ÍNDEX 2012

C

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS
CASSOLETES DE PATÉ DE BOLETS AMB CUIXOT D'ÀNEC 
CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA
COCA DE CARABASSETA
COCA D'ESTIU

G

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLA I XOCOLATE
GALETES DE COCO 
GALETES DE NUTELLA I AVELLANES
GELATINA LIGTH DE FRAULES

M

MAGDALENES DE CARABASSA
MOUSSE DE TORRÓ

P

PANELLETS
PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES
PASTÍS DE XOCOLATE FÀCIL
PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE
POLLASTRE A L'ALL AMB CEPS I ROVELLONS A L'AROMA DE ROMANÍ

Q

QUIX DE CARXOFES, PERNIL DOLÇ I FORMATGE DE CABRA
QUIX DE ROVELLONS RECICLATS
QUIX POTI-POTI

R

RAVIOLIS DE CEPS I ROVELLONS AMB BRULL

S

SÉPIA AMB ROVELLONS
SOPA DE POLLASTRE

MOUSSE DE TORRÓ

Nadal sempre convida a fer provatures a la cuina, i no m'havia de quedar jo sense fer-ne alguna de nova que fóra dolça. Enguany m'he encabotat a fer una mousse de torró i, com sol ser habitual en mi, vaig fer una recerca per la xarxa fins que vaig traure'n la meua versió. Una mica d'ací, una mica d'allà i ací va.

MOUSSE DE TORRÓ

INGREDIENTS:

Per a la mousse (n'ixen unes 8 copes tipus martini ben plenes):

450 g de torró de Xixona (1 pastilla i mitja)

360 ml de nata per a muntar (33% de greix)

5 fulls de gelatina

4 clares d'ou

1 pessic de sal

Aigua tèbia

Per a les teules de caramel:

6 cullerades de sucre

El suc de mig llimó

Ametla tallada a dauets (de la del "Mercadona")

PREPARACIÓ:

Posem a hidratar la gelatina en un gotet d'aigua tèbia. 

En una cassola d'acer inoxidable aboquem la nata i la posem a escalfar a foc baixet. Amb l'ajuda d'un rall ratllem el torró sobre la cassola on tenim la nata escalfant-se. Amb l'ajuda d'un cullerot anirem mesclant bé tot fins que en quede una mescla homogènia i, sobretot, sense que se'ns creme!!!

Escorreguem la gelatina i la mesclem amb la nata i el torró. Hem d'anar ben amb compte que no hi queden grumolls. Deixem ara que es refrede tot plegat una mica.
En un bol, aboquem les clares i hi afegim un pessiguet de sal. Les muntem a punt de neu fort (ja sabeu, d'allò que quan gires el bol no cauen...) i les anem incorporant amb cura a la mescla de torró, nata i gelatina, de manera que no perden tovor.
Ara és el moment d'anar omplint els gots o les copes que vulguem. En estar, les deixem al frigorífic durant unes hores perquè la gelatina faça el seu efecte i quede tot ben esponjat.
Mentrestant podem anar preparant les teules de caramel. Per a això, posarem una paella antiadherent a escalfar i hi torrarem una mica les ametlles tallades a dauets de manera que agafen coloret i no se'ns cremen gens. 
Ara li toca al sucre: primer de tot, preparem una safata plana folrada de paper d'alumini. Posem en un cassó d'acer inoxidable el suc de llimó i el sucre. El posem a escalfar i quan el sucre tinga un coloret daurat, bronzini, apaguem el foc. Ràpidament l'escampem sobre la safata folrada de paper d'alumini. Li tirem per damunt les ametlles daurades i deixem que es cristal·litze i es refrede. Hem d'anar alerta en dues coses: en no cremar-nos amb el sucre i en no fer les teules massa grosses. A mi algunes m'han quedat tan gruixades que podria haver-les usat com a arma de destrucció massiva.
En el moment de servir les copes, desapeguem amb cura el sucre del paper d'alumini i trenquem el sucre a trossos grans i els estaquem en la mousse. No convé fer-ho amb molta antelació perquè el sucre tendeix a dissoldre-s'hi al cap d'una bona estona.
Han quedat unes postres boníssimes i molt nadalenques. No serà l'última vegada que en faça.

