CREMA DE CARABASSA

En eixos dies que fa fred, abelleix molt alguna cosa calenteta. I si pot ser poc (o moderadament) calòrica, millor encara.

CREMA DE CARABASSA

INGREDIENTS:
Carabassa (no sé quanta n'hi devia haver, sobre un quilo o poc més neta)
1 creïlla grossa
1 ceba grossa
1 litre de brou de carn desgreixat (jo vaig usar un brik de brou de "Nadal" de la marca "Aneto")
1/2 litre d'aigua
4 cullerades d'oli de Beneixama
1 colpet de pebre blanc mòlt

PREPARACIÓ:
Li llevem la corfa i les llavors a la carabassa i la capolem ben petita. Fem el mateix amb la creïlla i la ceba. En una olla de pressió, posem les cullerades d'oli i hi sofregim la ceba sense que es daure. Hi aboquem la creïlla i fem el mateix. Finalment, la carabassa, i li peguem algunes voltetes.

Ara li aboquem el brou (si el brou és del fet a casa, potser li caldrà una mica més de sal, com que aquesta vegada hi vaig usar un dels industrials que havia comprat per Nadal, no n'hi vaig posar més) i l'aigua.Li peguem el colpet de pebre blanc i ho posem tot a coure.Quan ja haja bullit el contingut de l'olla a la pressió adient durant una mitja hora, apaguem el foc i deixem que abaixe la pressió fins que la puguem obrir.

Ho passem tot per la batedora a la mateixa olla on ho hem cuit fins que quede una crema fina. Se serveix en tassons individuals i ja està.
Li hauria volgut posar per damunt julivert fresc picat, però no en tenia.
Resulta molt bona.

ARRÒS DIETÈTIC DE CLÒTXINES

Ja fa uns dies que intentem fer bondat amb el menjar. Hem arreplegat uns quilets que no ens abandonen ni de broma. Total, que no és que estiga blau de fam, però sí que m'agrada alguna variació que altra en el menjar. Tinc la sort que m'agrada quasi tot. Tanmateix, ja comence a fer cara de vegetal de tant de verd com mengem. Era el moment de buscar nous sabors i noves receptes.

Mantindre el paladar ocupat i que no s'avorrisca és important. Bé, al que anàvem. Oreto ha comprat hui un arròs al Mercadona que duia una recepta al darrere que semblava poc calòrica i no per això gens abellidora. Li hem fet unes petites variacions (les clòtxines i n'hem reduït la quantitat d'oli, la resta, tot ben igual).I estava boníssima!!! El mèrit? De la cuinera, és clar!!!

ARRÒS DIETÈTIC DE CLÒTXINES

INGREDIENTS:

3 tassetes d'arròs basmati marca "Hacendado"
200 g de clòtxines congelades
1 pessiguet de panses sense pinyol
1 pessiguet de pinyons
1 ceba grossa
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 colpet de curri
1 colpet de canella mòlta

PREPARACIÓ:
En una cassola posem a bullir l'arròs en aigua fins que estiga cuit. Mentrestant, pelem la ceba i la capolem petita. En una paella la sofregim amb les cullerades de l'oli de Beneixama, fins que estiga ben daurada i sense que es creme.
Descongelem les clòtxines i eliminem l'aigua que hagen amollat.
En estar bullit l'arròs, se li lleva tota l'aigua amb l'ajuda d'un colador fi i es renta amb aigua calenta perquè no perda l'escalfor.
Es mescla l'arròs amb la ceba, els pinyons, les clòtxines i la resta d'ingredients. Es remou tot perquè es mesclen els sabors i els aromes i es deixa coure-hi tot a foc baixet i tapat durant uns minuts.
S'ha d'anar mirant perquè no es creme. Quan vejam que l'arròs comença a agafar-se a la paella, sense cremar-se, s'escudella i ja està. A gaudir-ne!!!

COCA DE RECAPTE DE VERDURES "TERESA"

Avui tenim la Teresa, una bona amiga de València, passant el cap de setmana a Beneixama. Com que havíem decidit "fer bondat en el menjar", (és un dir) he pensat de fer una coca de verdures per tal de no omplir-nos massa de calories. La cosa ha resultat bona de veritat. En un post anterior vaig explicar com es feia la massa però, com que hi he introduït petites variacions doncs, he pensat de posar-les-hi.

