SOLIDARITAT AMB ERPV: PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Ahir em vaig assabentar de l’atemptat amb un artefacte explosiu a la seu d’ERPV a València. Un episodi més (i en van...) de la violencia feixista que campa sense aturador per terres valencianes. Em sembla vergonyós que, mentre que a d’altres bandes de l’Estat el terrorisme pareix que és perseguit d’una manera real i efectiva (amb totes les reserves que calga posar-hi en cada cas), ací, a casa nostra, sembla que no s’hi vulga fer res.
Hi ha hagut des de la “transició” (bon eufemisme!) un munt d’atacs a persones i institucions democràtiques per aquestes bandes de feixistes i no sé encara que qui hauria de vetllar per la seguretat de les persones i les idees n’haja fet res. Repugnant.
Des d’ací vull expressar el meu suport a ERPV i el meu rebuig més gran a tots aquells que volen callar les veus democràtiques a colp d’atemptat.
Sí a la llibertat d’expressió. No a la violència.

L'ESTRÉS DE LA NETEJA

Hem estat dos mesos llargs d'obres a Beneixama. Havia de ser tres setmanes "com a màxim!" (això ens van dir i nosaltres, incauts, ens ho vam creure). I, ara que ja han acabat els obrers, tenim casa feta un desori. Hi ha pols i coses a col·locar pertot arreu. L'estudi sembla que hi haja passat un terratrèmol: llibres, revistes, fotocòpies, tot deixat de qualsevol manera, tot esperant a ser reubicat a lloc. Fa uns dies que no parem de netejar a tota hora i encara ara només veiem petits llocs que podríem dir "habitables" (cuina, cambra de bany i habitació). Pense que tardarem unes setmanes en poder tindre la casa neta.

Açò cansa molt i molt: institut, casa, neteja, dormir... Quin estrés!!!

Si mai heu de fer obres... no hi visqueu mentre duren.

LES PARAULES SECRETES DEL JIN-SHEI

Es tracta d'un dels llibres que més m'han agradat darrerament. La història comença a l'antic reialme xinès de Syai. Huit xiques es juren ajudar-se sempre, mentres visquen, amb el compromís secret del Jin-shei. Totes hauran d'aprendre un llenguatge secret, el jin-ashu, que els permet de comunicar-se sense que els hòmens ho entenguen (ells sols saben llegir i escriure el llenguatge oficial, l'hacha-ashu). Cada una de les xiques té unes qualitats que, unides, són d'una força abassegadora. Hi haurà de tot: màgia, realitat, perill, tendresa, amor, amistat... i la seguretat que un passat conegut no assegura gens un futur previsible.

El llibre enganxa de tot d'una que el comences. Està escrit amb una sensibilitat exquisida i la història (en realitat, una multiplicitat d'històries que s'entrellacen) està molt ben construïda. Si us interessa, us diré que la seua autora és Alma Alexander i que ha estat publicat per l'editorial Columna.

L'ODISSEA DE LA XARXA

Ja és graciós que siga, precisament avui, dimarts i 13, dia de malastrugança per als més supersticiosos que tinguem finalment l'accés a internet. Des del dia 29 d'agost que en vam fer la sol·licitud, feu comptes i veureu si n'hem tardat. Potser un altre dia us faça cinc cèntims de totes les peripècies que hem passat per tal d'aconseguir-ho. Espere poder dedicar-li més temps a aquest blog després d'aquesta aturada forçosa...