dilluns, 8 de setembre de 2008

FESTES A L'ALCÚDIA

Hui també són festes a l'Alcúdia. És l'entrada de la Mare de Déu de l'Oreto. Es tracta d'una processó cívica que l'ajuntament d'Alcúdia s'entesta a dir que "no és religiosa", però es fa en honor del trasllat de la Verge. En fi, polèmiques polítiques estèrils.

És una entrada molt i molt lluïda i emocionant. L’Alcúdia és un poble valencià que ha sabut curar la tradició. Fa goig veure totes les coses que ixen a la desfilada i com hi participen des dels més petits als més grans. Jo ho contaré una mica “desbaratat” perquè encara no en sé prou del tema i l’ordre de les coses se m’escapa a l’hora d’escriure-ho de memòria.
Els Tornejants, són un grup de dansa que es van passant uns bastons prims i llargaruts alhora que fan figures i els llancen cap a dalt per a recollir-los, després, si poden. Aquest grup s’havia perdut de la festa i només fa un any o dos que s’ha pogut recuperar.

L’Alcúdia té la sort de tindre una peça de ball exclusiva: el Bolero de l’Alcúdia. És preciosa, tant per la música com per la lletra. Al llarg de la processó, es balla un munt de vegades i sempre té molt d’èxit. Tot i que la tocateta és popular, la lletra és, ni més ni menys, que de Vicent Andrés Estellés, i fa: Queia tota la lluna/ sobre les sendes/ mentre canten i ballen/ dotze parelles. // Dotze parelles, mare,/ dotze parelles / que per la nit tenien / les mans enceses. // T'estime, rosa fina,/ clavell de sucre,/ ulls d'una aigua profunda,/ canten els muscles. // Les meus mans et prenen/ igual que un cànter/ coloma meua, rosa,/ gesmil intacte./”



Una altra particularitat d’aquesta entrada és la presència de “Els Negrets”, que són un grup nombrós de persones que fan muixerangues diverses, equivalents als “castells”, però a la valenciana. Duen la cara pintada de negre (d’ací el nom) i un vestit de ratlles verdes i blanques.


La Carxofa és un ball de vetes que fan combinacions i obrin i tanquen una carxofa. En altres llocs se li diu “La Magrana”.

Un grup ben bonic de dansaires són “Els Dansadors”. Van ballant davant de la Mare de Déu i duen uns garrots i unes planxes i fan un ball de bastons ben difícil on sembla que s’asclaran el cap d’una bastonada, però no. Ja ho tenen ben assajat.


El moment culminant de l’entrada és quan la Verge hi entra arrossegada per un carro de bous. Resulta que, segons la història, la imatge de la Verge va ser un regal del Papa Lino al senyor de l’Alcúdia, el Peregrí de Montagut, qui li la va regalar, al seu torn a la seua dona, la Maria de Montagut. Aquesta, en un gest piadós, la var donar la poble de l’Alcúdia com a una nova mare. Tots els anys recita un vers que, entre altres coses hi diu “Alcudians, alcudianes, ja no som orfes!” i tota una sèrie de coses precioses que fan que la plaça del País Valencià, plena de gent a vessar, esclate en aplaudiments.

També hi ha "Els Pastorets" i "Les Gitanes", però d'aquests no en tenim fotos.

És un acte molt bonic i emotiu que corprén als alcudians i als forasters.


La foto de la Verge d'Oreto l'he trobada a:

www.parroquiasanandres.org/Verge.htm


El video de youtube va dedicat al "Xisco" de Capdellà (Mallorca). Encara que els qui el canten i ballen no són de l'Alcúdia

12 comentaris:

xisco ha dit...

noltros, ara deu fer 6 o 7 anys, varem preparar es bolero de l'alcudia, per ses festes de sant jaume. Sa veritat és que mai m'ha agradat es ball de panereta, és a dir preparat amb una coreografia d'avantma. Però sa melodia me va quedar. I quan compr es pastanagó, moltes vegades me'l duen de l'alcudia valenciana, i sempre me vé sa cançó en es capet i la destros cantat-la una estona. M'agrada!!!!

Bruguers ha dit...

