dissabte, 22 de setembre del 2012

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES

L'altre dia vam tindre l'ocasió de sopar convidats per una bona amiga nostra, la Laura Santacruz, que viu a Alacant per motius de treball. Era una "excusa" perfecta per tal de portar-hi alguna cosa i no dur-hi només "les barres" per a menjar. Ara és temps de figues i en tenia un basquet comprat del mercat de Beneixama. Unes figues madures, dolces, que deien "menja'm!!" a cada moment. En una revista vaig trobar una recepta d'un pastís de figues que va resultar boníssim!! El vaig canviar una mica per tal de llevar-li algun ingredient excessivament calòric i greixós.

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES



INGREDIENTS:
1 placa de pasta fullada
Figues (pelades), les que càpien al motlle.
2 ous
4 cullerades de formatge 0%
4 cullerades de sucre
75 g d'ametlla mòlta
1 puntadeta de sal
1 puntada de canella
1 trosset de mantega per a greixar el motlle
1 mica de farina per a enfarinar la superfície de treball

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt, a sota i amb l'aire.
Greixem el motlle (el meu feia 18 cm de diàmetre) i retallem un cercle de paper de forn de la mida del fons. El col·loquem a dins i el tornem a greixar.
Agafem la massa de pasta fullada i la fem ben fina amb l'ajuda del corró. Anirà millor si enfarinem a superfície de la taula per a estirar bé la massa. En retallem un cercle una mica més gran que el motlle i l'acoblem al mateix de manera que quede uniforme.
Separem les clares dels rovells. Alcem les clares a punt de neu amb una puntadeta de sal i les reservem.
Batem els rovells amb el sucre fins que esblanquesca. Hi afegim les quatre cullerades de formatge 0% i la canella i continuem batent. Ara hi aboquem l'ametlla mòlta i, en estar ben integrada, hi incorporarem les clares a punt de neu fins que quede tot ben homogeni.
Aboquem la mescla al motlle.
Agafem cada figa i la tallem en forma de creu per la part més prima sense arribar a baix del tot. Les anem col·locant ben atapeïdes per damunt fins a cobrir tota la superfície del pastís.
Llevem la funció d'aire del forn.
Enfornem el pastis a la part baixa del forn (aproximadament a un terç de l'altura total) i l'anem coent fins que estiga ben daurat per damunt. Dependrà del forn. Jo el vaig tindre coent-s'hi durant més de mitja hora.

 
En estar fet i ja fred, es desemmotlla amb molta cura sobre una safata o un plat bonic i ja està.
Queda boníssim!!!


  Però el millor de tot no van ser les postres, el millor va ser la companyia de Laura i el soparet tan bo que ens va preparar:
- Meló amb pernil d'ànec


 - Amanida alacantina (tonyina de sorra, bacallà, ametlles fregides i tomata a trossets)


 - Dàtils farcits de crema de formatge amb cogombrets envinagrats, ametlles i salmó


 - Amanida de créixens amb poma i ceba confitada
 - Coca amb tonyina


- Vi: Marina espumante, de Bodegues Bocopa, D.O. Alacant 


 Per cert, curiositats lingüístiques: a Alacant, als barris més despersonalitzats i acastellanats, la tradicional "coca amb tonyina" (pronunciada "/cocantonyina/") ha passat a dir-se i escriure's en algun forn com a "Coca Antoñina", com si fóra un diminutiu d'Antònia. En fi, coses de l'idioma.


Després de sopar, vam fer una passejada pel port d'Alacant. La ciutat no dormia encara quan ens en vam tornar cap a Beneixama.


Per als qui vulgueu fer la recepta original de la revista, ací us en deixe els ingredients i la preparació:
Pasta brisa, 10 figues fresques, 2 ous, 10 cl de nata líquida, 50 g de sucre en pols, 50 g d'ametlles mòltes.
Folrem un motlle de pastís amb la massa i l'enfornem a la part baixa del forn a 180 graus durant 10 minuts. Batem els ous amb el sucre fins que esdevinguen quasi blancs. Hi afegim la nata i les ametlles. Vessem la mescla sobre la massa cuita i la decorem amb les figues llavades i tallades en quatre i les estaquem amb la part del tall per amunt. Fiquem el pastís al forn a 210 graus durant mitja hora i el servim acabat de traure del forn.

divendres, 7 de setembre del 2012

QUIX POTI-POTI

Bé, com sempre, arriba un moment o un altre que tens coses al frigorífic que estan en bones condicions però que si no les consumeixes en poc temps, es faran malbé. No m'agrada tirar el menjar i menys encara que es tude. Per això, com que tenia una mica de tot, doncs, allà que m'hi vaig posar i em va eixir aquesta

QUIX POTI-POTI


INGREDIENTS:
3 tallades de pernil dolç amb poca sal
8 talladetes de llom curat
6 cullerades soperes de cuixot tallat a daus molt petits (ja en venen així)
1 tomata valenciana mitjana
4 cullerades de formatge d'untar light
1 ou
2 clares
1 cullerada d'herbes provençals
1 cullerada d'orenga
2 cullerades de formatge parmesà ratllat
Restes d'una placa de pasta fullosa
1 mica de mantega per a greixar el motlle

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt i a sota, amb l'aire també.
Deixem que es descongele la pasta fullosa. Enfarinem la superfície de treball i estenem la pasta de full amb el corró fins a fer-ne un rectangle d'un gruix d'un mil·límetre o dos com a molt.
Agafem un motlle quadrat de 20 x 20 cm i el greixem. Retallem un quadrat de paper de forn de la mateixa mida que la base, el col·loquem al fons del motlle i tornem a greixar-lo.
De la pasta fullada en tallem un quadrat de la mida del motlle i el col·loquem a dins de manera que en quede folrat fins a una certa altura.
Tallem el pernil dolç i el llom adobat amb les tisores fins a fer-ne bocins ben petits. Els mesclem amb el cuixot tallat a dauets i ho aboquem tot damunt de la pasta fullosa i ho repartim de manera que en cobrisca tota la superfície.
Pelem la tomata i li llevem, també, totes les vinces. La tallem a trossets i el repartim per damunt de la quix.


En un bol posem l'ou sencer, les clares i el formatge d'untar light i ho batem amb un batedor manual de varetes fins que estiga tot ben lligat. Ara és el moment d'afegir-hi les herbes. Tornem a batre i a mesclar. En estar això, ho aboquem amb cura sobre el motlle de pasta de manera que ho cobrisca tot.


Empolvorem la superfície de la quix amb el formatge parmesà ratllat i l'enfornem a la part baixa del forn, que haurem deixat ara només amb la funció d'aire i amb la part de sota. Aproximadament a un 25 per cent de l'altura total. Així la pasta de full es courà bé i no se'ns quedarà crua.


Quan vejam que la superfície es queda dauradeta, quallada i sense cremar-se, ja el podem traure i servir.
Queda molt bo i és una manera de "reciclar" restes de menjar.