divendres, 19 de setembre de 2008

PASSEJANT PER ALBERIC









Les vesprades de divendres i de cap de setmana solem eixir a passejar pel camp d'Alberic. Vora la Séquia Reial del Xúquer. Ara aquesta séquia fa pena, perquè va quasi seca. Pel camí podem veure el verd de les muntanyes, el dels tarongers i el dels camps de caquiers. D'aquesta zona és el famós "caqui de la Ribera del Xúquer", una denominació geogràfica protegida. És curiós perquè a l'Alcúdia al caqui li diuen /quèqui/, pronunciat amb la e oberta. Clar, on, per exemple, a Tavernes o Beneixama en diem "caquier", a l'Alcúdia en diuen "quequiquer" (amb les dues ee tancades). Curiositats de l'idioma.
Pel camí de la vora de la séquia, a cada cert temps ens trobem amb unes "casetes" que s'anomenen "feses" i que acullen al seu interior un trestellador que serveix per conduir l'aigua de la séquia a d'altres llocs, com ara, horts o basses de reg. De fet, he pogut veure una imatge bastant insòlita avui dia, temps de sequera: un camp de tarongers regat "a pla" (com diuen a Tavernes) o "a manta", com diuen a d'altres llocs.

9 comentaris:

Gemma ha dit...

Quines passejades més boniques... i quina sort poder-les fer des de casa mateix!
Aquests caquis amb denominació d'origen són aquells més forts que no es mengen amb cullera? Vull dir uns que quan els obres pel mig són molt bonics perquè les llavors fan com una estrella... Aquí a Sabadell només trobo els caquis tous, d'aquests altres no en trobo :(

xisco ha dit...

a sa botiga, n'hi ha un parell que també diuen quequi, també diuen moló en es meló i a ses tomàtigues, els hi diuen domàtigues. Noltros a casa a ses sindries, sempre els hi hem dit xindris, però no sé si deu ser cosa d'eivissencs. m'hi he de fixar.

xisco ha dit...

ja esta eviat :D

josep ha dit...

Francesc,

Aquestes passejades a la vora d casa son impagables. Els que vivim a les ciutats hem d'anar lluny per poder fer-ho. A Barcelona, hem d'aprofitar les cames per a esquivar cotxes i darrerament bicis que han proliferat molt.

Una abraçada.

xisco ha dit...

eeeeeeeeeeeei, no m'hi havia fixat!!!!! aqueixa fesa, se diu com es peu poble!!!!! Jo som d'es Capdellà. Jo creia que era un poblet perdut del món i que ningú n'havia sentit xerrar mai!!!! au mira... no m'hi havia fixat sa primera vegada!!!! Estic moooolt content.

Teresa ha dit...

Bon cap de setmata, parelleta! Jo intentaré gaudir de l'oferta concertera i rockera de la capi.


B7s

XAVI ha dit...

A Carlet també se'n diuen "quequis", com a l'Alcúdia. Els arbres, però, hi són "quequissers". Ja veus, tan a prop...

miquelet ha dit...

I volien començar la casa pel terrat: primer demanant aigua sense haver fet un pla hidrològic de estalviament seriós.

Salut.

Francesc ha dit...

Gemma: Això mateix. Són eixos que resulten durs en tallar-los, però ben dolços. A mi, al principi, em feia cosa tastar-los perquè pensava que podien resultar aspres i poc dolços. Tot el contrari.

Xisco 1: són les coses de l'idioma. Tan ric, tan divers i tan bonic.

Xisco 2: gràcies. Ja ho he rebut. ;-D

Josep: Doncs, vist així, tens raó. De vegades, la ciutat, ens impedeix veure el camp.

Xisco: Per què creus que ho he posat? ;-D

Teresa: besets. Ja ens contaràs la marxa (ep! Només el que pugues, eh?).

Xavi: sí que és curiós. A mi, que estic empeltat de la Safor i l'Alcoià, em sorprén i m'agrada molt trobar-me amb aquestes diferències dialectals tan notables. Com més estudies el català de les comarques, t'adones de la seua riquesa.

Miquelet: això del pla hidrològic ja fa pudor. Aquesta mateixa séquia: si fóra una canonada, segur que no es perdria la quantitat d'aigua que s'hi perd (evaporació, filtracions...). Hi ha molt a fer en aquest tema.