diumenge, 6 de març del 2011

COCA DE LLARDONS DE CA L'ASSUR

Ara que és època de carnestoltes a molts llocs de Catalunya es fan “coques de llardons”. El "llardó", ens explica la Viquipèdia, que "és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per extreure'n el llard, de manera que queden daurats i cruixents".
L'any passat, per carnestoltes, part de la catosfera s'havia omplit de coques de llardons diverses. Tafaner de mena com sóc, em vaig dedicar a mirar-me'n un munt de receptes i tenia unes ganes boges de preparar-ne una. El problema principal era que no tenia l'ingredient més important: els llardons. Per on jo visc, les cotnes del porc o coses per l'estil són molt salades i seques. Res a veure amb els llardons...
Veges tu, coses de la vida, per aquelles dates Oreto i jo vam anar a Barcelona de visita. Allà ens hi vam poder trobar amb una bona colla de blocaires amics que ens van fer passar unes estones fantàstiques. Doncs bé, potser devia fer el comentari en algun dels blocs que visite assíduament que per Beneixama i rodalies no era fàcil trobar llardons. Aleshores, en una de les trobades amb els amics blocaires, l'estimadíssim Enric Bayé va comparèixer-hi amb dues bosses de llardons envasades al buit!!!
L'Enric és d'aquelles persones entranyables (junt amb la seua dona Anna Maria) que, quan les coneixes, sempre penses: "quina sort d'haver-la coneguda". A banda de ser un ésser humà envejable per totes les seues qualitats, és una persona cultíssima, que igual et parla de música, de llibres, pintura o cuina... És autor d'alguna de les millors ressenyes de llibres que he pogut llegir. També ho fa beníssim quan parla d'art, música, fotografia o del que li semble. Té un estil envejable. Tot plegat, al seu blog: "Ca l'Assur".
Però tornem amb les bosses de llardons de l'Enric: a Beneixama que s'hi van quedar... congelades durant un any. No les vaig poder fer servir perquè la feina diària no m'ho permetia. Però enguany no podia quedar-me amb les ganes de fer-ne. Així doncs, en arribar el dimecres abans del dijous llarder, vaig descongelar amb cura les bosses i em vaig disposar a fer la meua primera "coca de llardons". Ja he dit abans que, de receptes de coca de llardons, n'hi ha de tota mena. Però quina havia de triar? Fàcil: la de l'Enric de "Ca l'Assur". A més, ell mateix ens hi explica que l'havia presa d'una coneguda cuinera catalana, la Montserrat Seguí, autora d'un clàssic de la cuina catalana com és ara "Cuinar és senzill". Quina millor garantia podia buscar? Per això us la transcric literalment:

COCA DE LLARDONS DE CA L’ASSUR

"I aquí teniu la recepta, extreta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí:

INGREDIENTS:
150 g. de farina.
1 culleradeta de llevat en pols (Royal).
100 g. de llardons.
25 g. de sucre.
1 ou.
1 culleradeta d'aigua freda.
50 g. de llard.
Canyella en pols i un pessic de sal.
75 g. de pinyons

PREPARACIÓ:
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.
Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.
Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.

Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)
Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.

Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a 180º.
Al cap de 10 minuts, escamparem el sucre per sobre i, al cap de 10-15 minuts més, les coques ja estaran al punt."

I així va ser com vaig fer la meua primera coca de llardons, amb una variació: atès que havia descongelat les dues bosses i n'hi havia el doble, doncs en vaig preparar per a dues vegades. N'he gastat una i la que queda ja l'usaré en una altra ocasió.
És un dolç molt particular i gustós. Calòric, no hi ha dubte. Però he passat un gust tant preparant-lo com menjant-me'l.

12 comentaris:

Q ha dit...

Quina meravella, Francesc! De coques de llardons (que, sense la urgència de la Quaresma, encara deuen estar millor que les d'abans), de documentació, de lligams entre blocs... El de ca l'Assur, fantàstic (quasi tant com el teu).
M'ho he passat pipa llegint-te. Ara cal que faces unes coquetes per la propera reunió, d'acord? ;D
Besets

Unknown ha dit...

A mi els llardons no m'agraden però en coca la cosa canvia.
Muas!

Gemma ha dit...

Cada any sempre acabo fent la típica de pasta de full i aquesta em queda pendent de provar... a veure si aquest cop hi poso remei i la provo, que té una pinta sensacional!

Massitet ha dit...