COCA DE VERDURES "TERESA"

INGREDIENTS:
250 g de farina
5 cullerades soperes d'orenga seca
12 g de rent de forner
1 pessic de sal
1 culleradeta de sucre
1/2 got d'aigua teba
1/2 got de cava (n'he usat del que quedava de Nadal)
1 raig d'oli d'oliva de Beneixama

PER AL RECAPTE:
1 tetrabric de tomata fregida
1 carabasseta (=carbassó)
1 albergínia mitjana
250 g de xampinyons laminats.
1/2 ceba grossa (o 1 petita)
1 pebre vermell
1 polsim d'espècies diverses (curri, etc.)
1 raget d'oli de Beneixama


PREPARACIÓ:

Posem a calfar el forn a 250 graus a dalt, a sota i amb l'aire (si en disposa el forn).

Tamissem la farina perquè s'esponge en un llibrell. Hi afegim un polsim de sal i l'orenga. Amb l'ajuda d'una cullera mesclarem tots els ingredients. Ara hi aboquem un raget d'0li d'oliva i tornem a mesclar tot bé.

En el mig got d'aigua tèbia, dissolem una culleradeta de sucre i, llavors, trossegem el rent i el mesclem amb l'aigua fins que tot hi estiga ben dissolt. Hi afegim el vi blanc i continuem remenant fins que tot siga homogeni. Posem això a la mescla anterior de la farina i anem barrejant-ho tot amb l'ajuda d'una cullera de fusta. Des del centre a les vores i així fins que es quede una massa homogènia.

Empolvorem la superfície de treball amb farina i hi treballem la massa fins que no s'hi enganxe massa. Caldrà que anem empolsimant la superfície a cada tant perquè s'hi puga treballar. Hem de pastar-la bé per tal que s'esponge.
Ara ve la diferència: agafem la pasta i la deixem en un llibrell tapat amb un drap i en un lloc càlid durant una bona estona (aproximadament 30 minuts) per tal que doble el seu volum. Llavors, l'he treta del llibrell i l'he tornada a pastar. L'he col·locada novament al llibrell i s'hi ha estat unflant durant ben bé tres hores. Tenia, llavors, un aspecte molt esponjat i una oloreta molt bona.
El que he fet de diferent, ara, ha estat deixar-la que pujara fins a doblar el seu volum.
Mentrestant, anirem preparant el recapte: fregim (amb molt poc oli), els xampinyons laminats. Pelem l'albergínia, la fem a rodanxes i l'aboquem en un llibrell ple d'aigua amb sal. Tallem la carabasseta a rodanxes fines i la passem, també per la paella. Escorrem l'albergínia i li peguem unes voltetes a la paella. El pebre el tallem a rodanxes molt fines i la ceba a llesques fines també. Aquests darrers elements els posarem en cru a la pizza.

Amb l'ajuda d'un corró enfarinat, anirem fent fina la massa de la coca. Com més fina, més bona resultarà.

El forn ja estarà calent a 220 graus a dalt, a sota i a la funció aire (si en tenim). Posem tots els ingredients sobre la coca (començant per la tomata fregida), l'empolsimem amb la mescla d'espècies, i la posem a coure durant uns 25 minuts a 200 graus. Quan han passat uns 10 o 15 minuts, li posem per damunt un raget d'oli d'oliva de Beneixama i la continuem coent. Passat el temps (o segons vejam la cuita), ja està. Era molt bona.

HARRODS

Una de les sorpreses londinenques que vaig tindre va ser la visita als grans magatzems "Harrods". Ja me n'havien parlat i tothom explicava que s'hi pot trobar de tot. Se n'havien quedat curts!!! Els magatzems Harrods deixen, per comparació, en un lloc molt inferior qualssevol dels grans magatzems que tenim a casa nostra. No en diré noms, però segur que els encertaríeu.

