divendres, 20 de gener de 2012

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

El temps de Nadal dóna per a molt, sobretot per a retrobar els amics que no pots veure tant com voldries. Un dia d'aquells que ja no pots més de torrons i menges diverses, teníem previst anar a ca uns amics (el Rafa i l'Àngels). Val a dir que feia no-sé-quant-de-temps que havíem d'anar-hi i no hi havia manera!!! Total que, finalment, va poder ser. Ens van fer un dinar boníssim amb una picadeta d'aquelles d'antologia. Com és natural, vaig menjar de tot i molt... Sort que són amics, que si no. Però qui pot dir "No!" a unes menges tan bones? L'Andreu i l'Aitana, els seus dos fills, anaven enderiats muntant joguets i amb jocs d'aquells de la tele i la PSP (ara no sé si es deia així). Va ser la primera vegada que hi jugava i m'ho vaig passar pipa!!! 
Bé, el cas és que feia dies que havia vist al blog "Dit i fet", de la Ma José, un deliciós "Pastís tebi de xocolata i mascarpone". Com ella mateixa deia "Gairebé m'atreviria a dir que aquest és el meu pastís de xocolata definitiu...però he après que no hi ha res definitiu en aquesta vida...i segurament trobaré una nova i deliciosa recepta amb aquest ingredient que torni a captivar-me...però mentre no arribi aquest moment, em quedo amb aquest bescuit...és difícilment superable!!...ara que per fi pareix que arriba l´hivern...poder gaudir d´un bocí de pur xocolata...a la vora d´un bon foc de xemeneia...una posta de sol màgica...un llibre absorbent...ummmm"... Clar, amb una declaració d'intencions com aquesta, com podia deixar passar l'ocasió de preparar-lo un xocolataddicte com jo? Per si això era poc, les fotos que acompanyen aquesta recepta són precioses i molt abellidores. Es nota que la Ma José té una vena d'artista i una sensibilitat especial.
Vaig pensar que els agradaria, també, als meus amics i als seus fills. I crec que sí que els va agradar. 
La recepta està tan ben explicada que us la copie directament de la seua autora.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE



INGREDIENTS:
Ingredients per a la base:
-300 grams de galetes tipus “Digestive”
-80 grams de mantega
-80 grams de xocolate negre (n'hi vaig posar 100)

Ingredients per al farcit:
-2 rovells d'ou
-2 clares d´ou
-85 grams de sucre mòlt
-250 grams de mascarpone
-150 mil·límetres de nata semi muntada
-60 grams de xocolate negre picat fi (n'hi vaig posar 100)
-4 cullerades soperes de cacau en pols (n'hi vaig posar 5)
-45 grams d'ametlles mòltes (n'hi vaig posar 50)
-2 cullerades de conyac (no n'hi vaig posar, pensant en els menuts)

PREPARACIÓ:
Piquem les galetes. Fonem al bany maria la mantega amb la xocolata, sense deixar que l'aigua bullint toqui la base del cassó. L'apartem del foc, removem i l'afegim a les molles de galetes. Barregem bé. Folrem un motlle de cremallera amb paper de forn (ací és on vaig ficar la pota, perquè no en tenia i el vaig fer en un d'alumini d'usar i llançar), aboquem la barreja i, amb el dors d'una cullera, pressionem bé fins a cobrir la base i part de les parets, fins a la meitat de l'altura (perquè quedi un vorell). Guardem en la nevera.
En un bol gran posem els rovells d'ou i el sucre, batem fins que quedi una crema espessa.
En un altre bol batem el mascarpone, hi incorporem la nata semi muntada i barregem amb una espàtula amb moviments integrants.
Afegim la barreja de mascarpone i nata a la barreja dels rovells, i després agreguem la xocolata trossejada, el cacau, les ametlles i el licor.
Posem les clares en un bol net i les muntem a punt de neu. Amb una cullera de metall, anem afegint les clares a la barreja de mascarpone, en tres vegades.
Posem el farciment a la base de galetes i coem a 170º durant una hora aproximadament, o fins que estigui ferma i comenci a agafar color. Treiem del forn i deixem refredar 20 minuts abans de treure'l del motlle. Empolvorem de sucre mòlt i servim immediatament (perquè estigui tebi) amb gelat o nata líquida espessa(jo no n'hi vaig posar)


És ben important que fem cas del que diu la Ma José pel que fa al motlle desmuntable. Em va costar déu i ajuda traure'l del motlle i, a més, alguna de les vores del pastís no va aguantar les sotragades. Ara, de sabor, boníssim... i contundent.


Per cert, la vaixella és de cals meus amics. L'Aitana és molt bona dibuixant i havia fet aquest dibuix tan bonic que no m'he pogut estar de posar-lo al blog. L'Andreu no es queda darrere i ja té un blog on parla de llibres infantils i de tot el que li sembla. Ací en teniu l'enllaç: "SUPER ANDREU". Us el recomane.

11 comentaris:

starbase ha dit...

La veritat és que definitivament és un pastís meravellós, ha de ser de textura divina!! :O

Marina ha dit...

Em sembla un pastís deliciós...! El mascarpone sempre dóna una cremositat especial a les postres. I amb xocolata no vegis! Petons

Dolça ha dit...

Això ha de ser un autèntic pecat.

Jo en faig un però separo les dues masses i en coure'l queda de dos colors.
ptnts
dolça

Gemma ha dit...

Què puc ficar la cullera??

Muas!

La cuina de l'Eri ha dit...

Ja el tenia a pendents... ara encara amb més motiu he de fer-lo. Fa molt de goig. Petons

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Ja me'l vaig apuntar aquest pastís, ara me l'has fet recordar! Tot i que hauria de començar a fer bondat! jejeje
Petons
Sandra

RJ ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RJ ha dit...

El pastís era molt bo.
La màquina aquesta es diu Kinnect
(XBOX) i et fa entrar a la pantalla perquè et reconeix.
Per cert, la vaixella que ja té uns anyets amb el fons roig queda molt bé.

La Taula d'en Bernat ha dit...

Mmmm! Quina pinta que té!!!! Jo també sento debilitat per la xocolata i aquesta mena de receptes em fan venir salivera! No ho puc remeiar: se'm fa la boca aigua només mirara la foto!

Petonets!
Anna

Gemma ha dit...

Recordo bé aquest pastís de la Maria José, jo també el vaig guardar a la carpeta de pendents. Amb el mascarpone ha de tenir una textura molt més suau i cremosa...

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ohhhhh com m´alegro que vos agradés aquest pastís...que consti que encara no n´he trobat un altra que l´hagi fet baixar de la meva llista particular :))
Petons!!!