dimecres, 3 de setembre de 2008

BLAVERAM A LES ILLES BALEARS: EL PP GONELLA ATACA DE NOU


Bé, el PP actua a tot arreu de la mateixa manera: blavers a València i gonelles a Mallorca. Llegia aquest matí al diari "AVUI" una entrevista a Rosa Estaràs, presidenta del PP balear que diu, entre altres "perles" (i no del Túria, precisament), que "No volem una catalanització de la nostra vida", "La nostra llengua és el mallorquí de Mallorca, dintre de la unitat de la llengua. No volem utilitzar les paraules de Catalunya". Déu ser perquè la senyora Estaràs deu voler una espanyolització total de la seua vida. Pel que fa a les paraules de Catalunya, si les elimina totes les del Mallorquí, potser no li'n quedarà cap amb les quals parlar.
Ai Déu meu Senyor, amb polítics com aquests tenim la llengua guanyada fins a l'any 4000!
Per cert, senyora Estaràs, jo parle mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc, alguerés, valencià, lleidatà, rossellonés, barceloní, fragatí, etc., perquè no tinc cap por ni vergonya de reconèixer que la meua llengua és el català i que totes les paraules que s'hi troben les crec tan meues, tan nostres, que no puc ni vull renunciar-ne a cap. Salutacions senyora Estaràs i un consell, estudie una mica més de llengües i potser no tindrà tants prejudicis.

Ací teniu l'enllaç de la notícia per si voleu llegIr la notícia sencera.

http://paper.avui.cat/article//politica//138187/no/volem/una/catalanitzacio/la/nostra/vida.html

La imatge que il·lustra el post l'he treta de doiera.blogspot.com/

9 comentaris:

josep ha dit...

Francesc, un cop més coincieixo plenament amb tu. El PP a to arreu actua de la mateixa manera. I després tenen el cinisme de dir que no ssón nacionalistes!!. Pel que fa a l'entrevista de l'avui, l'he començat a llegir, però m'ha agafat mal de ventre i he hagut de deixar-ho.

Una abraçada

enric ha dit...

Eh, Eh, Francesc!!! T'has deixat el "badaloní", que tenim "ple de" mots propis, ja que diem "micacos" (per "nespres"), "tornem-his" (per "xuxos"), "piseries" (per "blocs de pisos") "badiu" (per "pati"), i als nens, quan els cauen les dents de llet de dalt, diem que estan "esmoixinats"... Badaloní, llengua oficial a Badalona!!!

I el pitjor del cas, és que jo estic convençut que no és la manca de cultura el que els fa dir aquestes bestieses, sinó que tenen molt clar el "divide et vinces" que tan bé els funciona, així com el "calúmnia que algo queda", que no sé quin equivalent té en català, però ara me'n vaig a dormir i ja ho buscaré en una altra hora. :))

Francesc ha dit...

Josep: el PP és nacionalíssim espanyol, malgrat que vulguen fer creure el contrari. A mi també em passa que hi ha notícies i/o entrevistes que fan mal a l'esperit i les he de deixar de banda. Ecs!

Enric: m'encanta això del badaloní. Hi ha algun recull publicat que incloga totes eixes formes pròpies de la teua zona i tan boniques? Si és el cas, me'n podries donar la referència a veure si el puc demanar a alguna llibreria? Gràcies de bestreta. Quant a això del "Calumnia...", podria ser "Embolica, que fa fort"? No en tinc ni idea...

Belen ha dit...

Qunata raó tens Francesc. Has posat els punts damunt les i...Que li quedará per parlar si elimina les paraules catalanes??? Pot ser escomenci a parlar talia....

Francesc ha dit...

Belén: aquesta senyora no té massa trellat, com bé es pot comprovar. Què hi farem!

glòria ha dit...

Jo crec que a l'expressió castellana : "Calúmnia que algo queda" només li cap la simple adaptació de : "Calúmnia que alguna cosa queda".
Aquesta política balear, que no vol dir les paraules que emprem els catalans, s'afegeix a la llista mai innecessària d'incentius i de fertilitzants que ens l'han de fer perdurar.
Besades!

Francesc ha dit...

Glòria: Tant de bo tingues raó i no siga contraproduent. Besades. ;-D

miquelet ha dit...

Aquestes paraules de la Estaràs no estan dirigides per a gent com a nosaltres, sinò al garrulam. En realitat, ella sap molt bé que el que diu és una bajanada.

Salut.

Francesc ha dit...

Miquelet: és trist, de tota manera, que es manipule la gent amb els sentiments de pertinença a la nostra cultura.