dimarts, 19 d’abril del 2011

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

El pollastre és una carn que no costa gens de pair si es fa, a més, ben cuita. De receptes de pollastre n'hi ha per a parar un tren. Aquesta és una mica "poti poti de tot un poc" del que tenia al rebost i era "posable" a la cassola.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

INGREDIENTS:
4 cuixetes de pollastre
2 tomates mitjanes de ramellet
6 xampinyons grossos
5 orellanes
2 cullerades (soperes) de panses sense pinyol
1 cullerada de mel
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 gotet de conyac (en el meu cas era del d'"Alonso", del costat de casa, de tota la vida)
Sal
1 puntadeta de romaní sec (no en tenia de fresc)

PREPARACIÓ:
Posem en una paella dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim les cuixetes. En estar, les reservem.
Tallem les tomates a dauets petits i els sofregim a la paella fins que comencen a amollar suquet. Ara els toca el torn als xampinyons. Rentem els xampinyons i els laminem fins. A la mateixa paella, els anem sofregint per tal que es vagen coent amb el suc de la tomata.
Ara col·loquem els xampinyons i la tomata en una cassola.
Agafem les orellanes i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores i les afegim a cassola. Fem el mateix amb les panses i la mel, i mesclem tot amb un cullerot de fusta.

Posem les cuixetes damunt i hi afegim el polsim de romaní sec.
Hi aboquem ara el conyac i, en estar ben calent, el flamegem, sense cremar-nos, és clar. En acabar-se la "flamentòria", hi afegim la sal i aigua mineral sense que acabe de cobrir el pollastre. Apugem el foc fins que bulla i, llavors, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant una hora, i ja està.
Boníssim i amb un brou perillosament sucador... La carn és dèbil, ja ho sé.

6 comentaris:

No tot són postres ha dit...

A mi aquest poti poti de tot un poc m'encanta, és que el pollastre i jo som grans amics!!
PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

La carn pot ser dèbil, però aquest pollastre és fortíssim, hehe :)

josep ha dit...

Francesc,
Ja saps que nosaltres som pollastrers de mena i per tant aquesta recepta ens es altament temptadora. Per cert, m'ha agradat molt això del brou perillosament sucador.
Una abraçada

Q ha dit...

Em sembla molt abellidor, el toc de les orellanes, la mel i el conyac, amb el pollastret i el romaní. Francesc, ets un pou de receptes! Gairebé no done l'abast! Gràcies per aquesta!
Besets

La cuina de l'Eri ha dit...

A casa també diem sovint el "poti poti" quan arrepleguem de la nevera els que hi ha i fem un guisat. Això del posar-lis les orellanes li ha de donar un toc ben bo!! I si, la carn és dèbil! Una abraçada i Feliç Setmana Santa!

Francesc ha dit...

Dolça, Starbase, Josep, Queti i La cuina de l'Eri: com sempre, intente guisar amb tot el que trobe per casa i siga "combinable". De vegades l'encerte i d'altres dic "mai més!" o, directament "Ecs!". Ara, us puc assegurar que aquesta combinació d'ingredients va resultar boníssima i, ai las!!, hi vaig sucar un bon tros de pa...