diumenge, 19 d’octubre de 2008

QUIX BENEIXAMA

Vaja per endavant que el nom correcte d'aquest plat seria "Quiche" (Termcat dixit). Bé, el cas és que aquest dissabte venien a dinar a Beneixama els amics de Tavernes i, és clar, es tractava de fer-los un bon dinar. M'he passat guisant les vesprades de dijous i divendres, però pels amics (bons) no es fa costós.
D'entre les vàries coses que vaig fer vaig preparar aquesta "Quix Beneixama", basada en la famosa "quiche Lorraine", però a la meua.

QUIX BENEIXAMA

ESTRIS:
1 Llanda de forn.
Paper vegetal de forn.
1 pinzell de cuina.
1 tisores.
1 paella ampla.
1 plat.
1 ganivet esmolat.
1 pitxer.
1 corró.
Plats

INGREDIENTS:
Per a una llanda de forn:

2 peces de pasta fullosa congelada "La Cocinera" extensible.
2 quilos de cebes.
2 paquetets de bacó fumat tallat en trossets.
1 bric de 200 ml de nata per a cuinar.
1 bric de 200 ml de nata per a muntar.
2 talls de formatge "Brie".
4 ous.
Farina.
Mantega.
Oli d'oliva de Beneixama.
Pebre blanc i negre.

PREPARACIÓ:
Una hora abans, traiem del congelador la pasta fullosa i deixem que es descongele.
Untem la llanda de forn amb oli d'oliva amb l'ajuda d'un pinzell. Tallem un tros de paper vegetal una mica més gran que el cul de la llanda. L'acoblem a la llanda i ho reservem.
Encenem el forn en funció dalt, baix i aire a 200º C.
Pelem les cebes, les capolem menut i les fregim en oli d'oliva en una paella ampla. Hem de procurar que la ceba ens quede ben daurada sense que se'ns creme. Quan ja està quasi a punt, aboquem a la mateixa paella el bacó fumat i continuem fregint fins que estiga també daurat. En estar llest, ho reservem.
En una taula de marbre o de vidre, empolvorem amb farina. col·loquem damunt les dues masses de pasta fullosa i l'estirem fins a deixar-la d'una grossària a la meitat del volum en què ens la venen. Així evitem que quede massa grossa en coure's. Amb l'ajuda del corró, l'acoblem a la llanda de forn que havíem reservat abans. Ara, amb l'ajut d'una forqueta, punxarem tota la base de la massa per tal que en coure's no puge.
Agafem el formatge brie i el tallem a trossos grossets i els repartim per tota la base de la massa. Amb l'ajuda d'una cullera, repartim per tota la llanda la ceba i el bacó que havíem fregit abans.
En un pitxer, trenquem els ous, hi afegim la nata i el pebre blanc i negre. Amb l'ajuda d'una batedora batrem tota la mescla fins que es mescle bé. En estar, l'abocarem per damunt de tota la massa i deixarem que s'amere tot bé.
Ara col·locarem la llanda al forn i deixarem que s'hi coga durant 20 minuts a 200º C. Passat aquest temps, l'abaixarem a 150º C durant aproximadament 15 minuts més. Finalment, deixarem que s'acabe de refredar dins del forn. I ja està. Ha de quedar amb la superfície daurada sense que es creme. Es pot menjar tant calenta com freda.

15 comentaris:

Josepb. ha dit...

Veig que sóc el primer. Demà amb mes calma m'ho miro. El nom és molt suculent¡. Josepb

miquelet ha dit...

Per a quan faran l'internet olfatiu? Això ha d'olorar de vici. I si parlem del sabor...

Salut.

Gemma ha dit...

Mmm! Les quiches (o quix ;) ) m'encanten, amb el farcit que sigui. Aquest és el més tradicional, amb formatge brie i bacó fumat... deliciosa!

La cuina vermella ha dit...

Ostres, que rebona! També volem una quix Beneixama! Us ha quedat espectacular.

xaro ha dit...

Jo tb soc una fanàtica de les quiches, les faig de tota mena i sempre surten bones!!!
Una abraçada

Glòria ha dit...

Francesc,

M'agrada el nom que li has posat a la "quiche lorraine", això és fer país.

Per cert, dedueixo que un pitxer és un bol. És així?.

Fins aviat

Francesc ha dit...

JosepB: Espere que t'agrade. ;D

Miquelet: Feia molt bona oloreta. Però ja no en queda. ;)

Gemma: La veritat és que a tothom va agradar molt. :))

Amics vermells: Ja no ens en queda ni un bocí. <:( Però en tornarem a fer un altre dia.

Xaro: Era la primera vegada que en feia i, mira, la sort del principiant: va eixir molt bona.

Glòria: vaig pensar: "Si "Quiche" sona com "guix" però amb "Q", per què no "quix"? I així. Ara bé, cal escriure-hi "Quiche" fins que el Termcat o l'IEC no en diguen una altra cosa. Per cert, al País Valencià un pitxer no és un bol, sinó un gerró amb ansa per a contindre-hi aigua o algun líquid. Besades.

Anna ha dit...

Mmmmm! M'encanten les quiches, i aquesta té una pinta tremenda!
Potser un dia d'aquest m'animo a fer-ne una; en tinc un parell que són força resultones...

Curiositat lingüística (que com a bona filòloga no puc evitar): em podries dir què és un "pitxer"?

Saltuacions

Francesc ha dit...

Anna:Hola! Com ja li deia a la Glòria, al País Valencià un pitxer és un bol un gerro amb ansa per a contindre-hi aigua o algun líquid. Besades.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola:

Bé, la forma que dóna el Termcat és la francesa, quiche, no la catalana. Per això, caldria escriure-la amb cursiva. En canvi, tu has fet una adaptació més adequada amb quix.

Francesc ha dit...

Miquel: Gràcies pel compliment. A mi em feia estrany veure la paraula "quiche" a la francesa en català i vaig pensar això que li explicava a la Glòria en un altre comentari. No sé quins criteris fa servir el Termcat, però solc refiar-me d'ells i de l'IEC. Salutacions

CocinArte ha dit...

Francesc, tens molta raó...quan fas l'esforç de cuinar pels bons amics...no es fa costós!! T'ha quedata bonísssima, i segur que ho van disfrutar molt.

Una abraçada molt forta, pels dos!!

Núria

Francesc ha dit...

Hola Núria! Em fa vergonya dir-ho així, però em va quedar molt i molt bona. Gràcies, guapa.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola:

No m'havia adonat d'això que dies dels criteris Termcat, però en este cas jo sí que sé quin criteri seguixen (que m'ho van explicar una vegada): criteri terminològic. És a dir, ells no usen cursives (llevat de quan s'enganyen, que també els passa) per als estrangerismes no adaptats, perquè per a ells tot són termes. La decoració amb cursives correspon a altres àmbits.

De fet, només marquen els estragerismes no adaptats amb la indicació idiomàtica que porta darrere el terme en la fitxa del Termcat ([fr]), en el cas que els semble que eixa marca ajudarà a pronunciar el mot d'acord amb la llengua original.

Francesc ha dit...

Miquel: gràcies per les teues informacions. Desconeixia totalment tot això que em dius.
Com que no sóc especialista en eixes coses, com tu, sempre confie en els organismes normatius del català: IEC i Termcat. Salutacions.