ÍNDEX 2010

Ací teniu totes les receptes publicades al blog durant l'any 2010. Espere que us facen paper.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

ARRÒS AMB VERDURES I CLOÏSSES ROSADES

ARRÒS DIETÈTIC DE CLÒTXINES

ARRÒS LLARG AROMÀTIC AMB BOLETS

BESCUIT D'ARGENT

BESCUIT DE LLIMÓ AMB GLAÇA

BESCUIT GLACÉ DE CREMA CATALANA AMB BRULL I SALSA DE CACAU

BORRA DE BENEIXAMA

CARLOTA DE XOCOLATE DE LA GEMMA LIENAS

CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA

CASSOLETES DE FORMATGE DE CABRA I SALSA PESTO

CIGALES, FAVETES I GALERES

CLAFOTÍS DE BRESQUILLA

CLAFOTÍS DE CIRERES

CÓC DE TONYINA DE VINARÒS

COCA D'ALADROCS

COCA DE BOLETS

COCA DE PÉSOLS, CEBA I TONYINA

COCA DE RECAPTE DE VERDURES "TERESA"

COPA DE FRAULOTS AMB IOGURT NATURAL I DE LLIMÓ

COSTELLAM DE VEDELLA AMB RAÏM

CREMA DE BOLETS

CREMA DE CARABASSA

CREMA D'ESPÀRRECS

CREMA DE GÍRGOLES I XAMPINYONS

ENTRANTS SENZILLETS

FOCACCIA

FOCACCIA DE GAMBES I CEBA

FOCACCIA DE PERNIL DOLÇ, CEBA I FORMATGES

FOCACCIA DE VERDURES

FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE

GALETES AMB PANSES, ORELLANES I PINYA

LLAMINERA DE PORC GUISADA

LLUÇ AMB UN LLIT DE CEBES DE L'ÀVIA REMEI

ORXATA D'ARRÒS

PA DE BANANA

PAELLA DE FLORICOL, ALLS TENDRES I BACALLÀ

PASTA AMB SALSA DE VERDURES, GAMBES I CLÒTXINES

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE

PASTÍS DE XOCOLATE DELS 6 MINUTS

PIZZA DE XORIÇ, BOLETS I FORMATGE

POLLASTRE AL FORN "MARIA DEL MAR BONET"

POLLASTRE AMB CUIXOT I VERDURES

POLLASTRE AMB ESPÈCIES ORIENTALS

POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS

POLLASTRE CUIT AMB PICADA DE NYORES

POLLASTRE EN SALSA DE TOMATA I PORRO

POLPETS HERETGES DE CA L'ASSUR

PORRUSALDA

SALMOREJO CASASSÚS

SÉPIA CUITA

TALLARINES D'ESPINACS AMB TOMATES SEQUES

TASSETA DE GELATINA DE TRES SABORS AMB ESTRELLA DE XOCOLATE

TITAINA

TRUITA DE CARABASSETA

TRUITA DE CREÏLLA DIFERENT

TRUITA DE XAMPINYONS I JULIVERT

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

VOL-AU-VENT DE MARISC AMB CAVIAR VERMELL

XOCOLATE D'URGÈNCIA

CUIXES DE POLIT AMB SALSA

Enguany hem cuinat part d'un "juancarlos" que pesava 21 kg!!!! Criat a casa, amb bones menges i sanes, ha tret unes cuixes que semblava un tiranosaure... Bé, el cas és que no ens l'hem pogut menjar de tot d'una. Ens hauria agafat un enfit de por. La recepta és de la meua sogra. Ens la vam menjar el dia de Nadal.