La Verge de Bruguers (la meva) és la patrona del poble de Gavà al Baix Llobregat però com que tots som tan laics ni tan sols se la menciona en el seu dia.
Religió a part, les tradicions i festes populars a mi m'agraden molt i aquí es perden totes en nom de la multiculturalitat que es practica des dels ajuntaments, que jo resumeixo dient: Fora les nostres tradicions i adaptem-nos a les forànies i serem més cosmopolites. No podrien conviure totes les cultures? Ara bé, jo escombro cap a casa i primer la meva.
Les vostres festes siguin de Moros i Cristians, danses o dimonis apleguen molta gent. Vaig poder-ho comprovar a Bocairent i Ontinyent. A Castelldefels si vols molt de públic ha d'ésser un acte que no sigui català ni ho sembli.
Felicitats Oreto!

Francesc ha dit...

Xisco: he modificat el "post" per dedicar-te el bolero de l'Alcúdia. La lletra no és de Maria del Mar Bonet, sinó de Vicent Andrés Estellés.

Bruguers: Felicitats novament. Em fa pena això que dius dels actes de festa a Castelldefels. El català és la nostra llengua i s'ha de fer present sempre.

xisco ha dit...

gràcies, estic molt agraït, però jo sóc des Capdellà, na Xesca és de santa eugènia. però gràcis de totes formes. :D

Chis ha dit...

Uep! però en Xisco no és de Santa Eugènia, som jo la taujana. En Xisco és des Capdellà que com el seu nom indica està situat al cap d'allà de l'illa. I jo també som balladora, i cantadora i sonadora i gegantera, així que ja va bé.
Una abraçada des de Can Loi.

Francesc ha dit...

Xisco: ja ho he corregit. No sé perquè em pensava que eres del mateix poble que la Chis.

Chis: caram Chis, ets una dona multidisciplinar! Això de cantadora ja ho sabia pels teus posts, però, la resta... Molt bé!. Gràcies per l'abraçada. Rebeu-ne una de ben grossa des de Beneixama. ;-D)

josep ha dit...

Francesc, felicitats pel reportatge de les festes d'Alcúdia. M'encanta veure la conservació de la cultura popular, aquests Tornejants, el Bolero, les muixerangues, els dansadors, etc. La tradició i la cultura és el que ens fa diferents (ni millors. ni pitjors, simplement diferents).
Una abraçada i encara que sigui amb retard, felicitats per l'Oreto.

enric ha dit...

Francesc: Magnífiques les cròniques de les festes. Gràcies per fer-nos arribar la vostra tan vital forma de ser!

Francesc ha dit...

Josep: gràcies. Les nostres tradicions són les que ens identifiquen.

Enric: gràcies. Ja veus que compartim moltes coses.

ARMACHÍ ha dit...

M'en alegre de lletgir cròniques de les festes del meu poble que desconeixia;
No et conec, però et felicite.
En quant a la memòria, la tens prou be, has citat als grups més significatius de l'Entra de la Mare de Déu.
Sols rectificar-te en cuant a que els alcudians(inclós l'ajuntament) no la considerem una processó civica, sino una processo civic-religiosa, i podria donar-te moltes proves d'aquesta afirmació.

Per a tot el que necessites (informació, fotos, videos), no dubtes en posar-te en contacte amb mi.
Agustí R. Machí
Regidor de Festes de L'Alcúdia

Francesc ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. La veritat és que a mi tant em fa com se li diga a l'entrada de la Mare de Déu de l'Oreto. El que importa és la bellesa, la plasticitat i l'emoció que desprén. És una de les processons cívic-religioses més boniques que he vist mai. És una mostra d'unió entre la gent del poble que palesa una valencianitat que ja la voldríem a molts altres llocs. A mi, personalment, m'agrada molt el moment que es fa el vers a la Verge a la plaça del País Valencià. La imatge que es trau a passejar és una còpia molt bonica de l'original, ara bé, la processó que se li fa a la Mare de Déu dins de l'església amb els dansadors davant i tot ple de gent emocionada és un dels moments més bell de la religiositat d'un poble. La imatge de la Verge de l'Oreto desprén una bondat en la mirada que és difícil d'oblidar. Els roscans tenen un bon motiu per a sentir-se'n orgullosos.

david ha dit...

LI DONE TOTA LA RAO A ARMACHI ( AGUSTI) PEL SEU COMENTARI TAMBE DIC QUE A MI MALEGRA MOLTISIM CUANT VEC ESCRITS SOBRE EL MEU VENBOLGUT POBLE , ET COMBIDE A QUE PEGES UNA MIRADETA AL MEU BLOG ES MES DE VIDEOS PERO BUENO POC A POC ANIREM MILLORANTLA , BO FINS A L´ALTRA I ESPERE ALGUN COMENTARI ADEU Y SALUDOS