dijous, 25 de setembre del 2008

VALÈNCIA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA....

València és la nostra capital històrica, malgrat ella mateixa. No es mereix els gestors tan forasters que té. La piconadora de l'alcaldessa malda per destruir el seu tarannà valencià per tal de substituir-lo pel més ranci espanyolisme carrincló. Com que diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys, espere que aquest període tan dolent passe com més aviat millor.
Hem de recuperar València, tornar a fer-la nostra. Promocionar el seu passat i el seu present com a cap i casal de tots els valencians.
La meua tieta Angelita, fa uns anys, em va amollar aquesta frase: "Ara els catalans diuen molt això de "Barcelona és bona si la bossa sona". El que ells no saben és que aquesta frase es deia, quan jo era menudeta de València, i era més llarga: "València és bona si la bossa sona. Tant si sona, com si no sona, València sempre és bona"". He de reconèixer que aquesta frase se'm va quedar gravada. Ignore a qui li la van aplicar abans, si a València o a Barcelona, tant s'hi val.
L'altre dia, Oreto i jo vam anar a veure una amiga comuna, la nostra Teresa. Aprofitant l'avinentesa, vam fer fotos a un dels edificis més bonics de la ciutat. A València no se la coneix massa pel Modernisme, però en té peces fantàstiques. Una d'elles és l'estació del Nord. Una joia d'aquest moviment artístic que sempre que la visite em fa sentir molt bé, malgrat el batibull de gent que sempre hi circula. Si voleu saber-ne més coses, o veure'n altres fotos més boniques només heu de clicar ací.

Tota la façana és un esclat d'escuts quadribarrats, quan encara València no havia contret la malaltia de la blavor espanyolista.


Què seria de València i les seues hortes sense les omnipresents taronges? Ara que, tal i com està el sector taronjaire, potser d'ací a uns anys només en quedarà el record.

Els mosaics de trencadís envaeixen moltes parts de l'estació.
Aquesta vidriera té una llum preciosa.
L'acabament de la columna central és d'un carregat que em sembla un pastís de merenga. Però bé, va amb l'estil de tota l'estació.
Si algú no sap l'hora té aquest rellotge a prova de curts de vista.
L'actual sala d'atenció al públic s'ubica a l'antiga cafeteria i ha estat restaurada de fa poc. Tota ella és un reflex dels tòpics més coneguts de la "valencianitat" jocfloralesca.

Tòpics? Tots els que vulgues. Recordeu aquells versos dedicats a la barraca de Teodor Llorente?
Hi haurà res més tòpic i típic que una fallera i el Micalet?
Aquest escut de València és una mica més "carregat" que l'original, però no amaga el principal: dues vegades lleial i les quatre barres.
Fins ací, un primer tast de la València modernista. N'hi haurà més.



16 comentaris:

Teresa ha dit...

Eiiiiiiiiiiiiiiii! Eixes fotoooooosss!:-)

miquelet ha dit...

Sembla mentida que no hagen tingut l'ocasió de fer una "remodelació" que col·locara franges blaves per tot arreu. No serà per falta de ganes.

Salut.

glòria ha dit...

Francesc,
Un reportatge bellíssim. Jo sòc una enamorada de les estacions ferroviàries, tant que quan viatje les visite i les freqüente. Realment la de Valencia sembla un palau i et fa tenir la sensació de que tant si te'n vas com si arribes et rep i t'acomiada de forma sumptuosa de manera que el ciutadà se sent homenatjat.
La frase...tant si sona com si no sona...és idèntica a la que és diu de Barcelona. És a dir: Sòn clavades i solament en varia el nom de la ciutat.
Besades!

Anònim ha dit...

Jo he estat a l'estació, i la veritat val la pena esperar el tren mentre fas una passejada pel modernisme d'aquesta ciutat, i veure els trancadissos del modernisme. Les fotos sembla que t'hi trobis. JOSEPB.

Francesc ha dit...

Teresa: ja veig que t'han agradat. Besets.

Miquelet: No els hi dones idees tu ara, eh? :)

Glòria: estic content que t'haja agradat. Quant a l'expressió aquella, és bonic veure que compartim moltes coses, fins i tot l'estimació per les nostres ciutats. Besades.

