diumenge, 15 maig de 2011

CLAFOTÍS DE MADUIXES

Estem en la millor època per tal de gaudir d'una de les fruites que més m'agraden: les maduixes. Feia temps que venia pensant que estaria molt bé preparar un clafotís amb aquesta fruita. Ja en vaig preparar temps enrere i m'hi vaig decidir. A més, a l'hora de fer el post, m'he assabentat que en la recepta del 15 del mes de maig proposada per "Els fogons de la bordeta" i "Xocolata desfeta" era, justament, amb aquest ingredient. Així que, quasi a misses dites, propose aquesta recepta.

CLAFOTÍS DE MADUIXES

INGREDIENTS:
800 g de maduixes (hi vaig usar maduixots)
6 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
50 g de farina de blat
50 g de farina de dacsa ("Maizena")
250 de iogurt grec ensucrat (en vaig usar dos de la marca "Consum")
Mantega (per a greixar el motlle)
Sucre fi (per a empolsimar per damunt i fer bonic)

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota i amb l'aire.
Preparem paper de forn i marquem un cercle de la mida del motlle. El retallem i el reservem. Agafem el motlle redó i el greixem amb mantega. Col·loquem damunt el paper i el tornem a greixar. Així evitarem que el clafotís se'ns agafe al motlle i ens serà més fàcil de traure'l.
Batem els ous amb la batedora elèctrica fins que pugen de volum. Mesclem els sucres i la farina i els cernem sobre els ous batuts. Continuem batent fins que s'hi mescle tot bé i continue pujant de volum.
Rentem les maduixes i els tallem els peduncles. Els anem col·locant sobre el motlle fins que quede tot l'espai cobert amb les maduixes. Ara aboquem per damunt la mescla d'ous, sucre i farina. Enfornem el motlle a una altura una mica inferior a la meitat del fort. Ara abaixem la temperatura a 160º C. Continuem la cuita durant 40 minuts.
Passat el temps, pugem el forn a 200º C, només amb l'escalfor a sota i l'hi continuem coent durant vint minuts més. Ara veurem que el pastís pujarà molt, quasi com si volguera eixir-se'n, però no se n'ix.
Quan ja ha finalitzat la cuita, traiem el motlle del forn i el deixem que es refrede per a deixar-lo a la nevera. Desemmotllem el clafotís i el col·loquem en una plata redona. Al moment de servir-lo, l'empolvorem amb sucre glacé i ja està.
Ha resultat boníssim i quasi ens l'hem acabat!!!

9 comentaris:

Queti B. ha dit...

No m'estranya que us n'haja sobrat ben poca... Quina pinta, aquest pastís! L'any passat ja em picà el cuquet el de cireres que vas fer. D'aquest mes no passa que prove de fer-ne un. Gràcies i besos!

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Li tinc unes ganes a aquest pastisset!! T'ha quedat espectacular
Moltíssimes gràcies per participar!
Petonets
Sandra

starbase ha dit...

Jo no l'he fet mai a casa, però un cop a un curs del David Lienas en va fer un i estava boníssim :)

I el teu te la mateixa pinta de boníssim!!

Mercè ha dit...

Francesc, quina clafoutis més bona!!
Petons!

MaryLou ha dit...

Boníssim!!! la clafoutís l'he fet de diverses fruites però mai de maduixes, i veient la teva tan xula, segur que cau aviat!
Petonets

Gemma ha dit...

La clafoutís és una recepta sensacional, ideal per qualsevol tipus de fruita que tinguis per casa... Amb maduixes ha de quedar molt bona, no m'estranya que us l'hagiu acabat ;)

La cuina de l'Eri ha dit...

Quines ganes m'han entrat de prepara-lo... realment ha de ser una delícia!!! Una pinta exquisida

Fem un mos ha dit...

Es el segon cop en pocs dies que llegeixo la paraula clafotis, no coneixia aquests postres , el provaré.
Una abraçada

Francesc ha dit...

Queti: va ser un "vist i no vist". Èxit total!!!

Sandra: una mica més i no hi puc participar. Vaig molt de bòlit amb l'institut i no puc anar al ritme que voldria.

Starbase: era bona, però segur que la del David Lienas devia ser molt millor. Aquest xic és un cuiner de primera i jo només sóc un aficionat de tercera fila.

Mercè: gràcies!!!

Marylou: ja veus que és molt bona de fer.

Gemma: "quasi" ens la vam acabar. En va quedar un bocí molt petit. El de la vergonya... ;D

La cuina de l'Eri: si el fas, ja veuràs com no te'n penediràs. És ben fàcil i saborós.

Sion: et dic el mateix que a l'Eri: prova'l!! Segur que encara et sortirà a tu més bo que ami.