Vam passar una bona part d'una de les vesprades tot visitant les distintes dependències de què consta. El luxe s'hi nota només d'entrar-hi: un porter vestit de lliurea que t'obri la porta, marbres, llums... i milers de turistes. Bé, això era sobretot a la planta baixa. Semblava que s'hi acabava el món. També és cert que ací hi havia la secció dels "records" de Harrods.
La part de les carns, dels peixos, dels tes... tot era preciós. I tota mena de productes. Fins i tot s'hi podia comprar un tall de carn i te'l preparaven torrat al moment i te'l menjaves. Hi havia carns i peixos de qualsevol banda del món, caviar, conserves increïbles i una presentació que resaltava les qualitats i l'aspecte de cada cosa. Per cert, a la zona dels dolços, xocolates i tes hi vam veure el té mes "barat" de l'establiment: a 5000 lliures el quilo!!!! Sí, no faig broma. Si l'hi venen a eixe preu és perquè algú se'l comprarà.

A les altres no hi havia eixa gentada i era més bo de passejar i tafanejar. Més luxe a tort i dret. I preus de tota mena. Però car. Tot era car, llevat de les ofertes. Com ara, els "púdings" nadalencs. Allà m'hi vaig poder comprar un pastís nadalenc d'eixos que mai no havia provat i què vam tastar en arribar a casa. Bo, però molt contundent. Cada trosset de púding deu tindre milers de calories.

CREMA DE BOLETS

Aquest Nadal vam comprar un munt d'ingredients nous per a fer plats diversos i encara en quedaven perduts pel rebost uns ceps secs que volia gastar per a una guarnició que no va arribar a ser. Avui, però, se m'ha ocorregut una manera de preparar una recepta per a usar-los. També m'ha servit per aprofitar uns xampinyons laminats de compra que potser no hauríen aguantat molt més al frigorífic.

CREMA DE BOLETS

INGREDIENTS:

20 g de ceps secs (boletus edulis)
250 g de xampinyons laminats
1 ceba grossa
1 creïlla mitjana
Oli de Beneixama (3 cullerades soperes)
Sal
1 litre d'aigua
1/2 got de cava
1 polsim de pebre negre

PREPARACIÓ:
Posem a remull els ceps amb el litre d'aigua.
Mentrestant, pelem la ceba i la capolem molt petita.
En una paella fonda, aboquem les tres cullerades d'oli de Beneixama i les fem calfar a foc viu. En el moment que està ben calent, hi afegim la ceba i l'anem remenant perquè no s'hi creme. Abaixem el foc i tapem la paella perquè el baf que amolla la ceba la coga, també, una mica.
Ara rentem els xampinyons laminats i, quan la ceba estiga transparent, els afegim a la ceba i continuem sofregint mentre remenem amb el cullerot de fusta.
Pelem la creïlla i la capolem en daus ben petits i l'afegim a la paella perquè continue sofregint-s'hi tot.
Agafem els bolets en remull i els traiem amb l'ajut d'un colador. Atenció: hem de reservar l'aigua en què havien estat i que ara té un aspecte marronós, semblant a un cafè aigualit. Afegim els ceps a la paella i que seguisquen sofregint-s'hi una bona estona.
L'aigua que havíem reservat la tornarem a colar de la manera següent: agafem el colador i col·loquem per damunt una tovallola de paper oberta. En mullar-se amb l'aigua, hi farà de filtre. Aquesta aigua la posem en una olla de pressió i la posem a escalfar.
Seguim tenint cura del contingut de la paella, a foc lent, de manera que tot vaja mesclant-s'hi bé.
Abans que bulla l'aigua de l'olla, hi abocarem el contingut de la paella, el mig got de cava (n'he usat del que va sobrar de Nadal) i el polsim de pebre negre. Taparem l'olla i, en agafar la pressió adient, deixarem coure-hi tot durant mitja hora.
Quan ja es puga obrir l'olla, en triturarem el contingut amb la batedora de manera que en quede una crema amb algun "entropessonet" (aquesta paraula no és normativa) i ja la podem servir.
Si volem que ens quede més fina, la podem passar pel colador xinès. A nosaltres ens ha agradat molt amb aquesta textura, és a dir, sense passar-la pel colador.

