COCA DE LLARDONS DE CA L'ASSUR

Ara que és època de carnestoltes a molts llocs de Catalunya es fan “coques de llardons”. El "llardó", ens explica la Viquipèdia, que "és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per extreure'n el llard, de manera que queden daurats i cruixents".

L'any passat, per carnestoltes, part de la catosfera s'havia omplit de coques de llardons diverses. Tafaner de mena com sóc, em vaig dedicar a mirar-me'n un munt de receptes i tenia unes ganes boges de preparar-ne una. El problema principal era que no tenia l'ingredient més important: els llardons. Per on jo visc, les cotnes del porc o coses per l'estil són molt salades i seques. Res a veure amb els llardons...

Veges tu, coses de la vida, per aquelles dates Oreto i jo vam anar a Barcelona de visita. Allà ens hi vam poder trobar amb una bona colla de blocaires amics que ens van fer passar unes estones fantàstiques. Doncs bé, potser devia fer el comentari en algun dels blocs que visite assíduament que per Beneixama i rodalies no era fàcil trobar llardons. Aleshores, en una de les trobades amb els amics blocaires, l'estimadíssim Enric Bayé va comparèixer-hi amb dues bosses de llardons envasades al buit!!!

L'Enric és d'aquelles persones entranyables (junt amb la seua dona Anna Maria) que, quan les coneixes, sempre penses: "quina sort d'haver-la coneguda". A banda de ser un ésser humà envejable per totes les seues qualitats, és una persona cultíssima, que igual et parla de música, de llibres, pintura o cuina... És autor d'alguna de les millors ressenyes de llibres que he pogut llegir. També ho fa beníssim quan parla d'art, música, fotografia o del que li semble. Té un estil envejable. Tot plegat, al seu blog: "Ca l'Assur".

Però tornem amb les bosses de llardons de l'Enric: a Beneixama que s'hi van quedar... congelades durant un any. No les vaig poder fer servir perquè la feina diària no m'ho permetia. Però enguany no podia quedar-me amb les ganes de fer-ne. Així doncs, en arribar el dimecres abans del dijous llarder, vaig descongelar amb cura les bosses i em vaig disposar a fer la meua primera "coca de llardons". Ja he dit abans que, de receptes de coca de llardons, n'hi ha de tota mena. Però quina havia de triar? Fàcil: la de l'Enric de "Ca l'Assur". A més, ell mateix ens hi explica que l'havia presa d'una coneguda cuinera catalana, la Montserrat Seguí, autora d'un clàssic de la cuina catalana com és ara "Cuinar és senzill". Quina millor garantia podia buscar? Per això us la transcric literalment:

COCA DE LLARDONS DE CA L’ASSUR

"I aquí teniu la recepta, extreta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí:

INGREDIENTS:
150 g. de farina.
1 culleradeta de llevat en pols (Royal).
100 g. de llardons.
25 g. de sucre.
1 ou.
1 culleradeta d'aigua freda.
50 g. de llard.
Canyella en pols i un pessic de sal.
75 g. de pinyons

PREPARACIÓ:
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.

Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.

Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.

Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)

Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.

Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a 180º.

Al cap de 10 minuts, escamparem el sucre per sobre i, al cap de 10-15 minuts més, les coques ja estaran al punt."

I així va ser com vaig fer la meua primera coca de llardons, amb una variació: atès que havia descongelat les dues bosses i n'hi havia el doble, doncs en vaig preparar per a dues vegades. N'he gastat una i la que queda ja l'usaré en una altra ocasió.

És un dolç molt particular i gustós. Calòric, no hi ha dubte. Però he passat un gust tant preparant-lo com menjant-me'l.