dimecres, 1 d’octubre de 2008

UNA CELEBRACIÓ INESPERADA

Ahir, a poca nit, vam decidir eixir a sopar. Sempre hi ha motius per a celebrar. Com que ens abellia alguna cosa bona, vam anar a Biar a un restaurant que ja coneixíem d'altres vegades, "El Solet". Es tracta d'una construcció antiga que han restaurat amb encert.
El primer dels entrants va ser un cuixot ibèric que ens vam menjar ben a gust. Estava en el seu punt i acabat de tallar encara més.
El segon entrant va ser un pastís de verdures amb base de pasta fullosa que estava per a mejar-se'n una arrova.
Per a desgreixar una miqueta, vam demanar una amanida d'espàrrecs. Estava tan bona i teníem tanta gana que quan vam pensar a fer-li una foto ja l'havíem encetada de bon tros.
Els plat principal va ser llobarro a la planxa amb guarnició de creïlles i verduretes cuites. Molt bo i ben presentat.
No he explicat que la beguda va ser, bàsicament, aigua i vi blanc. Era un vi alacantí molt fruitat i fresquet. Es bevia a gust, tot i que jo no sóc massa de vins.
I quin millor acabament per a un sopar que unes postres a l'alçada? És clar, un bon pastís de xocolate. Estava... en fi, de tocar el cel...
I ací podem veure una part de l'interior del restaurant, amb estris antics del camp i altres objectes que decoren un interior que resulta acollidor. Érem dues parelles més i nosaltres, amb la qual cosa, vam poder gaudir d'una intimitat ben tranquil·la mentre sopàvem.
Això és l'entrada, amb un "solet" de forja que explicita molt bé el nom del restaurant. Per a acabar-ho d'adobar, el preu, ben interessant en la relació qualitat/preu.

7 comentaris:

miquelet ha dit...

El vi en qüestió no seria un "Marina Alta? És un vi molt original i saborós. Va molt bé amb el peix.
Pel que fa al sopar que has presentat, molt bona pinta. Ja que Biar m'agafa a prop d'Elx i allà tinc un bon amic, no descarte passar-me pel "Solet". Quin és el preu d'un sopar com el que vau menjar?

Salut

Delfica ha dit...

això dels sopars sorpresa és el millor costum en perill d'extinció que hi ha. Moltes felicitat per quina sigui la cosa que celebràveu o no. I el menú... d'excel·lent.

Sara Maria ha dit...

Ja tens tota la raó, no calen excuses per fer celebracions.

Teresa ha dit...

Vi Marina Alta...mmmm... Jo tampoc no sóc massa de vins, però depèn en quines circumstàcies...

Per cert, no sigueu tan golafres i feu les fotos abans de mig acabar-vos els plats ;-)

B7s

dospoals ha dit...

Un bon dimecres i ja vos n'aneu a sopar: estos funcionars com se'ls gasten...

Gemma ha dit...

Les millors celebracions són aquestes, sense preparatius i gairebé improvisades. I així entre setmana, fan que els dies també siguin especials, que a vegades sembla que només poguem passar-ho bé els caps de setmana, oi?

Francesc ha dit...

Miquelet: el vi no era el "Marina Alta". Tenia un gust paregut, però no en recorde el nom. Preu? Barat en la relació qualitat/preu.

Dèlfica: Gràcies!!! ;D

Teresa: Tens raó. Però, a segons quines hores, amb la panxa buida i tot tan bo i ben presentat, és difícil estar-se d'encetar el plat. Besades "sogra".

Josep Vicent: no tenim perdó. ;D

Gemma: hi tens tota la raó. Si no fem petits extres, és tot massa avorrit. Besades.