Per anar escalfant motors, de cara a la Diada, no va gens malament recordar alguna de les poesies de Miquel Duran de València. Un valencià que ho tenia tot ben clar:
CANT A LA TERRA NATIVA
canto la dolça, la pròdiga terra,
la de les hortes immenses i càlides,
la de les aspres muntanyes altives,
la de la mar amorosa i tranquil·la.
Canto la pàtria.
Canto la pàtria captiva i soferta,
la dissortada pàtria oblidada,
la que un poble més fort li imposà noves lleis i altra llengua.
Canto la pàtria, per a que mon cant
tots els bons fills de la terra l’escolten,
tots els homes, les dones i els tendres infants,
les bèsties, les flors, els arbres, les plantes,
tot lo que és de la terra i torna a la terra,
i té el regust d’ella, l’entranya, expressió, el nexe i el nervi,
car no vull ser foraster en ma pàtria.
La imatge del post l'he treta de:
www.grec.net/cgibin/
.JPG)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada