dilluns, 10 de gener de 2011

PASTÍS D'ANOUS AL CAFÉ

Per acabar el trimestre passat, vam fer un esmorzaret de departament i cadascú havíem d'aportar alguna cosa. A mi m'abellia portar-hi dolç. Feia dies que li tenia posada la vista en un dolç italià "Dolce alle noci e al caffè" del llibre "Il cucchiaio d'argento" i així ho vaig fer, tot canviant-hi algun ingredient.

DOLCE ALLE NOCI E AL CAFFÈ

INGREDIENTS:
PER AL BESCUIT:
1 mica de mantega per untar el motlle
250 g de sucre (jo hi vaig usar sucre glacé)
4 ous sencers (en separem les clares dels rovells)
1 clara d'ou
250 g de nous mòltes
100 g de farina tamisada

PER A LA CREMA:
50 g de mantega a punt de pomada
50 g de nous mòltes
1 rovell d'ou
1 cullerada de rom (jo n'hi vaig posar de conyac)

PER AL GLACEJAT:
120 g de sucre glacé (jo n'hi vaig posar 150)
120 ml de cafè exprés acabat de fer o café sol acabat de fer
1 cullerada d'aigua

Nous partides per la meitat
Grans de cafè per a adornar

PREPARACIÓ:
Posem a calfar-se el forn a 200º c. Untem dos motlles per a bescuit quadrats (jo vaig usar un gran i pla i, després, el vaig partir per la meitat a la curta) i poc fondos amb mantega (vaig posar un paper de forn, també untat de mantega, al fons per tal de traure millor el bescuit d'anous). En un llibrell batem els quatre rovells d'ou amb 250 g de sucre (hi vaig usar sucre glacé) fins que queden d'un color pàl·lid i una consistència escumosa. Hi incorporarem, llavors, els 250 g de farina d'anous i la farina.
En un altre bol, alcem les clares a punt de neu i les hi afegim a la barreja anterior. La distribuïm entre els dos motlles (recordeu que jo en vaig usar només un de forma rectangular) i l'enfornem durant 25 minuts (amb vint, en té prou, però). En estar cuit, retirem el bescuit del forn i deixem que es refrede.

Mentrestant, prepararem la crema. Batem la mantega en un altre llibrellet i hi afegim el rovell d'ou i la resta de la farina d'anous (50 g) i la cullerada de rom (jo hi vaig usar conyac). Estenem la barreja sobre una de les porcions del bescuit i col·loquem l'altra damunt, tot alineant-ne les vores.
Posem el sucre glacé en un llibrell i incorporem la resta del cafè i hi anem vessant aigua fins que obtindrem una preparació que es puga estendre per damunt.
Tirem el glacejat per damunt del pastís i l'estenem per tot i per les vores, tot allisant-lo amb l'ajuda d'una espàtula. El deixem refredar una mica perquè el glacejat es qualle.
En passar una bona estona, el decorem amb anous i grans de cafè (jo no n'hi vaig posar).

8 comentaris:

elsfogonsdelabordeta ha dit...

La combinació de sabors ha de ser boníssima... i la pinta brutal!

josep ha dit...

Treballar amb companys com tu ha de ser un autèntic plaer.
Una abraçada

Teresa ha dit...

Ha de tenir un fum de calories, això, però fa una pinta boníssima ;p

Gemma ha dit...

Uau, quina glassa més brillant que t'ha quedat... i amb gust de cafè... la trobo super original i molt bona, me l'apunto!
Segur que els teus companys de departament van quedar encantats amb aquestes postres tan bones ;)

Queti B. ha dit...

Joi crec que d'acostar-me per ací ja engreixe. Quina pinta té el pastís! Ja et deuen fer l'ona quan arribes amb la safata, no? Quina sort que tenen!
Besets

Josepb. ha dit...

Francesc; aquest
"DOLCE ALLE NOCI E AL CAFFÈ" quin luxe arrivar al teu departament i trovar-te un cosa d'aquestes tant i tant meravellosa... es curiós -vaja, al menys per a mi- quànt trovem una recepta en algún llibre, blog etc. sempre hi posem el nostre "toc" personal, sembla que volguem dir; té alguna cosa que em pertany.
Salutacions¡¡

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
els teus companys ja deuen estar esperant el proper trimestre.
M'encanta com brilla y la combinació de sabors més que encertada. Què bo! Petons

Bon Tiberi ha dit...

Jo també vull ser companya teva!! Una recepta boníssima...l'únic inconvenient és que has posat el llistó molt alt, a veure que portaràs a la feina la pròxima vegada per superar aquest pastís!! Un petó, Paula