CARLOTA DE XOCOLATE DE LA GEMMA LIENAS

A mitjans de desembre de l'any passat, em vaig assabentar per la Gemma Clofent, la de "La cuina de casa" que havia eixit un nou llibre de cuina, anomenat "Us espero a casa", de l'escriptora Gemma Lienas. Una dona polifacètica, pel que es veu, ja que no només escriu magníficament sinó que és una gran cuinera. També ens explicava la G. Clofent que hi havia un concurs de cuina patrocinat per la mateixa Lienas basat en les receptes del seu llibre.
De tot d'una que vaig poder, me'l vaig comprar i, la veritat és que és un llibre que em va agradar molt des del principi. Pensava fer-ne una ressenya, però com que els amics de "El cafè de nit" n'han fet una magnífica, doncs, només cal que hi aneu i vegeu què n'han dit.
Del concurs no cal que us diga que, a hores d'ara, ja no hi arribe a temps. Però tot i això, em quedava amb les ganes de fer-ne una recepta. Xocolater com sóc, vaig triar-ne una de xocolate, la que l'autora anomena "Charlotte de xocolata". Jo l'he grafiada com a "carlota", tot seguint les recomanacions del Termcat.
Totes les receptes del llibre són bones de fer. Aquesta m'ha sorprés per la textura de "mousse" densa que té el xocolate. Boníssima!!! Si seguiu les instruccions de l'autora, no té cap problema. Per tant, les transcric tot seguint el que diu el llibre (pàgines 148-149):

CARLOTA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

Per a 6 persones
220 g de xocolata negra
30 melindros
6 ous
30 g de mantega tova
30 g de sucre en pols

ELABORACIÓ:
1. Trencar els ous i separar-ne els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que la barreja es torni una mica blanca.
2. Fer fondre la xocolata al bany Maria amb 10 g de mantega. Treballar-ho bé amb una cullera de fusta perquè quedi una pasta llisa.
3. Afegir-hi, remenant de pressa, els rovells d'ou i, després, la mantega.
4. Batre les clares a punt de neu. Incorporar-les a la preparació: primer 1 cullerada i remenar-ho ràpidament; repetir l'operació amb una altra cullerada; després, barrejar-hi la resta de les clares amb moviments de dalt a baix, ben delicadament.
5. Agafar un motlle petit de suflé (d'uns 20 cm de diàmetre) i entapissar-ne el fons amb els melindros, posant la part bombada contra el vidre. Cal que quedin molt junts els uns amb els altres. Si cal, tallar-los, per omplir amb trossets els racons i que quedi ben compacte. Deprés es disposen verticalment per entapissar les parets del motlle. També han de quedar molt junts. Abocar-hi la mousse de xocolata a l'interior. Cobrir-ho amb els melindros amb la cara plana cap amunt. També han de quedar molt junts.
6. Posar-ho a la nevera, tapat amb un plat petit (que encaixi bé amb tota la superfície) i carregat amb un bon pes.
7. Deixar-l'hi durant almenys 12 hores.
8. L'endemà, desenganxar amb la pala flexible els costats i la part de sota. Col·locar damunt el motlle una safata de servir i capgirar-ho. Servir-la sola o amb crema anglesa. Aquesta recepta és molt adequada per a un berenar, tant amb criatures com amb adults.
L'aspecte final m'ha quedat una mica desballestat, perquè el "cul" del pastís se m'ha quedat apegat parcialment a la base. Potser, a la pròxima vegada que la prepare, hi posaré un redolí de paper per tal que siga més fàcil de desemmotllar.
Si haguera tingut maduixes, n'hauria posat per damunt i per les vores per tal que quedara més vistós.
Tot i que l'aspecte era, francament, millorable, tots l'hem trobat boníssim. El xocolate queda "especial".

ST MARTIN-IN-THE-FIELDS

Durant la nostra curta (però molt profitosa) estada a Londres, vam poder gaudir de moments fantàstics. Un dels més bonics (màgic, gosaria dir) va ser, per a nosaltres, un concert de cap d'any a l'església londinenca de St. Martin-in-the-Fields.

Aquesta església es troba a tocar de la National Gallery, a la Trafalgar Square. Segons el programeta de benvinguda que hi pots trobar (i cite literalment):
"La primera església d'aquest terreny va ser edificada e l'Edat Mitjana, quan la zona era ocupada per camps i per boscs. Durant més de set-cents anys, aquest ha estat un lloc d'oració i testimoni del missatge de Jesucrist. L'església actual és la quarta edificada en aquest emplaçament i va ser acabada en 1726 segons el disseny de James Gibbs (1682-1754). La seua façana magnífica pertany a un estil nou, amb columnes corínties enormes que serveixen de base a un frontó que mostra les armes reials de Jordi I, la seua gran torre i l'atractiu campanar, emcimbellat d'una corona daurada. Aquest estil innovador ha inspirat des d'aleshores arquitectes d'Amèrica del Nord i d'Irlanda".