CASSOLETES DE PATÉ DE BOLETS AMB CUIXOT D'ÀNEC

Durant dos anys hem pogut gaudir d'una iniciativa culinària molt abellidora, "La recepta del 15", dels amics de "Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta". Aquesta vegada serà l'última que la convoquen, justament dedicada als aperitius de Nadal. Em fa una mica de peneta perquè ha estat una oportunitat fantàstica de conèixer un munt de plats diferents a partir d'ingredients triats prèviament. Cal pensar en tota la feinada que han dut a l'hora de recollir i publicar els enllaços durant tot aquest temps. Ens en queda una bona col·lecció de plats ben originals i una manera de pensar en cuinar de manera diferent. Gràcies pel vostre temps i el vostre interés en aquesta iniciativa.

La proposta de fer aperitius de Nadal em tenia preocupat fins que vaig trobar una recepta de la Sion, del blog "Fem un mos", que era d'un boníssim "Paté de bolets". A partir d'aquesta "recepta base", se'm va acudir la que ara propose, una mica modificada perquè no hi he posat orenga en pols i l'he preparada d'una manera diferent pel que fa al triturat.

CASSOLETES DE PATÉ DE BOLETS AMB CUIXOT D'ÀNEC

INGREDIENTS:

20 g ceps deshidratats
150 g xampinyons  
150 g formatge brie
1 all petit     
Unes gotes de suc de llimó  
Sal  
Pebre negre

Cuixot d'ànec tallat en làmines fines
Aigua mineral o filtrada 
Oli de Beneixama
Cassoletes de pasta brisa

PREPARACIÓ:

Tallem els ceps a trossets i els col·loquem en un llibrellet amb aigua mineral tèbia durant una bona estona fins que s'hidraten. Ara els escorreguem i en reservem el líquid per a fer algun altre plat més endavant. Jo l'he ficat, colat prèviament, en un flascó de vidre i l'he congelat.

Pelem un allet i el trinxem ben petit. En una paella posem una mica d'oli de Beneixama i en estar calent hi aboquem l'all trinxat fins que es daure i sense cremar-se.

Prèviament, hem de tallar els xampinyons nets a bocinets. Els adjuntem a la paella junt amb els ceps i els anem sofregint a foc lent sense que se'ns cremen i hagen amollat tot el seu líquid i estiguen ben cuits.

Agafem el formatge brie i li llevem la corfa externa blanca i el tallem a llenques primes. Hi afegim unes gotes de suc de llimó.

Posem tots els ingredients en la picadora i li afegim un polset de sal i de pebre blanc. Anem triturant tot fins que quede una crema espesa. Si volem que tinga una textura més líquida, li podem afegir una culleradeta del líquid d'hidratar els ceps, però amb molta cura.

Agafem una mànega pastissera amb boca d'estrella i l'omplim amb el paté. Amb cura, anem omplint les cassoletes de manera que quede bé.

Escalfem una paella antiadherent i quan assolisca temperatura, deixem les làmines de cuixot d'ànec. Hem d'anar alerta perquè estan cuits en pocs segons. Quan estiguen, només cal posar una làmina damunt de cada cassoleta i gaudir-ne bona cosa.

Ha resultat un aperitiu tan bo que el repetirem en algun dels àpats del pròxim Nadal. 

També la podem servir en platets individuals. La mescla de sabors del cuixot d'ànec i del paté combina molt i molt bé. Resulta molt potent amb el sabor dels ceps.

RAVIOLIS DE CEPS I ROVELLONS AMB BRULL

Ara fa uns dies, els amics del blog "Els fogons de la Bordeta", proposaven una deliciosa recepta, els "Raviolis de ceps", en el marc de la seua exitosa convocatòria "La recepta del 15", dedicada aquesta vegada als bolets. Hi havia vàries coses que m'hi atreien i, alhora, em frenaven de preparar-la. A la recepta es parla de "pols de ceps" i de "ceps congelats i frescos", a més d'una "màquina de fer pasta". Com solucionar-ho? Bé, la pols de ceps la vaig fer tot triturant ceps secs a la picadora. Els ceps congelats o frescos, introbables, per ara, a Beneixama, els vaig canviar per rovellons acabats de collir. La màquina de fer pasta ja era més complicat, però vaig pensar que potser podria solucionar-ho tot posant paper film sobre la taula, enfarinant-lo i tirant mà del corró i la força. De tot plegat en van eixir uns raviolis deliciosos però una mica més gruixats que els de la recepta original. Hauré de pensar a demanar per a Reis la màquina de fer pasta o esperar-me a alguna oferta...