Hola bonics!
Pel Maestrat tampoc es coneixen massa els llardons. Ara se'n poden trobar en algun lloc, però són molt estranys. No ens són propis, diguem...
Jo mateix vaig conèixer aquesta coca en anar a viure a Barcelona!

La veritat és que t'ha quedat ben xula, damunt d'aquesta senyereta... jjejeje

Salut, bonics!

josep ha dit...

Francesc,
Una coca de llardons fantàstica!.
Per cert, subscric tot el que dius dels amics Enric i Anna Maria i del seu magnífic bloc Ca l'Assur.
Una abraçada

Assur ha dit...

Ai, ai, ai... Que em fas (em feu) posar vermell!!! (Fins aquí "comentaré" sobre el que dieu de mi.)

Pel que fa a la coca de llardons segons la recepta de la Seguí, per cert, molt semblant a la que durant tot l'any tenen a una pastisseria, d'aquelles de tota la vida, que hi ha a Badalona, sí que diré que té l'èxit assegurat l'ofereixis a qui l'ofereixis.

Tinc un amic italià -molt i molt llaminer- que un dia em va comentar que una de les coses que feien de Catalunya un país on hi valia la pena viure és per la gran categoria de les pastisseries que hi ha vagis on vagis..., però que no havia tastat mai la coca de llardons perquè no li feia cap gràcia.

Un dia que ens vam trobar li vaig portar, com faig moltes vegades que ens veiem, alguna cosa de les que faig que sé que li agraden (els canalons, per exemple, el tornen boig), i no li vaig dir de què era feta la coca que li havia portat. Vaig dir-li simplement i per no donar-li pistes, que era una coqueta molt típica de Badalona.

Quan em va trucar l'endemà per dir-me com li havia agradat i li vaig dir que era de llardons es va quedar d'una peça. :))

P.S. Magnífic l'àpat que vau oferir a la Carme Miquel! He de provar aquest pollastre amb espècies i tinc ganes de fer un pastís de formatge ràpid i gustós com, de ben segur, és el que vau fer-li de postres.

Tinc demanat el llibre "La mel i la fel", ja us en diré alguna cosa quan el llegeixi.

Una abraçada.

Ah!: I comptar amb amics com vosaltres sí que és una sort... i de les grossses!

Teresa ha dit...

T'han quedat de fàbula! segur que no en va sobrar gens ni mica!
Gràcies pels teus ànims.
Una abraçada

Eva Flores ha dit...

què bona aquesta coca de llardons!

Mercè ha dit...

Francesc, t'ha quedat sensacional!! I com llueix al damunt de la senyera!
A casa, la que té més èxit és la fermentada. :p
Petons!

Francesc ha dit...

Queti: estic content que t'haja agradat el bloc de l'Enric. És un artistàs!!! Quant al tema "coques", en parlarem, d'acord?

Gemma i Gemma: si no haguera estat per l'Enric, no hauria pogut fer la coca. Vaig tastar els llardons "en cru" i no els trobe malament del tot. Ara, mooooolt calòrics!!

Massitet: esperem que això de la intercomunicació llardonil funcione i en puguem trobar amb normalitat. La "senyera" queda bé, veritat? Un toc nostrat ;D

Josep: hi tens tota la raó. Quina llàstima això de les distàncies...

Assur: ja veus que tothom qui et coneix està d'acord amb mi. Oreto i jo estem molt contents d'haver-vos conegut. L'anècdota que expliques de la coca de llardons és d'antologia!! Queda un dolç molt bo i em recorda la cuina tradicional d'aprofitament. Salutacions.

Teresa: no en va sobrar gaire, no. ;D

Eva: no només és bona, és ben fàcil de preparar i queda molt bé.

Mercè: la "senyera" era quasi obligatòria. Per què no hem de lluir els nostres senyals d'identitat sempre que podem? Per cert, ara m'has deixat intrigat. No conec la recepta de la fermentada... Me l'explicaries?

Narcís ha dit...

Hola Francesc
He conegut el teu bloc pel comentari que has fet al bloc de l’Eri
Aquestes coques de llardons t’han quedat fantàstiques. Tot molt ben explicat.
Aniré seguint el teu bloc
Bona cuina

Francesc ha dit...

La Lionesa-Narcís: hola Narcís!! Gràcies pel teu comentari. Acabe de passejar-me pel teu blog i veig que tens un nivellàs impressionant amb la rebosteria!! A mi també m'agrada com t'ho fas així que crec que ens visitarem assíduament. Salutacions