Realment és una església que sorprén una mica per tal com és molt diferent a l'estil d'esglésies que tenim per casa nostra. Tota blanca per dins, sense imatges de sants a la vista. Fa com un teatre perquè té com un "primer pis" amb seients i llotges per a seguir-hi els oficis i ofereix una vista magnífica de l'interior i de les actuacions que s'hi fan. Davall de l'església hi ha una cripta enorme, on trobarem un bar (on s'hi pot menjar de tot) i una botiga molt completa amb elements nadalencs, llibres, reproduccions de ferros antics, etc.
És una església que ha estat molt freqüentada per nombrosos membres de la Casa Reial Anglesa (sobretot per la reina Maria) i per això hi tenen una Llotja Reial privada reservada.

Doncs bé, tot tornant al concert, us direm que allà és tota una tradició i es diu "New Year's Eve Operetta Matinée (by candlelight)". Els intèrprets que ens van delectar amb un concert preciós eren (i seguesc fil per randa el programa de mà):

Rebecca Goulden (Soprano).
Va nàixer al nordoest d'Anglaterra i és graduada del The Royal Northern College of Music. Actualment és al segon any al The Royal Academy Opera de Londres, on estudia amb Elizabeth Ritchie i Lain Ledingham. Te nombrosos premis.

Katie Bray (Mezzo-soprano).
Nasqué a Devon. Va aconseguir anar a la University of Manchester i ara és una estudiant de Masters in Vocal Studies amb Elizabeth Ritchie i Lain Ledingham a The Royal Academy of Music. Compta amb nombrosos premis i distincions.
Peter Davoren (Tenor).
Va crèixer a Londres, va ser membre del Cardinal Vaughan Memorial School's Schola Cantorum i estudia a la University of Leeds on va ser l'estudiant coordinador al St. Anne's R.C. Cathedral i Director de la Leeds University Chamber Choir. Ara estudia un curs de postgrau a la Royal Academy of Music amb Neil Mackie i Mary Hill. Té premis diversos.
Jonathan McGovern (Baríton).
Ha estudiat música al King's College London, va aconseguir el seu Postgraduate Diploma in Vocal Studies a RAM i és ara en el seu primer any d'estudi amb la Royal Academy Opera, tot estudiant amb Philip Doghan i Audrey Hyland.
Christopher White (Piano).
És estudiant a la Royal Academy of Music, a Londres, amb Hamish Milne i Michael Dussek, i completa la seua mestria en dissertació sobre la música de Mahler.

El programa va ser el següent:

Habanera, de Carmen, de Georges Bizet.
Je dis que rien ne m'épouvante, de Carmen, de Georges Bizet
La fleur que tu m'avais jetée, de Carmen, de Georges Bizet
Séguedille, de Carmen, de Georges Bizet
Toréador, de Carmen, de Georges Bizet
Firenze e Come un Albero Fiorito, de Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini
Flower Duet, de Lakmé, de Léo Delibes
Pearl Fischers Duet, de Les Pecheurs de perles, de Georges Bizet.
Interval de 20 minuts.
Strange Adventure, de The Yeomen of the Guard, de Gilbert & Sullivan
The hour creeps on apace, de HMS Pinafore, de Gilbert & Sullivan
I am the very pattern of a modern Major-General, de The Pirates of Penzance, de Gilbert & Sullivan
Je ne t'aime pas, de Kurt Weill
Youkali, de Kurt Weill
Maria, de West Side Story, de Leonard Bernstein
Czardas, de Die Fledermaus, de Johann Strauss
The Champagne Song, de Die Fledermaus, de Johann Strauss
Auld Lang Syne
Hi van haver un parell de bisos, però com que no en sé els noms, no els hi puc ressenyar.
No he sabut trobar per la xarxa cap dels intèrprets, per això no us en pose cap peça de música. Tanmateix, el programa era tot d'obres ben conegudes.
En aquesta església hi ha concerts durant tot l'any. Per si us interessa i hi teniu ocasió, ací teniu un enllaç per a informar-vos-en.

