dilluns, 13 d’octubre de 2008

DAMES REINES ABADESSES

DAMES REINES ABADESSES. DIVUIT PERSONALITATS FEMENINES A LA CATALUNYA MEDIEVAL. Elisenda Albertí. Ed. Albertí Editor.

La nostra història no s’entendria sense la presència de moltes dones importants. Mig seriosament, mig en broma, se sol dir que “darrere de tot gran home hi ha una gran dona sorpresa”. Malauradament, moltes d’elles han restat inconegudes en la majoria dels casos. Aquest llibre ve a cobrir justament aquest buit injustificable en la nostra memòria col·lectiva. Ací trobarem tot un seguit de biografies de dones que, d’una manera o una altra, han estat peces insubstituïbles en l’escaquer intrincadíssim de la política de l’alta Edat Mitjana. Les possessions dels Països Catalans mar enllà, sempre amenaçades pels desequilibris de poder de l’època, conduiran moltes d’aquestes dones biografiades a destins, de vegades, insospitats. També la política i la situació a casa nostra provocaran situacions complicades que només el saber fer discret d’alguna d’aquestes dones contribuirà a resoldre. El llibre de l’Elisenda Albertí contextualitza molt bé la situació i les relacions familiars d’aquestes dones que jugaran un paper de primera mà en les famílies i els regnes del moment. Cal dir que el treball de l’autora és molt meritori perquè és ben difícil reconstruir biografies a partir de les minses dades que els documents conservats ens en proporcionen. Tanmateix, com en una feina d’orfebreria històrica, Elisenda reïx a presentar-nos unes vides interessantíssimes que es llegeixen quasi d’una tirada. La cobdícia, la resignació, l’amor, la disbauxa, la por, tot de sensacions humanes s’hi troben representades, com no podia ser d’una altra manera. Hi trobarem les vides de, per exemple, Elisenda de Montcada, Aurembiaix d’Urgell, Almodis de la Marca, Peronella d’Aragó, Cecília de Comenge, Ermessenda de Carcassona, Blanca d’Anjou o Sibil·la de Fortià . Un llibre que ens informa del que hem estat des de Guifré el Pilós fins a Martí l’Humà a través dels ulls de les dones que en van ser protagonistes.

6 comentaris:

Delfica ha dit...

Francesc, m'alegro que, com he pogut comprovar, passéssiu uns bons dies a Barcelona en la millor companyia.
Pel que fa al llibre que recomanes és tot un clàssic i, si és del teu interès, t'informo d'una novetat que ha tingut certa volada darrerament:
LES DONES DE JAUME I
M. CARMEN ROCA
LA ESFERA DE LOS LIBROS, S.L.

D'aquelles dames ens han quedat noms tan evocadors com Emma, Elionor, Aurembiaix o Riquell... en coneixes alguna?? Jo si!!!

Salutacions!!!

josep ha dit...

Francesc, aquest llibre el tinc en cartera. Ja quan vaig assabentar-me que havia sortit vaig dir-me, aquest cau. Ara, després de llegir-ne la ressenya que has fet, no tinc cap dubte, cau segur!.
Una abraçada

enric ha dit...

Francesc!!!! Que no dóno l'abast!!! Vergessantíssima, quina manera de "postejar"! :) Encara que ja m'imaginava que us ho va passar molt bé a Barcelona, m'ha agradat llegir tots els detalls de la vostra estada.

Pel que fa al llibre, ha de ser interessantíssim sobretot perquè si ja és ben poc el que coneixem de la nostra història, molt menys encara coneixem la importància històrica que van tenir les dones que també la van fer.

Per cert, quan havíem de tenir el nostre primer fill -aleshores no es sabia si era noi o noia-, la meva mare, tota seriosa, un dia em va dir: "Si és una nena, per què no li poseu Ermessenda?", i és que la bona dona el trobava un nom preciós. :)

miquelet ha dit...

Per fer justícia, haurien d'escriure una enciclopèdia amb totes les dones que han construït la nostra història. Perquè a la majoria de llibres, sembla que s'haja escrit la història dels homes.

Salut.

Francesc ha dit...

Dèlfica: crec que tens molt bon ull per als llibres. En prenc bona nota.
Sí que conec un parell d'Elionors. Nosaltres tenim una bruixeta comprada a Vilafranca de Conflent que l'hem batejada Rita Ingilberga. Què te'n sembla?

Josep: a mi sempre em passa això de desitjar més temps per poder llegir. Aquest llibre de què parlàvem em va agradar molt.

Enric: Hi tens tota la raó. Pel que fa als noms aquests tan nostrats i antics... què vols què et diga? N'hi ha de molt bonics, però que avui dia potser quedarien una mica "artificials". Posar-li a una xiqueta Ermessedda no crec que ho fes mai.

Josepb. ha dit...

Tinc a les meves mans el llibre: La vida Quotidiana a Catalunya en l'època medieval, parla de tot una mica, de la feina, de la familia, del llibre de Sant Soví, també de la dona encara que d'una manera més general. Aquest té que sé un gran llibre de referencia acostant a la dona en la vida politica i social de l'època.