CUIXES DE POLIT AMB SALSA

INGREDIENTS:

2 cuixes de polit (=titot =gall dindi =indiot). Les del nostre "juancarlos" pesaven prop de tres quilos.
1 ceba
1 tomata
2 pastanagues
1 grapat d'orellanes
Oli d'oliva de Beneixama
Farina
Canella, pebre, gingebre (una puntadeta de cada, molt poca)
1 got d'aigua mineral
1 raig de vi blanc

PREPARACIÓ:

En una cassola fonda, posem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama i el posem a escalfar. Enfarinem les cuixes de polit i les hi sofregim fins que queden ben daurades i sense cremar-se. Ara afegim l'aigua, el vi i la resta d'ingredients. Compte amb les espècies de no passar-nos-en. Salem i ho deixem coure, una vegada haja arrancat el bull, durant ben bé cinc hores a foc molt i molt fluix. El temps de cuita variarà segons la grandària i la duresa de la carn.

Durant el temps de cuita hem d'anar amb compte que no es quede sense brou en cap moment. Si cal, li podem posar una mica més d'aigua.

En estar, traiem les orellanes i triturem la resta de les verdures fins que en quede una salsa fina. Les orellanes les posem per damunt de la carn al moment de servir-la. És més bona si es fa d'un dia per a un altre i es torna a escalfar abans de servir-la a taula.

TASSETA DE GELATINA DE TRES SABORS I ESTRELLA DE XOCOLATE

Enguany volia fer unes postres una mica diferents per al sopar de la Nit de Nadal. No volia només els torrons i la macedònia de fruites de sempre (que també). Per això, pensant pensant, se'm va acudir preparar aquestes postres. Tot i ser "invenció sense tast previ", van resultar molt bones i vistoses.

TASSETA DE GELATINA DE TRES SABORS I ESTRELLA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

Per a les gelatines (per a 8 tassetes):
1 got d'aigua mineral
200g de nabius deshidratats
2 iogurts grecs "Danone"
1 caqui madur gros
6 fulls de gelatina
1 pot de sucre glacé
1 bosseta d'ametlla tallada a dauets petits

Per a l'estrella de xocolate:
1 rajola de xocolate "Nestlé postres"
1 gotet de mistela
1 bosseta d'ametlla filetejada

PREPARACIÓ:

Primer de res, posem el got d'aigua mineral i els nabius en un cassó a escalfar-se. Quan bulla, els hi deixem una estona perquè es rehidraten bé.

Posem dos fulls de gelatina en un got d'aigua freda perquè es rehidraten.
Passem els nabius per la batedora. Se'ns quedarà una massa amb molts pinyolets. Aquesta massa l'hem de passar per un colador fi per tal que només passe la polpa al nou recipient i els pinyolets i les pells es queden al colador. Una vegada extreta la polpa dels nabius, la posem a escalfar un moment amb tres o quatre cullerades de sucre glacé i, en traure fumet, li afegim els dos fulls de gelatina hidratats. Mesclem ràpidament i ho traiem del foc.

Ara preparem les tassetes. Jo en vaig comprar de les de cafè de plàstic que venen al Mercadona perquè no en tenia de cristall transparent. Ara, hauria quedat millor amb un bon vaixell de vidre, com ara una copa de martini... Bé, al que anàvem. Posem, amb l'ajuda d'una cullera, tres cullerades de la crema de nabius al fons de cada tassa i les deixem a la nevera durant una mitja hora perquè qualle.

Passat aquest temps, prepararem la gelatina amb els iogurts. Rehidratem dos fulls de gelatina com abans. En un cassó, posem mig gotet d'aigua mineral i els dos iogurts grecs amb quatre cullerades de sucre glacé. Quan trau fumet, hi afegim la gelatina i la mesclem bé. En aquest punt hem d'anar ben alerta que la mescla no bulla perquè el iogurt no faça grumolls. Ho separem del foc i repartim aquesta capa per les tassetes. Ho deixem novament reposar a la nevera durant durant una mitja hora.
Preparem ara la gelatina de caqui. El pelem i en passem la polpa per la batedora. La posem a escalfar i li afegim sis cullerades de sucre glacé. En estar ben calenta, li afegim dos nous fulls de gelatina rehidratats i els mesclem ràpidament. Repartim la darrera capa de gelatina i deixem reposar les tassetes a la nevera fins quasi el moment de servir.
Ara preparem les estrelles de xocolate. Posem un gotet de mistela a bullir en un cassó amb la rajola de xocolate feta miques. Quan estiga ben desfeta i amb un color ben lluent, col·loquem un tros de paper de forn sobre una safata i anem dibuixant estrelles per damunt. Col·loquem per sobre ametlles filetejades. Deixem la safata en un lloc fresc perquè quallen.
Al moment de servir el plat fem el següent: col·loquem la tasseta en un plat de cafè i li tirem per damunt un polsimet d'ametlles tallades a dauets. Al costat li posarem una estrella de xocolate i ja el podem presentar a taula.

