dimarts, 29 de març de 2011

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

La Dolça té un blog molt curiós on trobes receptes de tota mena. El visite sovint perquè sempre n'aprens alguna cosa! Té receptes d'aquelles que, de tan bones de fer, et vénen ganes de preparar-les totes... però no pot ser. Fa uns cócs boníssims i unes altres postres que són una temptació irresistible. Fa uns dies, però, vaig trobar al seu blog "No tot són postres a la cuina", una recepta de sépia que em va agradar molt de tot d'una que la vaig veure. I això que la Dolça, com ella mateixa reconeix, no es prodiga massa amb receptes salades. Com que ara és època de carxofes i a mi m'agraden molt, com la sépia, m'he decidit a preparar-la. Tot i això, hi he fet petits canvis, pel fet que no tenia algun dels ingredients, per la textura de cuita d'alguns aliments i que la meua recepta és per a dues persones. La resta és seguir fil per randa les instruccions i ja està.

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

INGREDIENTS:
1 sépia mitjana.
2 carxofes grosses
1 creïlla (=patata) mitjana
1 ou dur
1ceba blanca grossa
2 alls secs
1 copeta de vi blanc (en el meu cas "Barbadillo")
1 got de brou de verdures
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
sal


PREPARACIÓ:
Netegem i tallem les carxofes a sis talls. En una paella posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i les fregim una miqueta. Les reservem.
Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.
A l'oli de fregir les carxofes, hi afegim una altra cullerada d'oli i hi posem la ceba capolada ben menuda i la sofregim bé. A meitat de cocció hi posem els alls tallats a rodanxes ben petits i ho acabem de deixar sofregir.

Quan comence a agafar color, posem les carxofes, la ceba i les creïlles (a la recepta original les creïlles es posen a la segona cuita, però a mi m'agraden molt blanes) i hi afegim la sépia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica.

Hi afegim el brou de verdures (a la recepta original era de peix) i el vi blanc. Ha de cobrir la sépia una mica més de la meitat. També hi posem el pebre roig dolç (la recepta original no en duu).
Quan arrenque a bullir, baixem el foc i ho deixem coure tres quarts d'hora.
En notar que tot és ben cuit, hi posem l'ou dur, tallat pel mig. Sacsem una mica la cassola (si ho remenem se'ns trencarà tot) perquè es barregen bé tots els ingredients i ho tenim a punt per a emplatar.
Està boníssima la sépia cuinada així, i el brou és molt i molt saborós. Segur que la prepararé més vegades perquè ha tingut molt d'èxit a casa.

7 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
Quina cassoleta més saborosa.. a mi també m'encanten les carxofes i amb la sèpia queda un plat ben bo!

josep ha dit...

Magnífic i saborós. Un plat d'aquells que sempre be de gust tastar.
Una abraçada

Gemma ha dit...

Francesc, ets els rei dels guisadets mar i muntanya... I si la recepta és de la Dolça Glòria, segur que té l'èxit assegurat ;)

Fem un mos ha dit...

Aquets estofats li van molt bé a la sèpia, i estan deliciosos
Una abraçada

Queti B. ha dit...

No se m'havia acudit fer sépia amb carxofes; tan bones com són, caldrà fer-ne. Gràcies per la recepta!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; Jo també he agafat del seu bloc, el menjablanc... tota una institució la Glória en la blogosfera.
Aquest plat de mar i muntanya -tal com senyala més a munt la Gemma- és per disfrutar-lo de debó i de veritat de la bona¡¡
Que vagi de gust Francesc¡¡

Dolça ha dit...

Francesc, gràcies per la propaganda!
Me n'alegro que t'hagi agradat la recepta, a nosaltres ens encanta.
PTNTS
Dolça