Amb tot aquest desficaci lingüístic balear, no deixe de pegar-li voltes a una idea: necessite tornar a Mallorca. No sé quan serà, però només faig que mirar fotos dels viatges a l'illa i em passeja pel cap una cançó dels Ocults que es diu "Mallorca sempre". Inclou un fragment d'un poema de Jaume Vidal Alcover molt bonic i que fa:
"No hi ha amor com l'amor que saps d'on ve i coneixes,
que mira com tu mires i anomena les coses amb els noms que tu saps,
no hi ha amor com aquell que parla,
de paraula i d'esperit, amb tu, una mateixa llengua,
ni redòs tan segur com aquell on plorares la primera vegada
i on primer vares riure..."
En fi, dedicat a tota la gent de Mallorca que conec i estime.
8 comentaris:
Clar que hi tornaràs!
Sempre. Gràcies per la dedicatòria.
Xesca: Si ja ho sé, però és que m'enyore molt de Mallorca i de vosaltres. Quina ràbia que depenguem de coses com un vaixell o un avió per posar fre als sentiments. Besades.
Aquest desfici que sents per Mallorca a mi em passa per Menorca. No sé què tenen aquestes illes i la seva gent que es fan estimar tant...
Gemma: supose que deu ser que els sentim nostres, família, que som a casa i això és molt i molt bonic. Besades guapa!
Vos entenc perfectament... jo vaig voler fer una temporada fora de sa Roqueta,i en es sis mesos vaig haver de tornar, perquè l'enyorava.
Xisco: Això és. ;-D
En venir només ho has de dir.
Chis: gràcies pel teu oferiment. Sempre va be conèixer amigues i amics nous de Mallorca. ;-D
Publica un comentari a l'entrada