Van quedar unes postres molt vistoses i el contrast de sabors (àcid dels nabius, dolcenc del iogurt i encara més dolç del caqui) era molt abellidor. Del xocolate no cal dir res més que "nyam!!!".

RAP AMB ESCAMARLANS

El plat principal de la Nit de Nadal va ser un deliciós plat de rap cuinat per la meua sogra. L’any passat ja el vam fer de manera molt semblant, però enguany, en vam variar una mica els ingredients. El resultat va ser boníssim.

RAP AMB ESCAMARLANS

INGREDIENTS:
2 kg de rap a trossos
1 kg d’escamarlans
1 all
Oli de Beneixama
Sal
1 fulla de llorer
1 gotet de vi blanc
Anacards
Julivert

PREPARACIÓ:

En una cassola, afegim un raig d’oli de Beneixama. En estar calent, hi sofregim un all sense que s’hi creme i el reservem. Amb un rall, ratllem la ceba i l’anem sofregint. En estar, afegim el rap i el continuem sofregint una estona. Ara hi aboquem el vi i apugem el foc perquè s’hi coga una estona.

Ara preparem la picada: en un morter, piquem l’all que havíem reservat junt amb els anacards i el julivert. En estar, l’aboquem a la cassola on està coent-se el peix i salem.

Quan ja estiga quasi cuit, hi posem els escamarlans i continuem coent durant uns minuts més perquè estiguen bons i se serveix.

El suc queda molt bo i saborós.

XAMPINYONS AMB CEBA CONFITADA I SALSA ROCAFORT

Aquest entrant de la Nit de Nadal va tindre molt d'èxit. No va ser una creació meua, me'n van servir un plat el dia del dinar de l'institut i vaig pensar a preparar-lo a casa per a l'ocasió. És laboriós de preparar, però resulta molt saborós.

XAMPINYONS AMB CEBA CONFITADA I SALSA ROCAFORT

INGREDIENTS:
Xampinyons
3 cullerades d'oli de Beneixama
Sal

Per a la ceba confitada:
Tres cebes blanques grosses
3 cullerades de sucre glacé
6 cullerades de mel de mil flors
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 puntadeta de pebre, canella i timó
2 cullerades de vinagre de Mòdena

Per a la salsa rocafort:
125 g de formatge rocafort
2 iogurts grecs "Danone"
1 culleradeta (de les de cafè) de vinagre de poma
2 cullerades d'aigua mineral

PREPARACIÓ:

Començarem amb la part més costosa, la ceba confitada. Per a això, pelarem les cebes i les tallarem a trossos ben menuts. En estar, posem en una paella antiadherent l'oli de Beneixama. En estar ben calent, hi aboquem la ceba capolada i la sal. Ara ara hem d'estar remenant sense parar durant ben bé una hora, a foc baix fins que la ceba comence haja perdut quasi tot el suc i comence a tenir un color marró daurat. En eixe moment, afegirem el sucre i el mesclarem ben mesclat. Seguidament la mel i el vinagre. Com que la ceba s'haurà reduït molt de volum, la podem passar a un cassó més petit. Encara haurem d'estar remenant amb un cullerot de fusta durant almenys una hora (o una hora i mitja) més perquè arribe a quedar com una melmelada. Quasi al final, hi afegirem la puntadeta d'herbes (amb moderació).