RAVIOLIS DE CEPS I ROVELLONS AMB BRULL

INGREDIENTS:
3 cullerades de pols de ceps secs
2 rovellons grans
1 ceba petita
80 g de brull 0% de greix
8 fulletes de romaní fresc
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
200 g de farina
2 ous 

Per a la salseta:
1 ceba petita
1 culleradeta d'oli de Beneixama
4 cullerades de formatge 0% de greix
1 polsim de pebre blanc
1 cullerada de llet en pols descremada

PREPARACIÓ:
Primer de res, vaig començar per preparar la pasta. Vaig cerndre la farina sobre un llibrell barrejada amb la pols dels ceps. Després, hi vaig afegir els ous batuts al centre tot incorporant-los amb l'ajuda d'una forqueta, tal i com diu a la recepta original. Quan van estar tots els ingredients ben incorporats, vaig empolvorar la superfície de la taula amb farina i vaig abocar la massa. La vaig pastar durant ben bé vint minuts fins que va quedar elàstica. Com que no la podria gastar el mateix dia, vaig decidir embolicar-la amb paper film i congelar-la. No sé si això devia afectar al sabor, jo, sincerament, no ho vaig notar.

El dia que havia d'usar la massa, la vaig descongelar al frigorífic a poc a poc i la vaig estirar tot el que vaig poder sobre un tros de plàstic film enfarinat amb l'ajuda del corró. 
Per a fer el farciment, vaig tallar molt petita la ceba i la vaig sofregir a foc lent en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama. Quan ja estava quasi feta, vaig afegir-hi un dels rovellons tallat a dauets molt petits i les fulletes de romaní tallades a trossets de mil·límetre. Passats uns minuts, hi vaig afegir el brull i vaig deixar que tot anara agafant sabor. La combinació dels ingredients omplia la cuina d'unes olors molt i molt temptadores. 
El brull (o "brullo") és el que a d'altres llocs del català s'anomena "brossat" o "mató".

El plàstic que havia col·locat sota la massa, em permetia doblegar-la sense que es trencara i cobrir els muntonets de farciment. Amb els dits vaig pressionar al voltant del farciment i vaig tallar els raviolis amb el tallant redó.
Els vaig deixar assecar una mica sobre una reixeta i els vaig guardar en un pot a la nevera per a gastar-los al dia següent. Vaig cometre l'errada de no enfarinar-los prèviament, per la qual cosa em va costar Déu i ajuda de desenganxar-los del pot quan els vaig haver de gastar. I això que ho explicava la recepta original: "Enfarinem una mica cadascun dels raviolis per evitar que se'ns enganxin els uns amb els altres"... A la pròxima vegada que els prepare, ho tindré present.
Vaig tallar el segon dels rovellons a llenques molt fines, talment encenalls, i els vaig sofregir a foc viu primer i lent després en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama i un polsimet de sal.

Oreto va preparar una mena de "beixamel" tot sofregint la ceba petita tallada molt fina en la culleradeta d'oli d'oliva. Li va afegir el formatge 0% mesclat amb la llet en pols i el pebre blanc mòlt i de seguda va quallar i va agafar una textura molt i molt bona.

A l'hora d'emplatar, vam col·locar un fons de salsa i per damunt els raviolis i els encenalls de rovellons. Va resultar boníssim!!! Ara, estic segur que si haguera tingut els ceps i la màquina de fer pasta ben fina, encara hauria resultat més bona aquesta recepta.

