Feia molt de temps que esperava el moment que el llibre arribara a Beneixama i, finalment, ha pogut ser. El passat dia 22, vaig poder presentar el llibre "Rondalles de Beneixama" al poble. A l'Auditori de Beneixama ens vam aplegar una bona colla de gent vinguda de moltes bandes. A l'escenari: Manel Alonso, Francesc Sarrió, Antonio Valdés (batle de Beneixama), jo mateix i Ma Ángeles Rivas (regidora de cultura). Tots quatre van dir coses molt boniques del llibre i de mi. Va iniciar els parlaments la regidora, que va parlar de la meua vinculació amb el poble. Seguidament, Manel Alonso va parlar de les rondalles, del seu registre i de les propostes didàctiques. Francesc Sarrió va explicar moltes coses de mi, es nota que em coneix bé. Jo vaig parlar de com i perquè havia fet aquest recull i vaig agrair a totes les persones que m'havien contat les rondalles. Especialment, la meua tieta Leonor Navarro. Moltes emocions contingudes. El parlament final va ser a càrrec de l'alcalde, que va lloar el llibre. Després, a signar llibres. Molta gent que havia vingut a veure'n la presentació, també va comprar-lo i va voler que li'l signara. He de reconèixer que van ser unes hores molt emocionants. A la sala hi havia família molt pròxima, i això em feia més palesa encara l'absència de persones que ja no estan. Em va fer vergonya escoltar tantes lloances, no n'estic acostumat. Encara no ho he acabat de pair. Ja aniré fent-me'n a la idea a poc a poc.
Quaranta rondalles!! Han estat molts anys d'anar recollint rondalles entre la gent de Beneixama, de llegir-les i rellegir-les, d'anar polint-les, fins que, finalment, ja estan fetes llibre. He tingut la sort que l'Editorial Germania s'interessara pel projecte. La veritat és que vaig comptar amb l'ajuda inestimable de Francesc Mompó i de Manel Alonso. Entre tots dos i Toni, Paula i les precioses il·lustracions d'Empar Piera, trobe que ha quedat un llibre molt bonic.
El cap de setmana anterior, havíem fet una presentació prèvia només per a professors i professores al restaurant "El Solet", de Biar. Allà ens hi vam aplegar una bona colla de gent de l'ensenyament, al voltant d'una bona taula i un dinar suculent. Literatura i gastronomia unides. Dos plaers alhora.
Per a mi han estat uns dies molt intensos. Emocions, treballs i hores d'escriure i reescriure coses. També la possibilitat de tornar a veure persones que no veus habitualment... Ara a esperar que li agraden a la gent.