Ara és el moment de la salsa rocafort. En un cassó, posarem l'aigua i el vinagre a escalfar. Quan comence a fer bambolletes, afegirem els iogurts grecs i ho mesclarem ben mesclat. De seguida hi afegim el formatge rocafort i continuarem mesclant amb un batedor manual fins que s'hi barrege bé. A ultima hora li pegarem un colpet amb la trituradora perquè tinga un acabat més fi.
Prepararem ara els xampinyons. Els fem ben nets, sense gens de terra. Els tallem el peu a rodanxes primes i la resta en quatre quarts. En una paella antiadherent, posem els xampinyons a fregir. Quan hagen amollat l'aigua que trauen, els la llevem i continuem fregint fins que estiguen cuits però no gomosos.
Per a acabar, posem en una safata plana un llit de ceba confitada, els xampinyons i la salsa rocafort ben calenta per damunt. I ja està.
La combinació de sabors dels tres ingredients és molt agradosa i convida a menjar molt de pa.

VOL-AU-VENT DE MARISC AMB CAVIAR VERMELL

Aquest és un altre dels entrants que vaig preparar per a la Nit de Nadal d'enguany. No és massa complicat de fer si compres els vol-au-vents preparats. Si no, sí que resulta laboriós. Malgrat el nom tan "pompós", el "caviar" era un succedani. Que no està l'economia per a tantes alegries.

VOL-AU-VENT DE MARISC AMB CAVIAR VERMELL

INGREDIENTS:

Vol-au-vents cuits a punt per a farcir
Bastonets de surimi ("boquetes de mar")
Llagostins bullits i pelats
Succedani de caviar vermell (ous de lumpus)
Maionesa "Hellmann's"
Herbes mòltes (timó, coriandre, sàlvia, curri...)

PREPARACIÓ:
Quan encara estan mig congelats, traiem els bastonets de surimi i els partim a la llarga en forma de creu i a trossets petits (pareu atenció a reservar-ne sencers com a mínim la meitat i dos més del nombre de vol-au-vents que farcireu). Els anem abocant en un bol. En estar tots talladets ben menudets, els empolvorem amb una mica de la mescla d'herbes (amb compte de no passar-nos-en, que donen molt de sabor!!). Ara afegim unes bones cullerades de la maionesa i ho mesclem tot fins que quede una barreja més o menys uniforme.
Amb la mescla anterior, farcim els vol-au-vents. Al damunt, ho cobrim amb unes culleradetes de succedani de caviar vermell.

Ara agafarem els bastonets de surimi que havíem reservat sencers i els partirem per la meitat a la curta. N'estacarem un tros a cada vol-au-vent. Al costat hi posarem un llagostí una mica estacadet i ja està. Els reservem a la nevera fins el moment de servir.
Resulta un entrant molt gustós i també molt alimentós.

CASSOLETES DE FORMATGE DE CABRA I SALSA PESTO

Com cada any, quan arriba Nadal, el sopar de la Nit de Nadal esdevé un moment especial de compartir taula amb la família. No cal dir que intentem menjar coses una mica diferents. És una nit (unes festes, més aviat) en què no es pot estar a règim, o costa molt seguir-lo. Ahir, entre d'altres entrants que vaig preparar, hi havia aquestes cassoletes. La recepta de la salsa pesto és d'un dels blogs de cuina més fantàstics que conec: La Cuina Vermella. I la veritat és que és tan senzilla de preparar i té un resultat tan saborós que, malgrat que també n'hi ha a la venda, paga la pena fer-la a casa.

CASSOLETES DE FORMATGE DE CABRA I SALSA PESTO

INGREDIENTS:
Cassoletes preparades (de compra o fetes a casa)
Formatge de cabra de rotlle
Salsa Pesto de la Cuina Vermella

PREPARACIÓ:
Seguint les magnífiques explicacions i els ingredients que us he enllaçat abans, la preparació és ben senzilla. Amb una cullera, de les de cafè, omplim les cassoletes (les meues eren de compra, que conste!!) amb la salsa pesto. Tallem una rodanxa de formatge de cabra de mig dit de gruix. La partim en quatre parts i en posem una a cada cassoleta. I ja està.
Com que té un sabor potent, pot emmascarar els sabors d'altres entrants.