POLPETS HERETGES DE CA L'ASSUR

De vegades passa que compres una cosa per a preparar-la d'una manera i l'acabes fent d'una altra. Fa un parell de mesos vam comprar uns polpius frescos d'oferta al supermercat amb la intenció de fer-los com sempre... i van quedar congelats en un racó fins ara. Ja he dit més d'una vegada que no m'agrada llançar a perdre el menjar i, com que feia dies que els veia pel frigo, vaig pensar que ens els menjaríem avui. Prèviament els vaig deixar descongelar a temperatura ambient (és un dir, amb el fred que fa darrerament). I ara ve la bona: temps enrere vaig veure al blog de l'Enric, "Ca l'Assur" una recepta molt bona (com totes les que ens hi regala) que es diu "Popets estofats al so de "la Creació", de F.J. Haydn". Aquesta és la recepta a partir de la qual he estrafet la meua. La veritat és que, tot i les variacions que hi he introduït, n'ha eixit una recepta ben saborosa, amb un brouet que deia "suca-hi pa" i, és clar, li n'hem fet cas. Bé, sense més, ací teniu la recepta "herètica".

POLPETS HERETGES DE CA L'ASSUR

INGREDIENTS:
1/2kg de polpets molt i molt menuts
1 ceba gran
2 creïlles (=patates) novelles grosses
200 gr de pésols congelats
1 got de cava (n'he encetat una botella de cava del de Nadal)
6 avellanes torrades
6 mitges anous
4 alls secs amb pells xafats amb la fulla del ganivet
Sal
1 polsim de pebre negre
Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ: Capolem la ceba ben menuda i la posem a fregir en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama. Mentrestant, pelem les dues creïlles i les tallem petites (les he fetes a daus). Quan la ceba està quasi transparent, hi aboquem la creïlla i continuem sofregint a poc a poc. En passar uns deu minuts, hi afegim els pésols i continuem remenant. Agafem els alls secs i els aixafem amb la fulla d'un ganivet i els afegim a la paella. Quan estiga quasi cuit, ho passem tot a una olla de pressió.
A la paella d'abans aboquem una mica més d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi afegim els polpets nets i els anem sofregint. Trauen molt de brou, però això és ben normal. Mentrestant, en un morter piquem les ametlles i les anous amb un polsim de sal.

Quan els polpets ja han agafat un color rosadet, els aboquem a l'olla i remenem tot amb un cullerot. Hi afegim la sal, el polsim de pebre nebre i el got de cava, sense oblidar-nos de la picada d'avellanes i anous. Tapem l'olla i, en estar a la màxima pressió, comptem trenta minuts de cuita, i ja està.
Malgrat que la recepta no recorda quasi ni en el procediment de la cuita ni en alguns dels ingredients, el plat original, el resultat ha estat boníssim!!!

PASTÍS DE XOCOLATE DELS 6 MINUTS

Ahir feia un fred de mil dimonis a Beneixama. Sols, a casa, ens abellia terriblement menjar-nos algun dolç de xocolate. Rebostejant pels blogs, hi vam trobar una recepta que es deia així al fantàstic blog "No tot són postres a la cuina". La vam fer tal i com hi explica, sols amb unes petites variacions:

PASTÍS DE XOCOLATE DELS 6 MINUTS

INGREDIENTS:
125g de xocolate negre
125g de mantega
125g de sucre
3 cullerades soperes de llet (de soja, perquè no en teníem de l'altra)
80g de farina
3 ous sencers
1/2 sobret de rent químic
mantega per a untar el motlle
"Lacasitos" per a decorar

1 motlle per a microones amb forat al mig

PREPARACIÓ:
Untem bé el motlle de mantega i el reservem. Fonem el xocolate (al microones, a baixa potència) . Aboquem en un pitxer alt el xocolate desfet, hi afegim la mantega tova i a trossos i remenem ben fort fins que es desfaça. Hi aboquem la resta d'ingredients (tamissem, però, la farina amb el rent) i ho passem tot per la batedora. En estar ben mesclat i batut, aboquem la mescla al motlle i el posem al microones durant 6 minuts (si és de 900w) o 6 minuts i mig (si és de 800w).