Josep B.: Gràcies pel teu comentari. Jo també faig com tu quan vinc a l'estació del Nord. Salutacions.

josep ha dit...

Francesc, Ens ha encantat el reportatge sobre València (el primer, eh?, n'esperem més).
Ens apuntem els teus suggeriments ja que el mes de novembre tenim pensat passar uns dies a la capital valenciana. Seguirem espectants les futures entregues.
Una abraçada

Delfica ha dit...

precioses fotos. El primer cop que vaig arribar a València en tren vaig quedar parada en entrar al vestíbul i també al veure la façana. Espero propers reportatge amb deler!!!

xisco ha dit...

Francesc, confesaré es meu pecat, fins ara no hi trobava res digne de menció, jo no hi som anat mai, sa meva germana i es seu al·lot, hi son anats un parell de vegades.
Mon pare i ma mare, també hi son anats dues vegades, sa primera a unes noces d'uns parents llunyans que hi tenim. I sa segona, a veure sa ciutat de les arts i de les ciences.
Fins hi tot hi ha anat es meu cosi petit(que surt amb una palmera més grosa que ell a un altre post) a jugar contra els infantils del valencia, i noltros varem guanyar!!!
Però m'ho pensaré millor quan hagi d'opinar sobre es teu pais valencià.

civisliberum ha dit...

Fotos bonísimes. Realment a Valencia es tindria que promocionar mes el modernisme.
Per altra banda el pare de l'alcaldessa era un periodista molt procatalá, si escoltes el que diu i fa la seva filla seguraremt li cauria alguna llagrima.

Francesc ha dit...

Josep: m'agradaria molt veure't per València. Si mai hi véns, podríem quedar. Oreto i jo us podríem fer de "guies aficionats". Què et sembla?

Dèlfica: L'estació és molt bonica, però hi ha més edificis modernistes a la ciutat que mereixen conèixer-se.

Xisco: si mai véns per ací, et faria encantat de "guia" per la ciutat. Com al Josep. Pensa-hi i a veure si convences la Chis/Margot perquè també se'n vinga. D'acord?

Civisliberum: hi tens tota la raó. Pel que fa a la Rita, a ella li té igual. Té l'esquena (i altres coses) ben ampla.

enric ha dit...

Precioses fotografies de la bellíssima estació del Nord. Jo també espero més reportatges com aquest, i suposo que en un proper no hi faltará el preciosíssim Mercat, oi?, i pel que fa a aquella impresentable totxa que té València com a alcaldessa, millor no parlar-ne. No sabia el que apunta Civisliberum, i crec que per molt poc procatalà que fos el pare d'aquest "esperpento" anomenat Rita, si la sentís no crec que li caigués només una llagrimeta, sinó tota la cara de vergonya. (I m'aturo perquè quan parlo d'aquesta gentussa m'esvero com un mico)

Francesc ha dit...

Enric: supose que deus referir-te al famós "Mercat Central". Doncs sí, n'hi haurà. Però hi ha altres mercats modernistes preciosos a València, com ara el de Colom, que també mereixen un reportatge. Quant a la Rita, és la representació fefaent de l'autoodi lingüístic més vergonyós. Tens raó, d'aquesta gentola val la pena no parlar-ne massa sota el risc de perdre els límits que imposa la bona educació.

Belen ha dit...

Frances la estacio del nord es un dels meus edificis preferits de Valencia amb les tarongetes i les estrelles :-). A mes a mes em recorda el temps d'estudiant quan vivia a Valencia i agafaba el tren per anar a Castelló...aquells cercanies...Allo si que era dolce vita!

Francesc ha dit...

Belén: a mi em passa com a tu.

Teresa ha dit...

Ei, què passa gendre, que portes tants dies sense publicar res? Què ens estàs preparant alguna sorpresa? Vinga, que trobem a faltar els teus textos!:-)

b7s

Francesc ha dit...

Teresa: Hola! Vaig de bòlit a la feina de l'institut. Ara només puga, l'actualitzaré.