SOPA DE POLLASTRE

Avui i demà se celebra "EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS", una iniciativa solidària destinada a recaptar aliments per a aquelles persones que ho necessiten, per situacions personals ben diverses. No es tracta d'ajudar persones d'altres països (que també), sinó que aquesta vegada la iniciativa va destinada a aquelles persones que tenim més a prop, veïnes i veïns nostres que necessiten que els ajudem una mica (o molt). De seguida que em vaig assabentar de la convocatòria, vaig pensar que m'hi sumaria. He recuperat una recepta d'aquelles "de supervivència" ,quan, amb el poc que es tenia, s'havia d'anar fent...

SOPA DE POLLASTRE

INGREDIENTS:

Fideus (o no)

1 espinal de pollastre (= l'espinàs o carcanada)

1 cuixa de pollastre per persona

1 ou per persona

1 1/2 got d'aigua mineral (o filtrada) per persona

1 pastilleta de brou de verdures

PREPARACIÓ:

En una olla de pressió, posem l'aigua i la pastilla de brou de verdures. Col·loquem l'espinal i les cuixes de pollastre. Tanquem l'olla, la posem a bullir i, en assolir la pressió adient, ho coem tot durant aproximadament 20 minuts. Deixem reposar a dins fins que la pressió de l'olla ens permeta obrir-la. Si coem el brou en una olla normal, haurem de bullir-lo durant almenys 45 minuts o una hora.

Mentre es cou el caldo, posarem a fer-se els ous durs, els pelarem i els reservarem, ja pelats, en un recipient coberts d'aigua freda perquè no s'assequen. Convé no bullir els ous massa, de manera que estiguen encara una mica "tendres" en el centre del rovell.

Traiem l'espinal i les cuixetes de l'olla. Amb l'ajut d'un colador de malla fina i una tovallola de paper (mullada prèviament), colem el brou i el deixem refredar.

Quan el brou s'ha refredat completament, comprovarem que a la part superior hi ha un tel de greixet i impureses que podrem retirar tranquil·lament amb l'ajut d'una cullera o d'un tovalló de paper. Així, el caldo ens quedarà clarificat.

Mentre la carn és calenta, llevarem els ossos i les pells de la carn i la reservarem. Quan estiga freda, la tallarem petita amb l'ajut d'unes tisores de cuina o bé la podem esmicolar amb les mans. L'interessant és que quede la carn molt petita.

Posem a bullir el brou clarificat.Quan bulla, hi afegirem la carn de pollastre esmicolada i, també,  ara és el moment per posar els fideus que vulguem (o no). De fideus en posarem tants com considerem, tot tenint en compte que es tracta d'una sopa i que, per tant, no s'ha de quedar sense brou. En estar cuits els fideus, escudellem a cadascú la seua ració. 

Amb l'ajut d'un ganivet, tallem grollerament l'ou d'ur i l'afegim a cada plat i ja està. També es pot ratllar amb l'ajuda d'un rall.

Resulta un plat molt econòmic i gustós, ben adient per a aquests dies de tardor o d'hivern que el fred es nota. El fet d'usar aigua mineral o filtrada és per evitar-nos un regust desagradable del clor usat en la potabilització.

Si no hi posem fideus, ens quedarà, també, una sopa ben gustosa. Si ho preferim, podem fregir rosquetes ben primes de pa dur (o torrar-les) i posar-les al plat abans d'abocar-hi el brou. Hem de tindre en compte que aquest pa, en rebre el caldo, s'estovarà molt i augmentarà de volum considerablement.

MAGDALENES DE CARABASSA

L'altre dia ens van regalar mitja carabassa torrada que no s'havia torrat bé (estava cremada per damunt i no ben bé cuita per sota). A casa som fans de la carabassa torrada i ens sabia greu llançar-la així com estava. Solució: en farem alguna cosa mengívola!!! Oreto va trobar una recepta de magdalenes de carabassa que ens va agradar molt i vam decidir que la faríem. Això sí, provant de llevar-li alguna caloria sobrera. Començàrem per llevar-li tota la part cremada i en vam reservar la que estava mig cuita. Ens va eixir carabassa per a fer-ne el doble de la quantitat marcada a la recepta original i, a més, vam canviar el sucre per edulcorant dietètic.

