diumenge, 29 de gener de 2012

25 DE LA MORT DE J.V. FOIX

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar el nostre poeta Josep Vicenç Foix, un dels més reeixits de la nostra literatura. Hi ha una commemoració blogaire a la qual m'hi vull adherir.


ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR


A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata. 


És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.


És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina. 

El logo és de Josep Porcar. La imatge ha estat extreta de: xtec.es

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo quan dormo també és quan hi veig més clar! :-)

Gràcies, Francesc!

La Taula d'en Bernat ha dit...

Jo aquest poema l'havia cantat amb la coral de més joveneta i em feia posar la pell de gallina! Quin gran geni J.V. Foix!!!!

Una abraçada!
Anna