divendres, 1 d’abril de 2011

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

M'agrada molt el sabor àcid del vinagre a les amanides, però, darrerament l'estic substituint per suc de llimó natural i trobe que li dóna un altre sabor a les vinagretes. Per tal d'alegrar una mica unes bajoquetes bullides, la bona amiga Queti em va suggerir que li afegira algun ingredient "exòtic" o poc corrent. Perquè menjar sa no ha de ser sinònim de cuina avorrida. De tot plegat va eixir aquest plat.

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

INGREDIENTS:
Bajoqueta redona (=mongetes tendres)
Lloms de tonyina blanca del Cantàbric (de conserva en pot de vidre)
2 ous durs
2 cullerades d'oli de Beneixama
1 cullerada de suc de llimó (=llimona)
1 puntadeta de gingebre mòlt
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem les puntes a les bajoquetes, les posem en una cassola amb aigua i sal i les bullim "al dente".
Mentre es bullen, preparem la vinagreta. Mesclem el suc de llimó amb una puntadeta de sal. Posem l'oli d'oliva de Beneixama i el suc de llimó (amb la puntadeta de sal dissolta dins) en un got i batem enèrgicament fins que ambdós ingredients es lliguen. En estar ben lligats, hi afegim el gingebre i tornem a batre perquè es mescle tot bé.

Quan estiguen les bajoquetes, les en traiem ràpidament i les reservem.
Posem en un plat les bajoquetes cuites. Ratllem per damunt de cada plat un ou dur. Per sobre li posem els trossets de lloms de tonyina. Amb l'ajuda d'una cullera, repartim per damunt la vinagreta i ja es pot menjar.
És sa i com a plat únic per a un sopar o un dinar no resulta massa calòric. Ara, gustós ho és un munt!!
Com a curiositat: les "bajoquetes redones" reben denominacions diverses arreu del domini lingüístic català. A Tavernes de la Valldigna en diuen "bajoqueta" o "bajoqueta redona", per diferenciar-la de la del tipus "ferradura" que també s'usa per al bullit, i és més plana. No sé a Mallorca com en diuen, si algú m'ho pot dir, li ho agrairé. El diccionari dóna com a "estàndard" la denominació "mongetes tendres".

8 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Bon dia!
Quina gràcia m'ha fet aquesta recepta. A casa sempre mengem la mongeta amb una llauna de tonyina freda de la nevera i amb un raig d'oli cru. Així que aquesta sorprenent versió la tastarem ben aviat! Gràcies

anirac ha dit...

m'agrada la idea del toc amb gingebre...ho hauré de provar!

Gemma ha dit...

Les amanides de monegeta tendra m'encanten, a l'estiu en faig cada setmana. I el toc del gingebre a la vinagreta li ha de quedar molt bé. Molt gustosa!

Anna ha dit...

Un plat molt sa i saborós! La tonyina té una pinta fantàstica!!! I gràcies per aquests apunts lingüístics tan interessants. Ara ja puc dir que m'agrada més la bejoqueta redona que la de ferradura! Jeje!

Petons!
La Taula d'en Bernat

Queti B. ha dit...

Francesc,
hem coincidit a emprar les bajoques com a ingredient principal. Ben tendres i no massa cuites, fredes, tèbies o calentetes en bullit, són una de les verdures que més m'agraden. De cara a la calor, admet tantes possibilitats que la fan imprescindible. El toc de gingebre de segur que li dóna un sabor especial. Me l'apunte!
Besets

josep ha dit...

Exceptuant el gingebre que mai m'ha agradat, la resta dels ingredients els trobo fantàstics, començant per l'oli de Beneixama; per tant el resultat ha de ser boníssim.

Fem un mos ha dit...

Ara es tems de mongetes tendres com diem per la meva terra a les bajoques, i així amb amanida estan delicioses
Una abraçada

Francesc ha dit...

La cuina de l'Eri: estic content que t'haja agradat la idea.

Anirac: cal no posar-n'hi massa perquè és molt potent el seu sabor.

Gemma: et dic el mateix que a l'Anirac.

Anna: el nostre català és ric i divers, a que sí?

Queti: ja em diràs si t'han agradat. ;D

Josep: sempre hi pots posar una altra espècia. Salutacions

Fem un mos: sempre hem d'intentar aprofitar els productes de temporada. ;D