tan bé ens transmets es despren el concepte de LA VIDA com un aprenentage. Jo també penso així: Cada dia és el primer i ens hem de despertar amb la ment alerta disposats a una nova jornada d'ensinistrament.
Francesc, el teu blog és variat, valent i sensible. Ens enterem de dinars perfectament copsats per la teva càmara, no oblidem la terra ni les terres dels altres, i hi trobem també pensaments filosòfics, com el d'avui,tan savi.
ENRIC: Hi tens tota la raó.
GLORIA: Moltes gràcies pel teu comentari i pels teus afalacs que, sincerament, em fan envermellir.
Francesc,
No son afalacs. No sóc afalagosa.
Sóc sincera i afectuosa amb qui s'ho mereix.
Ja veus que l'última paraula la tinc jo.
Petons.
Hahahahahaha!!!
Francesc: Del que et diu la Glòria en aquest darrer comentari, en done fe!
Publica un comentari a l'entrada