dimecres, 10 de setembre del 2008

CANTO LA PÀTRIA


Per anar escalfant motors, de cara a la Diada, no va gens malament recordar alguna de les poesies de Miquel Duran de València. Un valencià que ho tenia tot ben clar:

CANT A LA TERRA NATIVA


Canto la pàtria,

canto la dolça, la pròdiga terra,

la de les hortes immenses i càlides,

la de les aspres muntanyes altives,

la de la mar amorosa i tranquil·la.

Canto la pàtria.

Canto la pàtria captiva i soferta,

la dissortada pàtria oblidada,

la que un poble més fort li imposà noves lleis i altra llengua.

Canto la pàtria, per a que mon cant

tots els bons fills de la terra l’escolten,

tots els homes, les dones i els tendres infants,

les bèsties, les flors, els arbres, les plantes,

tot lo que és de la terra i torna a la terra,

i té el regust d’ella, l’entranya, expressió, el nexe i el nervi,

car no vull ser foraster en ma pàtria.

Canto la pàtria.

La imatge del post l'he treta de:

www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NDCH=0320002...