CREMA D'ESPÀRRECS

L'altre dia Oreto em va sorprendre amb una deliciosa crema d'espàrrecs per a sopar d'invenció seua. Com que estem a règim, em va semblar encara més bona. I això que és poc calòrica!!! Per això no me n'he pogut estar de posar-la a l'abast de tothom.

CREMA D'ESPÀRRECS

INGREDIENTS:
1 manoll d'espàrrecs
3 cebes tendres
1 cullerada d'oli de Beneixama
1 puntada de pebre negre
1/2 litre de brou de pollastre casolà
1 clara d'ou
Sal

PREPARACIÓ:

Tallem les puntes dels espàrrecs i les reservem. Pelem la resta dels espàrrecs i els fem a trossos. Pelem les cebes i les tallem a trossos petits. En una paella, amb la cullerada de l'oli de Beneixama, fregim lleugerament les puntes que havíem reservat i les guardem per a després. A la mateixa paella, sofregim la ceba i els espàrrecs lleugerament, només uns minuts.

En una cassola, aboquem el brou casolà de pollastre i la ceba i els espàrrecs sofregits. Ho fem bullir tot durant vint minuts.
Mentrestant, batem la clara d'ou i la sofregim deixant-la com una truita molt prima. En estar, l'esmicolem fent-ne trossos irregulars.
Passat el temps de cuita, passem els ingredients per la batedora fins a fer-ne una crema. Afegim un colpet de pebre i sal. La posem en unes escudelles; per damunt, les puntes d'espàrrecs que havíem reservat i els trossets de truita de clara d'ou. I ja està. Per a llepar-se'n els dits!!!

LA TIETA MAME

LA TIETA MAME. Títol original: Auntie Mame. Patrick Dennis. Traducció: Francesc Parcerisas. Biblioteca Mínima, núm. 183. Ed. Quaderns Crema.

Patrick es queda orfe i, per desig del seu pare, passa a dependre de la seua tieta Mame. A partir d’ací, la seua vida canviarà de manera radical. Es tracta d’un dels llibres més divertits que m’he llegit darrerament. En les quasi quatre-centes pàgines que té, s’hi va desgranant una crítica mordaç, intel·ligent i lúcida de la societat americana des d’abans de la crisi del vint-i-nou fins als anys setantes.
Les situacions més esbojarrades i ridícules serveixen per oferir una imatge descarnada d’alguns mites socials de l’època que han bastit tot un imaginari col·lectiu en eixes dècades. Els diàlegs i les situacions descrites són d’una hilaritat desbordant, tot i que, per sota, traspuen totes les misèries d’unes classes socials que pugen i baixen en l’escalafó social tot dependent dels diners que es tenen (o no) i on la cultura, el saber fer i l’educació poden redimir, o tot el contrari, els seus posseïdors.
Enmig de tot plegat, Patrick i la tieta Mame viuen un munt d’aventures i circumstàncies, de vegades còmiques, de vegades tràgiques, que fan que aquesta novel·la no decaiga en cap moment. El final, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent. I és que hi ha vicis i virtuts que no canvien mai. Es transformen i s’adapten a cada circumstància vital.

CA MASSITA: VINARÒS, PA I DOLÇ

Fa unes setmanes vam fer un curs sobre l'ensenyament de la llengua catalana com a idioma estranger que se celebrava a Vinaròs i a Morella respectivament. Com que ens havíem de quedar a Vinaròs, no podíem deixar de visitar el forn de "Ca Massita" i conèixer per fi eixe obrador on es fan pans i dolços saborosíssims. No de bades aquest forn és un dels qui han aportat receptes per al llibre "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs", del qual ja vaig parlar en un post anterior. Doncs bé. Ja érem a Vinaròs, a una hora ben tardana i, malgrat tot, encara vam poder conèixer eixa nit l'Helena "Massita" i el seu marit Sergi.