MAGDALENES DE CARABASSA

INGREDIENTS:

• 6 ous
• 25 cullerades soperes d'edulcorant (ciclamat i sacarina) del que venen al DIA
• 1 culleradeta d'essència de vainilla
• 120 g oli d'oliva de Beneixama
• 500 g de carabassa torrada (només la polpa)
• 400 g farina de força
• 2 sobres de llevat químic

PREPARACIÓ: 
Posem a  escalfar el forn a 180 graus a dalt i a sota, sense connectar l'aire.
En un llibrell, mesclem els ous i l'edulcorant amb el batedor elèctric fins que comencen a esblanquir-se (quatre o cinc minuts). Ara agafem l'oli de Beneixama i l'anem afegint amb raig de filet fins que vaja incorporant-se a la mescla anterior sense deixar mai de batre. Fa com una mena d'emulsió. Li aboquem la culleradeta d'essència de vainilla (sucre vainillat a la recepta original) i tornem a mesclar. Convé que tastem la carabassa abans per tal de veure si li caldrà més o menys edulcorant. Ho reservem.
En un altre llibrell, posem la carabassa torrada (a l'original és bullida!) i l'anem aixafant amb una forqueta fins que quede reduïda a un puré. No hem de triturar amb la batedora elèctrica perquè si no quedaria líquida, i no ens interessa, això.
Ara mesclem la carabassa amb la preparació anterior amb l'ajuda d'un batedor de varetes fins que els ingredients queden homogenis.
Mesclem la farina amb el rent químic (Royal) i la tamisem dues vegades. Així agafa més aire la farina i puja més. En haver-la tamisada, l'anem afegint a cullerades a la mescla anterior amb l'ajut d'un batedor manual de varetes.
Quan estiga tota la massa ben mesclada, l'anem repartint en els motlles deixant cada motlle ple fins a les 2/3 parts del mateix. Nosaltres vam usar motlles de silicona que no necessiten greixar-se prèviament i es poden reutilitzar tantes vegades com calga.
Amb la quantitat de massa de magdalenes que vam preparar ens en van eixir dotze de normals i sis de molt grosses.
En tots dos casos les vam tindre coent al forn durant vint-i-cinc minuts. Vint minuts a dalt i a sota a la part mitjana del forn, i els altres cinc minuts, una mica més a prop del grill perquè tingueren un aspecte més daurat.

En refredar-se, dins dels motlles, les vam traure i les vam reservar en un recipient hermètic a la nevera. Van eixir boníssimes, amb el gust de la carabassa i l'oli d'oliva que combinaven molt bé.

SÉPIA AMB ROVELLONS

Els rovellons són un ingredient que m'agrada molt. Ara que n'és època, si puc, els utilitze molt sovint. De més a més, em ve beníssim per tal de poder participar en "La recepta del 15" que va dedicada als bolets.

SÉPIA AMB ROVELLONS

INGREDIENTS:

150 g de rovellons

2 sépies mitjanes netes

½ litre d’aigua mineral

2 culleradetes d’oli d’oliva de Beneixama

1 culleradeta de farina

1 gra d’all

Julivert

1 gotet de vi blanc “De la Vall”, de Beneixama

Sal

PREPARACIÓ:

Trossegem les sépies i les posem a bullir amb l’aigua i la sal fins que comencen a fer-se tendres. En estar tendres, escorreguem els trossets. Reservem el líquid de cocció.

En una paella, aboquem una culleradeta d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi enrossim la culleradeta de farina sense que sens creme. En estar, hi aboquem un gotet (dels de vi) del líquid de cocció i la dissolem a foc viu.
En una cassola, posem l’altra culleradeta d’oli de Beneixama i hi sofregim l’all pelat, però sencer. En estar ros i sense cremar-se, l’en traiem i el reservem. Hi afegim els rovellons, nets i a trossos i els sofregim. 

En estar a mitjan sofregir, trossegem l’all pelat que havíem reservat abans i l’afegim als rovellons.  Quan estiguen quasi fets, hi aboquem els trossos de sépia i els hi peguem unes voltetes.

Ara toca abocar-hi la farina dissolta amb el líquid de cocció, el gotet de vi blanc i 400 cc del líquid de cocció reservat (ja haurem vist que la sépia, en coure-la, ha amollat molt de líquid).

