diumenge, 16 de gener de 2011

BRIOIX AMB XIPS DE XOCOLATE I FRUITA CONFITADA

L’altre dia, tot passejant pels blogs de cuina que solc visitar, m’hi vaig trobar amb una deliciosa recepta de brioix del sempre magnífic blog “Cuina per llaminers”. És un dels que més m’agraden, no només per la qualitat de les receptes i les explicacions tan clares, sinó per les fotografies tan artístiques que sempre t’hi trobes. Si no l’heu visitat mai, us convide a fer-ho. Segur que hi trobareu un munt de receptes interessants i bones de fer. Sempre amb la mestria i el bon fer de la seua creadora, la Mercè. Bé, reprenent l’inici del que explicava, va ser veure el brioix i pensar: “L’he de fer!”. Ahir se’m va acudir que hui ens vindria bé un bon tall de brioix per acompanyar el desdejuni i m’hi vaig posar mans a l’obra. He fet algunes variacions quant als ingredients (i, també, quant a la quantitat de la farina) perquè no els tenia, en concret, l’essència de flor de taronger. Els xips me’ls vaig haver de fabricar a colps de ganivet de punta perquè no en vaig trobar enlloc. De tot plegat, va eixir aquesta recepta que segueix, fil per randa, els consells de la Mercè !!!!!

BRIOIX AMB XIPS DE XOCOLATE I FRUITA CONFITADA

INGREDIENTS:
600 g de farina de força
200 ml de llet sencera
40 g de mantega
2 ous
50 g de sucre
5 g de sal
25 g de rent fresc de forner
150 g de fruita confitada tallada ben petita (papaia, coco i pinya)
100 g xips de xocolate (quatre barretes de xocolate negre “Nestlé” fàcil de fondre)
15 g de mantega fosa per a untar
1 ou batut per a pintar
Xarop de llimó (el suc d’un llimó, una miqueta d’aigua, el mateix volum de sucre que de líquid)
PREPARACIÓ:
Primer de tot, fonem la mantega en un cassó i la deixem refredar a temperatura ambient. Per una altra banda, es desfà el llevat fresc amb un poquet de la llet tèbia (la vaig escalfar un moment al microones) i un parell de culleradetes de sucre (el sucre fa que el rent “s’anime” i cresca més de pressa).

En un bol gran, cernem la farina i la barregem amb el sucre i la sal. Hi incorporem la mantega fosa i refredada, la resta de llet tèbia, els ous batuts (com si férem una truita) i el rent dissolt amb la llet. S'amassa tot amb un cullerot fins a obtenir una massa homogènia. Es deixa reposar 5 minuts i a continuació, s'incorpora la fruita confitada trossejada ben petita i els xips de xocolate.

Com no en tenia, de xips, me’ls vaig fabricar amb l’ajuda d’un ganivet de punta esmolada i vaig anar trencant les barretes de xocolate fins que les vaig transformar en un muntonet de trossets de xocolate. Es torna a fényer fins aconseguir que la fruita i els xips queden ben distribuïts per tota la massa. Es deixa que la massa puge tapada amb un drap de cuina fins que doble el seu volum. Millor si la deixem en un lloc càlid.

Passat el temps de fermentació (una mitja hora o tres quarts aproximadament, tot dependent de la temperatura de l’habitació), s'amassa lleugerament i amb l'ajuda del corró es forma un rectangle d'uns 50 x 20 cm.
Posem més mantega al cassó d’abans i la fonem. Amb l'ajuda d'un pinzell, s'unta tota la massa amb mantega fosa, i s'enrotlla pel costat més llarg (com si fóra un braç de gitano). Es tallen rodanxes d'uns 3 cm de gruix i es col·loquen dins d’un motlle (millor desemmotllable) untat amb mantega.

Com no en tenia en eixe moment, vaig usar-ne un de no desemmotllable i li vaig posar un redolí de paper de cuina untat amb més mantega per tal de poder-lo traure amb més facilitat. No ens hem de preocupar massa per si ens queda algun buit al motlle. Quan torne a llevar la massa i, sobretot, quan la courem al forn, ocuparà tot l’espai del motlle i no en quedarà cap buit. Es deixa pujar de nou, tapat amb un drap de cuina fins que doble el seu volum. Millor si deixem el motlle en un lloc càlid.

