dijous, 4 de setembre del 2008

MALLORCA SEMPRE


Amb tot aquest desficaci lingüístic balear, no deixe de pegar-li voltes a una idea: necessite tornar a Mallorca. No sé quan serà, però només faig que mirar fotos dels viatges a l'illa i em passeja pel cap una cançó dels Ocults que es diu "Mallorca sempre". Inclou un fragment d'un poema de Jaume Vidal Alcover molt bonic i que fa:

"No hi ha amor com l'amor que saps d'on ve i coneixes,
que mira com tu mires i anomena les coses amb els noms que tu saps,
no hi ha amor com aquell que parla,
de paraula i d'esperit, amb tu, una mateixa llengua,
ni redòs tan segur com aquell on plorares la primera vegada
i on primer vares riure..."


En fi, dedicat a tota la gent de Mallorca que conec i estime.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Clar que hi tornaràs!
Sempre. Gràcies per la dedicatòria.

Francesc ha dit...

Xesca: Si ja ho sé, però és que m'enyore molt de Mallorca i de vosaltres. Quina ràbia que depenguem de coses com un vaixell o un avió per posar fre als sentiments. Besades.

Gemma ha dit...

Aquest desfici que sents per Mallorca a mi em passa per Menorca. No sé què tenen aquestes illes i la seva gent que es fan estimar tant...

Francesc ha dit...

Gemma: supose que deu ser que els sentim nostres, família, que som a casa i això és molt i molt bonic. Besades guapa!

xisco ha dit...

Vos entenc perfectament... jo vaig voler fer una temporada fora de sa Roqueta,i en es sis mesos vaig haver de tornar, perquè l'enyorava.

Francesc ha dit...

Xisco: Això és. ;-D

Chis ha dit...

En venir només ho has de dir.

Francesc ha dit...

Chis: gràcies pel teu oferiment. Sempre va be conèixer amigues i amics nous de Mallorca. ;-D