Al dia següent, però, amb una mica més de temps, vam poder fer la visita al forn de "Ca Massita", situat a la Plaça dels Tres Reis, número 3, de Vinaròs. Com no podia ser d'una altra manera, en un forn on es fan productes boníssims i de qualitat més que reconeguda, la clientela era un no parar. El forn ple de gent de gom a gom i la pobra Helena patint de no poder-nos fer tot el cas que volia... I allí vam tornar a veure el Sergi, un empleat seu i, el més important, la Salin, la mare de Massita i Massitet. Quin goig de dona!!! Ens va contar mil i una anècdotes d'un forn que té molts anys de vida i ha fet les delícies de generacions i generacions de vinarossencs i vinarossenques. Una de les que recorde és la que explicava que, al forn vell, les dones duien el pa pastat de casa i, de vegades, amb el que tenien a casa feien una coca de recapte; si era època de pebres o d'albergínies, doncs d'això, que tenien sardines, doncs, sardines... i amb això amanien el dinar.
El Sergi, molt amablement, ens va ensenyar tot l'obrador amb unes màquines i aparells que no havia vist mai, com ara un que talla la massa a porcions iguals, o una mena d'habitació que permet que la massa del pa lleve a poc a poc... També ens va explicar que han volgut recuperar tot de receptes tradicionals que s'estaven perdent, com ara la "farina de repassos", que es feia amb la farina abans de refinar-la del tot i que se'ls feia als treballadors per quan anaven al camp i no sé quantes coses més.
Justament eixe dia tenien fets uns pans especials per als caçadors. Tenien una corfa una mica particular. Sergi em va explicar que, com més angles fera la quebrassa del pa, volia dir que era més bo i que havia llevat correctament. Curiós, però cert.
Ells són els inventors d'unes postres noves: els "xocorrocs". Es tracta d'un dolç que van idear per homenatjar els "Nanos i Gegants" de Vinaròs. Té forma de castanyola i un deliciós sabor de xocolate i taronja confitada. No cal dir que vaig passar un gust menjant-me'n un!!! Però és que fan de tot: uns pastissets de cabell d'àngel que són pecat mortal!!!
I encara faltava una altra sorpresa: allà ens vam trobar amb la Marga, una xica de Banyeres que és molt amiga d'Oreto i que, per circumstàncies de feina, viu a Vinaròs.
Vam continuar coneixent el forn de "Ca Massita" i totes les seues històries. Se'n podria fer un llibre de tot el que expliquen. Són història de Vinaròs i estaria bé que es conservara.
De tot plegat ens en vam endur un magnífic paquet amb tot de coses bones del forn i la sensació que havíem conegut unes persones excepcionals, que s'estimen la terra, la llengua, el País i la seua feina i dels qui esperem ser amics sempre.
Gràcies Selin, Helena i Sergi per tota l'estimació que ens vau saber transmetre. No ens va estranyar gens, perquè ja coneixíem el Josep Àngel i la Susanna.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

Ara és època de magranes i aquest plat és una bona excusa per a menjar-ne de manera diferent. Resulta un plat molt bo de fer i poc calòric.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

INGREDIENTS:

1 safata amb tres o quatre endívies
1 magrana grossa (o dues de petites)
6 anous pelades
2 cullerades soperes d'oli de Beneixama
1 cullerada de vinagre de Mòdena

PREPARACIÓ:

Rentem les endívies. Els tallem una mica els tronxos i les partim per la meitat, fent-ne com barquetes. Les col·loquem en una safata.
Partim la magrana per la meitat i la col·loquem cap per avall sobre un bol. Amb l'ajut del picamà, la colpegem fins que isquen tots els grans de la magrana i els puguem recollir amb comoditat.
Amb l'ajuda d'una cullera, repartim els grans de la magrana per damunt de les endívies.
Ara piquem les anous pelades en un morter, però no massa menudes. Les repartim per damunt de la magrana i les endívies.