 

Ho fem coure tot plegat a foc lent fins que vejam que la sépia es fa tendra. Quasi al final de la cocció, hi abocarem una bona quantitat de julivert i continuem coent durant cinc minuts més, i ja està. En total jo l’he posat a foc baix fent xup-xup durant cinquanta-cinc minuts. 
Ha resultat un plat molt bo i poc calòric. Ara, hi pots sucar una barca de pa sencera, si vols, perquè el suquet està boníssim!!!

QUIX DE ROVELLONS RECICLATS

Fa unes setmanes vaig comprar al mercat uns rovellons boníssims de veritat. Els peus dels rovellons ("esclata-sangs" en diuen a Tavernes de la Valldigna i "pebrassos" a l'Alcúdia) eren molt gruixuts i no es podien torrar com la resta del bolet. Així doncs, vaig pensar a tallar-los-els i a veure què en podia fer. A la poca estona em va vindre una idea: en faria una quix de rovellons de reciclatge!!! I va eixir molt bona.

QUIX DE ROVELLONS RECICLATS

INGREDIENTS:

150 g de peus de rovellons, nets i a trossets

2 cebes mitjanes

1 làmina de pasta fullosa congelada

1 paquet de llom curat a rodanxes fines (60g)

3 cullerades de formatge light per a untar

1 cullerada de formatge batut 0% greix

2 ous batuts 

3 cullerades de formatge Grana-Padano ratllat

1 cullerada sopera d'oli d'oliva de Beneixama 

Farina, per empolsinar la taula

Pebre blanc

Sal

Mantega, per a greixar el motlle

1 branqueta de romaní fresc 

PREPARACIÓ:

Deixem que la placa de pasta fullosa es descongele.

Tallem les cebes a rodanxes molt primes. Posem en una paella antiadherent la cullerada d'oli de Beneixama i el posem a escalfar. Quan estiga calent però no cremant, hi aboquem les rodanxes de ceba i les salem. A foc lent, les anem sofregint fins que estiguen rosses i tendres. En estar, les en traiem i les reservem.

A la mateixa paella, sofregirem els peus de rovelló, tallats a bocinets fins que estiguen fets, però "al dente".

Apaguem el foc. Tallem ara les rodanxes de llom curat a trossets molt petits. Els aboquem a la paella junt amb la ceba, i els bolets i els peguem unes voltetes perquè s'amalgamen els sabors.  

Empolsinem la taula amb farina. Agafem la pasta fullosa i l'aprimem amb el corró fins que estiga quasi transparent.

Encenem el forn a 200 graus a dalt, a sota i amb l'aire.

Untem el motlle de cuita amb mantega. Retallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que el cul del motlle, el retallem, el col·loquem a dins i el tornem a greixar amb més mantega. 

Aboquem dins del motlle la barreja de rovellons, ceba i llom que havíem reservat.

En un bol posem el formatge d'untar light, el formatge 0% i els ous batuts i ho mesclem tot bé. Ara hi afegim un polsim de pebre blanc i un altre de sal. Agafem la branqueta de romaní i en tallem les fulletes a trossos petits. És important no passar-nos-en en la quantitat perquè el romaní aromatitza molt. 

En estar ben barrejat, l'aboquem per damunt del motlle fins que estiga tot repartit. Empolvorem per damunt la quix amb el formatge Grana-padano de manera que quede repartit per tota la superfície. 

Enfornem el motlle a la meitat de l'altura del forn. Apaguem la funció de dalt i el coem durant uns trenta minuts només amb la funció de sota i l'aire. Passat aquest temps, tornem a connectar la funció de dalt i l'anem enrossint durant uns altres deu minuts més. Hem d'anar vius per tal que se'ns daure la superfície però no que se'ns creme.

Mentrestant, se'ns anirà omplint la cuina d'una deliciosa olor de formatge gratinat i de tot plegat.

En estar fet, traiem el motlle del forn i deixem que es refrede a dins la quix. En estar tèbia, la'n traiem amb cura i la col·loquem sobre una plata i ja la podem servir.

Estava boníssima!!! No en vam deixar ni un bocí.