dissabte, 1 de gener de 2011

PASTÍS DE FORMATGE I FONDANT DE XOCOLATE

El Dia de Cap d'Any volia fer un dolç amb el qual començar l'any nou de la millor manera. I quina manera millor que amb un pastís de xocolate? De receptes de pastissos de xocolate n'hi ha un munt a la xarxa i, buscant buscant, em vaig trobar amb aquesta, del blog "i-recetas". La recepta original, a banda de molt abellidora, tenia milions de calories. Per això vaig provar d'alleugerir-la una mica, tot usant alguns ingredients no tan calòrics i que foren més lleugers.

PASTÍS DE FORMATGE I FONDANT DE XOCOLATE

INGREDIENTS:
8 galetes de xocolate amb trossets "Hacendado" (136g)
1 cullerada de cacau pur "Valor"
50 g de mantega
100g de xocolate de 85% de cacau "Hacendado"
100g de xocolate de cobertura de postres d 52% de cacau "Nestlé"
500g de formatge 0% de greix "Hacendado"
450g de llet condensada "light"
3 ous sencers
6 fulls de gelatina
1/2 got d'aigua
1 cullerada de "Cointreau"
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla en pols
Mantega per al motlle
Farina per al motlle
Per a acompanyar: gelat de vainilla (opcional)

PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar-se a 150 graus a dalt i a sota.
En un morter, piquem les galetes fins que les reduïm a pols. Hi afegim una cullerada sopera de cacau pur i mesclem. Desfem la mantega al microones i, en estar, la barregem amb la pols de galeta i cacau fins que tinga un aspecte homogeni.
He usat un motlle desmuntable alt, d'uns 15 cm de diàmetre. Més petit que a la recepta original.
Agafem la part desmuntable del motlle i marquem un cercle en paper de forn. El retallem. Untem el motlle amb mantega i posem el cercle de paper al fons. Tornem a untar el paper amb mantega. Enfarinem el motlle per dins i en retirem la farina que sobre.
Aboquem la mescla de galetes, cacau i mantega al motlle i la distribuïm de manera uniforme amb l'ajuda d'una cullera. Guardem el motlle a la nevera.

Ara preparem el xocolate: en un cassó, posem a calfar l'aigua i la cullerada de Cointreau. Quan comence a traure fum, hi posem un pessiguet de sal i el xocolate a trossos. Remenem amb una cullera de fusta fins que forme una crema.
Posem en un got la gelatina en aigua perquè s'hi hidrate. Amb cura, traiem la gelatina i la mesclem amb la crema de xocolate fins que s'hi fonga bé.
En un bol, aboquem el formatge i la llet condensada i ho mesclem tot amb moviments suaus, sense batre. En estar, batem els ous un per un i els anem afegint a la mescla anterior sense batre, només mesclant. No afegirem un nou ou fins que no s'haja barrejat bé l'anterior.
Quan estiguen tots mesclats i la barreja siga uniforme, hi afegirem la vainilla en pols i el xocolate. Hem d'aconseguir una mescla sense grumolls i sense batre-la gens ni mica.
Segons l'autor de la recepta original, si batem quan mesclem els ingredients, la barreja agafa aire i, en coure-la, puja molt i es queda amb una depressió central al pastís que en desmillora l'aspecte.
Col·loquem el motlle desmuntable dins d'una altra safata de forn. Ara omplim el motlle amb l'ajuda d'un cullerot.
En estar ple, el fiquem al forn i l'hi deixem coent-se durant 70 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem que el pastís s'hi quede fins que es refrede totalment.
És molt important no obrir el forn per a res durant la cuita i després, fins que no s'haja refredat completament. Mentre cou, la pasta pot pujar uns dos centímetres per damunt de la vora, però, després, sol abaixar-se'n. Per si de cas regalima una mica, la safata de sota, recollirà els regalims, si es el cas.
Una vegada s'ha passat unes quatre o cinc hores al forn apagat, el col·loquem al frigorífic unes quantes hores més fins al moment de servir.

Resulta un dolç molt contundent. No se n'han de fer racions molt complides. El vam acompanyar d'un gelat de vainilla per assuavir-ne la presència. Ara, els qui siguen molt xocolaters (com jo), en gaudiran bona cosa.

9 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Quina bona manera de començar l'any! Encara que hagis procurat posar algun producte no tan calòric, deu n'hi do quantes calories ha de tenir cada queixalada! Trobem que és una manera fantàstica de donar el tret de sortida... i que carai, pensant-ho millor, dilluns ja començarem a fer bondat de nou, no?
Mil petons.

Francesc ha dit...

La cuina Vermella: hi teniu tota la raó. Malgrat que vaig provar de reduir-ne, tant com vaig poder, les calories, és ben cert que no és un plat "light" de cap manera. Tot el contrari. I sí, dilluns (i avui mateix), hauria de fer moooolta bondat! Salutacions i besades.

Gemma ha dit...

Seguríssim que la millor manera de celebrar l'arribada de l'any nou és degustant un deliciós pastís de xocolata, je je je... i si és contundent, en fem un tall més petit i solucionat ;)

Francesc ha dit...

Gemma: doncs sí, però hauria de ser un tall "microscòpic". ;D

Víctor ha dit...

No hi ha millor recepta per començar l'any de la manera més dolça que aquesta...

El dia 4 em vaig posar mans a l'obra i vaig fer aquest dolç. Encara que vaig seguir les instruccions, vaig afegir xocolata blanca, amb sabor a vainilla, i la veritat, només tinc una paraula a dir: SABOROSÍSSIM!!

Aquesta barretja d'amdós xocolates està exquisida.

Espere que ens continueu proporcionant noves receptes, i sobretot, d'aquelles típiques valencianes o del nostre poble, Beneixama.

Feliç 2011

Francesc J. López ha dit...

Francesc, ja s'ha acabat el pastís? A partir de dilluns dieta. Per cert, quants ous posares?
Una abraçada

Francesc ha dit...

Víctor: Estic content que t'haja agradat el postre. Totes les innovacions en pastissos, si ixen bé, benvingudes siguen!!! Per cert, atès que som de Beneixama, a veure si ens coneixem un dia "cara a cara", no?

Francesc J. López: encara en queda un bocinet. És que és mooooolt calòric!!! Això d'a partir de dilluns, res. Des d'ara mateix!!! Ah, d'ous en vaig posar tres. Gràcies per avisar-me que no els havia inclòs entre els ingredients. Ara ho he esmenat. Salutacions

Laura-An ha dit...

Tinc un aniversari aviat a casa i faré aquest pastís.M'agraden les receptes per bones i gens complicades.Gràcies.

Francesc ha dit...

Laura-An: De complicada no ho és gens. Ara bé, de calòrica, ho és un munt!!!! Ja em diràs què tal t'hi ha anat!!