En estar tebi, desenmotllem el pastís i el col·loquem en un plat. Li posem per damunt un quants "Lacasitos" i a passar un gust!!! Com diu l'autora, té un gustet que recorda els Phoskitos de tota la vida... MMMM!!!

LONDRES

Aquests dies, entre Nadal i cap d'any, hem anat de viatge a Londres. Si us he de ser sincer, m'ha agradat més encara que com me la imaginava. És un cresol de persones vingudes de totes les bandes del món que hi fan la seua i s'hi adapten (o no) segons els convé. Tot i que hi hem estat pocs dies, l'estada se m'ha fet llarga per la quantitat de coses que hi vam poder veure. Hem fet visites a uns quants museus i hem pensat que hi tornarem a la pròxima vegada que tornem per aquesta ciutat. El temps va ser l'esperable per aquestes dates: pluja, vent i, fins i tot, neu. Però l'ambient del canvi d'any... massa per a la carabassa!!! No contaré res més. M'imagine que sabeu molt més de Londres que el que jo us en puga contar.

TORNA A NEVAR A BENEIXAMA!!!!

Avui ha tornat a nevar a Beneixama. Quan aquest matí hem volgut anar a treballar, les carreteres eren plenes de gel i no hem pogut passar de la Canyada. Tot era blanc: els carrers, les cases, les teulades, els arbres, les plantes...Sota aquest aspecte tan preciós, s'amaga el perill: el gel de què suara us parlava. Camins i carreteres intransitables pel risc de patinar sobre la seua superfície glaçada.

Què hem fet, doncs? Casa. Tendur, calentoretes i tranquil·litat. Hem encés l'estufa de llenya de l'andana, hem gaudit de les flames del foc... i per la nit el millor: figatells i llonganisses de ca Nàcher, torrats a poc a poc. Boníssims!!! Amb el pa del forn de vora casa també torradet. Pecatòrum!!! Ja sé que no és de règim, però, què hi farem? Hi ha sabors i olors de Beneixama que m'acompanyen des de la infantesa i no vull renunciar-hi de cap manera.

COSTELLAM DE VEDELLA AMB RAÏM

Sempre ens passa. Comprem massa raïm per a la nit de cap d'any i, després, ens en sobra. Com que no m'agrada gens que es llance a perdre el menjar, volia fer un plat on aprofitàrem restes de Nadal. I ho vam fer: vam usar part del raïm i del vi blanc que teníem al frigo.

COSTELLAM DE VEDELLA AMB RAÏM

INGREDIENTS:
Costellam de vedella
Vedella a trossets
Tres cebes grosses
Raïm (aproximadament 500g)
Sal
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got de vi blanc
Per a la picada:
1 all
Un bon pessic de julivert
Pebre negre
30 ametlles pelades i fregides

PREPARACIÓ:
En una paella gran, posem l'oli a calfar. Quan tinga bona temperatura, hi fregim els trossos de costella de vedella per tots els costats, fins que tinguen un color entre daurat i marró fosc.
Pelem les cebes i les capolem ben menudes. Les reservem.
Traiem la vedella fregida i la reservem. En el mateix oli, fregim l'altra carn de vedella fins que quede ben daurada per tots els costats. Quan estiga, la traiem de la paella i la reservem amb l'altra.
Aboquem ara a la paella la ceba i l'anem fregint fins que estiga mig daurada i sense cremar-se.
Mentrestant, rentem els grans de raïm, els partim una mica i n'estraiem totes les vinces. Els reservem.
Quan la ceba ja quasi està, hi aboquem els grans de raïm i els fem sofregir-s'hi durant uns 8 o 10 minuts. Passat aquest temps, ho aboquem tot a la cassola. Salem i hi posem pebre negre acabat de moldre.

Col·loquem per damunt la carn que havíem reservat i tot el suc que hagen amollat al plat.

