dimarts, 19 d’abril de 2011

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

El pollastre és una carn que no costa gens de pair si es fa, a més, ben cuita. De receptes de pollastre n'hi ha per a parar un tren. Aquesta és una mica "poti poti de tot un poc" del que tenia al rebost i era "posable" a la cassola.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

INGREDIENTS:
4 cuixetes de pollastre
2 tomates mitjanes de ramellet
6 xampinyons grossos
5 orellanes
2 cullerades (soperes) de panses sense pinyol
1 cullerada de mel
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 gotet de conyac (en el meu cas era del d'"Alonso", del costat de casa, de tota la vida)
Sal
1 puntadeta de romaní sec (no en tenia de fresc)

PREPARACIÓ:
Posem en una paella dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim les cuixetes. En estar, les reservem.
Tallem les tomates a dauets petits i els sofregim a la paella fins que comencen a amollar suquet. Ara els toca el torn als xampinyons. Rentem els xampinyons i els laminem fins. A la mateixa paella, els anem sofregint per tal que es vagen coent amb el suc de la tomata.
Ara col·loquem els xampinyons i la tomata en una cassola.
Agafem les orellanes i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores i les afegim a cassola. Fem el mateix amb les panses i la mel, i mesclem tot amb un cullerot de fusta.

Posem les cuixetes damunt i hi afegim el polsim de romaní sec.
Hi aboquem ara el conyac i, en estar ben calent, el flamegem, sense cremar-nos, és clar. En acabar-se la "flamentòria", hi afegim la sal i aigua mineral sense que acabe de cobrir el pollastre. Apugem el foc fins que bulla i, llavors, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant una hora, i ja està.
Boníssim i amb un brou perillosament sucador... La carn és dèbil, ja ho sé.

6 comentaris:

Dolça ha dit...

A mi aquest poti poti de tot un poc m'encanta, és que el pollastre i jo som grans amics!!
PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

La carn pot ser dèbil, però aquest pollastre és fortíssim, hehe :)

josep ha dit...

Francesc,
Ja saps que nosaltres som pollastrers de mena i per tant aquesta recepta ens es altament temptadora. Per cert, m'ha agradat molt això del brou perillosament sucador.
Una abraçada

Queti B. ha dit...

Em sembla molt abellidor, el toc de les orellanes, la mel i el conyac, amb el pollastret i el romaní. Francesc, ets un pou de receptes! Gairebé no done l'abast! Gràcies per aquesta!
Besets

La cuina de l'Eri ha dit...

A casa també diem sovint el "poti poti" quan arrepleguem de la nevera els que hi ha i fem un guisat. Això del posar-lis les orellanes li ha de donar un toc ben bo!! I si, la carn és dèbil! Una abraçada i Feliç Setmana Santa!

Francesc ha dit...

Dolça, Starbase, Josep, Queti i La cuina de l'Eri: com sempre, intente guisar amb tot el que trobe per casa i siga "combinable". De vegades l'encerte i d'altres dic "mai més!" o, directament "Ecs!". Ara, us puc assegurar que aquesta combinació d'ingredients va resultar boníssima i, ai las!!, hi vaig sucar un bon tros de pa...