POMES TORRADES EXPRÉS

La tardor porta fruits nous, com ara, les pomes. Avui n'hem comprat a un preu baratíssim per als consumidors (1'35 €/kg) però insultant per als productors. A quin preu els les deuen pagar a ells per a vendre-les tan barates? Bé, crítica feta. El cas és que eren molt bones per a torrar. Com que m'abellia fer-les ràpid, he optat pel microones. I aci en va la recepta.

POMES TORRADES EXPRÉS

INGREDIENTS:
Pomes rogenques
Canella mòlta de qualitat (*)

PREPARACIÓ:
Rentem les pomes amb cura. Amb l'estri adient els en llevem el cor. Amb un ganivet esmolat els fem un tall al llarg del meridià de la poma. Just per tallar-los una mica la pell. Les anem col·locant en un llibrellet (n'hi caben 7). Posem el microones a potència màxima durant 20 minuts. Tanmateix, convé fer una miradeta com ara als 10 minuts de cuita. Cada forn té les seues històries.

Passat aquest temps, les podem tindre, com jo he fet, tres minuts amb funció grill (o no). Les en traiem amb cura i les posem en una plata perquè es refreden. Comprovareu que al llibrell on les heu cuites han amollat aproximadament una tercera part d'un got (dels d'aigua) de líquid. Doncs bé, agafem aquest líquid i el posem a reduir en un cassó amb un polsim de canella fins que es reduesca a la meitat. Quedarà com un almívar suau amb un aroma de canella boníssim.

Muntem el plat. Amb les pomes fredes (millor del frigo), en deixem una sencera i l'altra la partim per la meitat. Aboquem unes cullerades de l'almívar de poma per damunt i pel plat. Empolsimem una mica més amb canella mòlta i ja està. De règim, sa i baratet.

(*) Nosaltres la comprem de "Ca Manolo", a Beneixama, res a veure amb les envasades.

LLUÇ AMB PINYONS

L'altre dia vam poder comprar uns talls de lluç fresc que deien, cruns i tot, "menja'm". Vaig pensar com fer-los i se'm va acudir una forma ben senzilla

LLUÇ AMB PINYONS

INGREDIENTS:
4 rodanxes de lluç fresc
pinyons
oli d'all i julivert
sal

PREPARACIÓ:

En una paella antiadherent aboquem una xorradeta d'oli d'all i julivert. Quan estiga ben calent i la cuina s'haja impregnat d'una oloreta boníssima, hi afegim els talls (ben nets i torcats amb una tovalloleta de paper) fins que es facen daurarets per les dues cares sense cremar-se. Ara hi aboquem els pinyons i un polsimet de sal per damunt del peix. Tapem la paella i abaixem el foc, tot deixant que coga durant cinc minuts. Passat aquest temps, apaguem el foc i ens esperem altres cinc minuts fins que s'acabe de coure amb el baf que hi ha dins i la resta d'escalfor que queda.
Traiem el peix i l'emplatem. Aboquem els pinyons i el brou que s'ha format al plat i, si cal, una miqueta més de l'oli d'all i julivert. I ja està. Queda un lluç cuit i melós, gens ressequit.

LA PANIFICADORA DEL LIDL

Bé, ja la tinc. L'altre dia vaig anar a l'Alcúdia, al Lidl i, sense cap problema, em vaig comprar la panificadora. N'hi havien dut una pila. Ara, jo ja estava a la porta esperant-m'hi ben abans de l'hora d'obertura. Només m'hi vaig trobar un xicot davant de mi, que també la volia. Molt més barata que les del seu nivell a d'altres establiments. Pot fer, fins i tot, melmelada. Molts blocaires en parlen i en conten meravelles. De moment ha passat a formar part de les andròmines de la cuina. Ara només falta que em decidesca a fer alguna de les receptes de pa. A Beneixama es fa un pa boníssim i de moltes classes. Ja veurem. Temps al temps.

OLI D'ALL I JULIVERT

Ja fa temps que la Maria José Payà, una bona amiga, em va regalar una botella d'un oli d'oliva molt especial: L'OLI DEL XISPES. Es tracta d'un nou oli que es produeix a Beneixama que, com diu l'eslogan, són "xispetes de bon oli". És un oli d'oliva verge d'agricultura ecològica, de la collita de 2008/2009. Com diu el seu envàs, és un "Oli de categoria superior obtés (sic) directament d'olives per procediments mecànics". L'elabora i l'envasa "BLANCOMANA C.V."
Bé, a banda de totes aquestes explicacions, cal dir que és un oli d'un sabor i una qualitat molt remarcables. Només usat amb una bona llesca de pa amb oli i sal, ja és tot un plaer per al paladar.
Si voleu comprar-ne, només heu d'escriure a aquesta adreça de correu:
lolidelxispes@gmail.com

Avui mateix, he llegit en el magnífic bloc del Manel, "Cuinar és generós", una bona manera d'aromatitzar l'oli. Es tractava d'una recepta facilíssima per tal de fer-li guanyar matisos i poder-lo usar, per exemple, en una amanida d'estiu, com és el cas d'ara.

