Dissabte vam anar a València amb amics i amigues a veure-hi exposicions. Una de les que vam veure i que no havíem previst en principi és la que encara està celebrant-se a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània: "Belchite i una llarga postguerra". Francesc Jarque és un fotògraf valencià de molta anomenada. Ha fet moltes exposicions i ha col·laborat, també, en la il·lustració d'un munt de llibres.L'exposició permet fer un viatge en el temps cap a una època que,no per lleugerament llunyana resulta menys colpidora. Hi ha imatges que fan feredat i que t'arriben a fer pensar: "Quina grisor!". Sembla que hagen passat fa mil anys però, malgrat tot, hi ha coses que encara no han acabat de passar del tot a València. Hi ha muntatges, com el que fa referència al monument feixista del "Valle de los caídos" que rebla el clau del que significa. D'altres, sincerament, fan esbossar un somriure, com una foto d'unes monges sobre un balcó que a sota tenen una botiga que es diu "La Puríssima".
En moltes de les fotos es pot veure, també, la tendresa (com en les fotos dels xiquets o dels vells) o l'ull del mateix fotògraf que va saber estar en el moment precís per a captar-lo amb la seua càmera (com en les de les desfilades de la festa del Corpus). Una exposició molt i molt recomanable. Restarà oberta fins al 20 de març del 2011
En moltes de les fotos es pot veure, també, la tendresa (com en les fotos dels xiquets o dels vells) o l'ull del mateix fotògraf que va saber estar en el moment precís per a captar-lo amb la seua càmera (com en les de les desfilades de la festa del Corpus). Una exposició molt i molt recomanable. Restarà oberta fins al 20 de març del 2011
.JPG)
.JPG)
10 comentaris:
L'he vista avui i m'ha colpit. Recomanable.
Interessantíssima exposició. Pel que veiem i escoltem en els darrers temps, sembla que aquestes fotos no siguin tan llunyanes.
Per desgracia aquesta època tan gris va passar fa molt poc, esperem que no es tornin a repetir
Una abraçada
Hola!
Moltes gràcies per donar-me la pista d'aquest fotògraf, que no coneixia...
I teniu tota la raó del món: aquestes coses a València no han deixat de passar, encara. Segur que hi ha algú amb ganes de foter-li foc al OCCC i tots els que hi ha a dins...
Salut, estimats!
Ei, Francesc! Jo sé amb qui vas fer eixa footooo :-)
Una exposició molt interessant... i colpidora. L'arròs que tens per aquí sota també té una pinta estupenda!
Petons!
La Taula d'en Bernat
Vaya exposición, me encantan sus fotos!!! yo he caido en tu blog desde otro blog de cocina también catalán, y me ha encantado tener la suerte de pillar el tuyo así tan tuyo sabes, mezcla de cocina y de la vida misma, me gustan los blogs de opinión y que mejor que enterarse de primera mano de las cosas que suceden en cada lugar que por los mismos habitantes? y conocer los diferentes puntos de vista? pues eso que me ha encantado la chispa que tienes, y que estoy por la labor de profundizar y mejorar mis conocimientos de catalán así que me va a venir de perlas tu blog!! y pro eso me apunto como tu seguidora!! Y bueno no me quiero despedir sin antes invitarte a visitar mi blog, Tu E Chef, que aunque aún no ha cumplido tres meses está muy lleno de cariño y de ilusión, pásate un momento que yo pondré un merengado de frutas que he preparado, y unos refrescos, de finas hierbas que combinan estupendamente!!
Un Beso muy gordo!!
Pili
Tu E Chef
http://tuechef.blogspot.com
Queti: hi ha imatges bellíssimes i d'altres que posen una mica trist, però.
Josep: malauradament, hi ha fotos que semblen d'ara mateix.
Massitet: ara mateix li deia això al Josep.
Teresa: he he he!! Què no sabrà una "mare" de la seua "filla" i del seu "gendre"...
Anna: gràcies pels teus comentaris.
E Chef: estic content que t'haja agradat el meu blog. Ara m'hi passejaré pel teu. Salutacions
Una època, la que va fotografiar Jarque (a qui no coneixia), grisa i trista. Ho dic perquè jo la vaig viure i aquest és el record que en tinc. En canvi, m'apassiona la fotografia en blanc i negre que recull la vida d'aquella època (Català-Roca, Ricard Terré, Xavier Miserachs...). He buscat a Google més imatges d'aquest magnífic fotògraf i m'han agradat moltíssim. Interessantíssima exposició, sens dubte la que vau anar a veure. Gràcies per compartir-la!
Assur: aquesta època que retrata en Jarque la vaig conèixer una mica a les acaballes. No eixa foscor angoixant. Després, però, sí que me n'he pogut assabentar amb més coneixement de causa. Els fotògrafs que esmentes són un referent de la nostra història visual. Llàstima que el llegat d'algun d'ells no haja quedat a Catalunya. Gràcies a tu pel comentari
Publica un comentari a l'entrada