Mentrestant, es preescalfa el forn a 180ºC. Ara batem l’ou i el reservem.
Quan haja crescut, es pinta amb un poc d'ou batut i s'enforna a 180ºC durant uns 25-30 minuts. Jo vaig posar la funció forn a dalt i a sota sense ventilador i s’hi va coure bé. Quan portava uns 20 minuts de forn, vaig apagar el forn de dalt i vaig continuar la cuita fins als 35 minuts.
Ara aprofitem per a preparar el xarop de llimó. Espremem el llimó i li afegim una miqueta d’aigua. Mesurem la mateixa quantitat de sucre que de líquid. El posem en un cassó a bullir i, quan arrenque el bull, apaguem el foc i ja està fet el xarop.
Només l’hem tret del forn, es pinta amb el xarop de llimó. Es deixa refredar i es desemmotlla. Si hem untat ben untat de mantega el motlle i el paper del cul del motlle, no ens ha de costar gens. I ja ens el podem menjar ben a gust.

Ha eixit molt i molt bo i ha tingut molt d’èxit a casa. Quasi ens l’hem acabat entre el desdejuni i les postres del dinar.

12 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Quanta raó tens! és un bloc meravellos. Jo ha he provat algunes de les seves receptes i són èxit assegurat. Jo el tinc a pendents!
Us ha quedat preciós a tots dos! Enhorabona. Petons,

La cuina vermella ha dit...

Veig que la dieta està més que abandonada, oi? us ha quedat meravellós, quina traça que hi tens amic Francesc! ^^

manel ha dit...

ep, aquest brioix jo ha l'havia vist al facebook! t'ha quedat molt bé, i tens raó que el bloc de la mercè és molt bo.

teresa ha dit...

Quin briox tan maravellos, tindrem que probarlo..
Bessets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/

Queti B. ha dit...

Quina preciositat! Vols dir que ja no en queda? Llàstima! De segur que era tota una temptació, i la feina que t'ha donat es veu recompensada per un resultat,com aquest, magnífic.
Besets

josep ha dit...

Francesc,
T'ha quedat fantàstic! Quina presència, i el gust segur que encara era millor.
Una abraçada

La Quinta de Luculus ha dit...

Francesc, vaig provar la versió de l'Elvira i no és pot negar que és un vici!!!!!! de bo!!!!!! qualsevol es menja ara un "bolli-industrial", eh?
T'ha quedat espectacular i m'has posat les dents ben llargues!!!
Besades!

Bon Tiberi ha dit...

Quina pinta que te aquest brioix!! jo ja el tenia a la carpeta de pendents, però després de veure el teu;ja està al principi de la carpeta!! L'he de fer ja!! Una abraçada! Paula

Mercè ha dit...

Francesc, amb tots aquests elogis m'has fet posar vermella. ;)
El brioix t'ha eixit perfecte!! I oi que bo que és? :)
Petons!

Francesc ha dit...

La cuina de l'Eri: la Mercè és una artista de la cuina i el seu blog és molt didàctic. Gràcies per les floretes.

La Cuina Vermella: estimats amics, això de la dieta encara continua. Fil per randa!!! El brioix va ser un "petit/gran pecat" de cap de setmana. Què hi farem!! ;D

Manel: és que és un brioix "molt fotogènic". ;D

Teresa: si el fas, segur que t'agradarà. És llarg de fer, però gens complicat.

Queti: per la nit ja només en quedava un bocinet. Va agradar moltíssim a casa.

Josep: a mi el gust em va recordar una mica al del panettone.

La quinta de Lúculus: quan fas un dolç a casa i en proves un de compra, normalment, sempre ix guanyant el de casa. Tens raó. Ara no fa igual menjar-te un dolç industrial. Gràcies per les teues felicitacions.

Bon Tiberi: no t'ho penses!! Si el fas, ja ho veuràs que n'és de bo!!!

Mercè: no he dit res que no siga cert!!! I ja veus que no sóc jo només qui ho pensa. Salutacions.

Assur ha dit...

M'afegeixo als més que merescuts elogis teus, així com als dels altres comentaristes respecte al magnífic blog de la Mercè, i et felicito pel resultat d'aquest magnífic brioix. Tot i que el rent i jo continuem tenint "males vibracions", et dic de debò que prometo fer una treva i intentar fer-lo, ja que la presència és magnífica i segur que al paladar resulta exquisit.

Francesc ha dit...

Assur: ai amic, això del llevat i tu té delicte!!! Si el rent és un amic bo de portar!!! Ja t'enviaré un correu amb "truquets" perquè funcione millor. Segur que et sortirà boníssim tot el que prepares. Salutacions