OLI D'ALL I JULIVERT

INGREDIENTS:
1 got (dels d'aigua) d'OLI DEL XISPES.
1 manoll generós de julivert.
2 alls pelats.

REALITZACIÓ:
En el got de la batedora trossegem el julivert amb unes tisores i amb un ganivet els dos alls. Aboquem per damunt el got d'oli i ho batem tot amb la trituradora a potència màxima durant uns cinc minuts, fins que es barrege tot. L'oli haurà agafat un color verd preciós i un saboret boníssim. Agafem aquesta mescla i la colem amb un colador fi per tal que només passe l'oli. L'aboquem , amb l'ajuda d'un colador, en una ampolla de cristall i el reservem per a quan calga.

AMANIDA ESTIUENCA AMB OLI D'ALL I JULIVERT

INGREDIENTS:
Tomata.
Ruca.
Cogombrets.
Formatge suau.
Oli d'all i julivert.
Pebre i clavell.
Sal.

PREPARACIÓ:

Rentem bé totes les verdures. Tallem les tomates a rodanxes i les partim per la meitat. Les col·loquem al voltant d'una plata. Al centre hi col·loquem la ruca. Pelem els cogombrets i els tallem a daus petits. Els col·loquem sobre la tomata i la ruca. Agafem el formatge fresquet i el fem a daus i el col·loquem sobre la ruca. Salpebrem amb pebre i clavell, i una mica de sal. Finalment, li posem una bona xorrada de l'oli d'all i julivert. Deixem la safata a la nevera perquè es refrede una mica, i ja està.

LENA I JOANET ENS VISITEN: EXCURSIONS!!!

Feia un munt de temps que no havíem pogut gaudir de la companyia de Lena i Joanet (prop d'un any) i, és clar, ja en teníem una mica d'enyor. Per això, quan vam saber que vindrien a casa nostra, ens va fer molta il·lusió. Lena és una persona molt especial per a nosaltres. És d'aquelles amigues que sempre les voldries tindre a vora teu. És una marassa amb Joanet i amb tots els seus amics. Arribaven via Alacant, per això els hi vam anar a cercar allà. Aquest aeroport, comparat amb el de Palma, és com de joguet. Però es veu que ja basta. I amb ells, hi van arribar, també, "pecats mallorquins diversos": sobrassada coenta i no, i ensaïmades... Visca el mitxel·lí!!!
Com que érem a prop d'Elx, vam pensar que seria una bona ocasió de visitar la ciutat. I cap a Elx hi falta gent!!! Vam fer un desdejuni ("berenar", en mallorquí!) en un bar a la vora de la basílica de Santa Maria. D'ací vam fer cap al "Museu de la Festa", on vam poder gaudir d'un magnífic audiovisual en valencià que mostra perquè Elx i el seu "Misteri" són una fita de la qual ens podem sentir orgullosos els valencians i les valencianes. Té un petit museu annex que mostra aspectes de la Festa molt interessants. Hi visitàrem la basílica i, sort de sorts, hi havia l'organista fent sonar l'orgue i omplint l'església de sons i música antics. També vam veure els banys àrabs amb un altre muntatge audiovisual en valencià que ho explicava tot molt bé. A prop hi havia una llibreria i hi vam comprar algun llibre. El nou museu arqueològic d'Elx va ser una altra part interessantíssima de l'estada a Elx. Un museu modern, ben didactic i on el català ocupa un el lloc que li pertoca, sense cap complex.
El dia següent vam visitar Bocairent: les places, el casc antic, la "senda Màgica"... Vam fer una passejada per llocs preciosos del poble. Bocairent necessita una restauració urgent del seu casc antic. Si ho feren bé, els quedaria un patrimoni preciós. Els carrerons entortolligats, amb algunes cases restaurades, fa goig. Per ací va passar sant Vicent Ferrer tot predicant...

La visita del tercer dia va ser Biar. Hi havia un al·licient afegit: venien Rafa, Àngels, Andreu i Aitana, des de València. Altres amics que apreciem moltíssim i als quals tampoc no veiem tant com voldríem. Per a acabar-ho d'arredonir, també si va afegir la meua cosina Carmen, que coneix a tota la colla de Mallorca i de València. De Biar en vam veure el casc urbà, el museu Etnològic, el Santuari de la Verge, el castell i, el més important: vam fer un dinaràs al restaurant "El Solet": embotits variats, pastís de verdures i croquetes casolanes, com a entrants. El plat fort va ser un arròs eixut de conill, per tal que els amics el tastaren i, de postres, cadascú hi va triar la seua. Vam passar un dia molt agradable, en companyia de gent que ens estima i estimem.

El quart dia vam fer casa a Alcúdia: dinar amb els meus sogres. Una paella boníssima de peix, de les "del senyoret". Me'n vaig fotre una platerada. Les postres, un clàssic: meló d'Alger ("síndria" o "sindri") i "ous nevats" (especialitat dolça de la meua sogra).
L'últim dia tocava Villena: l'ajuntament, l'església de sant Jaume, casc antic, botiigues... i a fer maletes. Joanet i Lena se'n tornaven tard a Palma, perquè volien aprofitar el temps al màxim. A nosaltres, la veritat, se'ns ha fet curt. Però val més això que no res...