Hi afegim el mig got de vi blanc i la posem a coure a foc viu fins que bulla.
En bullir, abaixem el foc i el deixem coure durant dues hores aproximadament. Tot i que la ceba amolla molt de líquid i que hi haurem posat el vi, convé vigilar la cuita de tant en tant perquè no se'ns apegue la carn. És difícil que passe, però no impossible.
Mentre es cou, prepararem la picada: posem al morter l'all, el pebre negre i la sal i els fem ben picats. Ara afegim el julivert i part de les ametlles i els anem picant amb el giraboix fins que estiga fet una pasta. Anirem afegint-hi ametlles a mesura que anem avançant la picada.
Quan falten uns 10 minuts per acabar la cuita, traiem mig gotet del brou de la carn i l'afegim al morter. Acabem la picada i l'aboquem a la cassola.
Deixem que es coga durant uns 10 minuts més i ja està.

JA HEM ESTRENAT LA PANIFICADORA DEL LIDL

Feia molt de temps que havíem comprat la famosa panificadora del Lidl i ja era hora d'estrenar-la. Com que a Nadal teníem molt de temps, en vam fer la primera prova. El mateix dia de comprar-la-hi, també hi vaig comprar diversos preparats de farines per a fer pa. Ens vam decidir per un preparat de farina que es diu "Sonnenblumen-Kernbrot", que traduït vindria a dir "Clau del pa de girasol". Més fàcil encara: "Pa de pipes de girasol". Com que mai no havia fet servir la panificadora, vaig estar ben bé vint minuts llegint-ne les instruccions per a descobrir que només havia de prémer el botó per seleccionar el programa d'enfornar i decidir el grau de torrada de la corfa del pa. Vaig fényer la farina (tot afegint-hi un bon pessic més de pipes pelades) amb l'aigua corresponent i, després de pastar-la bé i del temps de repòs, el vaig col·locar a la cubeta de l'aparell... i a esperar.

El resultat va ser un pa tou, saborós, una mica humit i que no es feia dur encara que passaren les hores. Estic segur que seguiré usant aquesta panificadora més vegades.

PIZZA DE BOLETS, XORIÇ I FORMATGE

Aquesta recepta de massa de "pizza" està treta d'un blog en francès, que es diu "Marmiton". Hi trobareu un vídeo que explica molt bé com fer una massa de pizza una mica diferent de les habituals.

PIZZA DE BOLETS, XORIÇ I FORMATGE

INGREDIENTS:

Per a la massa:
250 g de farina
5 cullerades soperes d'orenga seca
12 g de rent de forner
1 pessic de sal
1 culleradeta de sucre
1/2 got d'aigua teba
1/2 got de vi blanc
1 raig d'oli d'0liva

Per al recapte:
Bolets
Pipes
Pebre-negre mòlt
Formatge de làmines
Formatge fort
Formatge mozzarella ratllat
Xoriç tallat prim

PREPARACIÓ:
Posem a calfar el forn a 250 graus a dalt, a sota i amb l'aire (si en disposa el forn).

Tamissem la farina perquè s'esponge en un llibrell. Hi afegim un polsim de sal i l'orenga. Amb l'ajuda d'una cullera mesclarem tots els ingredients. Ara hi aboquem un raget d'0li d'oliva i tornem a mesclar tot bé.

En el mig got d'aigua tèbia, dissolem una culleradeta de sucre i, llavors, trossegem el rent i el mesclem amb l'aigua fins que tot hi estiga ben dissolt. Hi afegim el vi blanc i continuem remenant fins que tot siga homogeni. Posem això a la mescla anterior de la farina i anem barrejant-ho tot amb l'ajuda d'una cullera de fusta. Des del centre a les vores i així fins que es quede una massa homogènia.

Empolvorem la superfície de treball amb farina i hi treballem la massa fins que no s'hi enganxe massa. Caldrà que anem empolsimant la superfície a cada tant perquè s'hi puga treballar. Hem de pastar-la bé per tal que s'esponge.

Amb l'ajuda d'un corró enfarinat, anirem fent fina la massa de la pizza. Com més fina, més bona resultarà.

Posem els bolets en una paella amb oli d'oliva i els fregim fins que perden l'aigua que tenen. Els hi posem una mica de pebre negre mòlt i les pipes i continuem fregint.
En una safata de forn, hi col·loquem un tros de paper de forn i col·loquem per damunt la pasta ben estirada.

Ara col·loquem els ingredients per damunt: primer, el formatge a llesques primes, el fort i trossets de xoriç. Hi aboquem els bolets fregits i els cobrim amb el formatge mozzarella ratllat.

Col·loquem la safata al forn i la coem fins que estiga ben daurada la superfície.