En un gotet preparem una vinagreta tot mesclant l'oli i el vinagre. L'aboquem per damunt de l'amanida i ja està.És molt bona si els ingredients estan fresquets.

ARRÒS LLARG AROMÀTIC AMB BOLETS

Qui diu que no es poden fer plats poc calòrics i que síguen molt i molt bons? Doncs, per a mostra, aquest plat.

ARRÒS LLARG AROMÀTIC AMB BOLETS

INGREDIENTS:

Per a dues persones:
1 gotet (dels de vi) d'arròs basmati
1 ceba blanca mitjana
300 g d’assortiment de bolets de la marca “Ferrer” (hi ha rovellons (Lactarius deliciosus), gírgoles (Pleurotus ostreatus), xiitakes (Lentinus edodes), bolet japonès (Pholiota nameko), bolet xinès (Volvarea volvacea), bolet cultivable (Stropharia rugoso annulata).
1 cullerada sopera d'oli de Beneixama
1 pessiguet d'espècies (mescla de cúrcuma, curri, nou moscada, pebre vermell)
1/2 de brou de pollastre baix en sal de la marca "Aneto"
Colorant
1 gotet (dels de vi) d'aigua.

PREPARACIÓ:
Pelem la ceba i la trossegem molt i molt menuda. Posem la cullerada d'oli a la paella i, quan estiga ben calent, hi aboquem ceba i l'anem sofregint fins que quede daurada i sense cremar-se.
Mentrestant, agafem els bolets i els fem ben escorreguts (hi he usat una centrifugadora petita, de les de fer amanides). Ara els capolem molt menuts. En estar, els aboquem a la paella i els anem sofregint a foc viu junt amb la ceba. Es tracta que perden tota l'aigua que duen.
Quan ja estan, aboquem a la paella el brou i el fem bullir. En arrancar el bull, hi afegim l'arròs, el colorant i les espècies. Hem d'anar coent l'arròs amb els bolets, la ceba i el brou fins que l'haja absorbit tot. Com que potser ens caldrà més aigua perquè s'hi acabe de coure, aprofitarem el gotet d'aigua i l'afegirem a la cuita quan ens semble.

En estar cuit l'arròs, deixem que es tempere una mica. Agafem un cèrcol de cuina i l'omplim amb l'arròs i, amb l'ajuda d'una cullera, fem pressió perquè l'arròs agafe força i no caiga. Amb molta cura, anem traient el cèrcol i ja està.
Era boníssim i molt lleuger. L'hem acompanyat amb una amanida de tomata amb tonyina i orenga ben abellidora.

FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE

Hui era el darrer dia que un company del departament continuaria al centre. Se'n va tot un any a Anglaterra, on viu la seua dona. És el Javier, una persona excel·lent, que tots apreciem. Per això ens vam posar d'acord per tal de fer-li un comiat. Així, he preparat aquesta focaccia. Fàcil i bona.

FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE

INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent
1 got i mig d'aigua tèbia
2 culleradetes de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga
1 polsim de sal
300 g d'olives gordals
250 g de formatges ratllats (Gouda, manxec, mozzarella).
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.

Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara afegim la meitat d'oli i l'orenga a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant cinc hores com a mínim (l'he deixada dins del frigorífic durant 10 hores).

Untem una safata de forn amb una mica d'oli d'oliva de Beneixama. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d'oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica més d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme. Tirem una miqueta més d'oli per damunt.

Agafem les olives i les trossegem alhora que els en llevem el pinyol. Les distribuïm per tota la superfície i pressionem una mica amb les mans per damunt perquè s'hi aferren bé.
Ara empolsimem per damunt el formatge ratllat.
Enfornem la safata i abaixem la temperatura de forn a 160º C i continuem coent-hi la focaccia durant 25 minuts. Ha de quedar cuita i daurada per damunt.

Quan ja l'he treta i estava tèbia, l'he col·locada en una safata folrada amb paper d'alumini i cap a l'institut!!! Ha estat un èxit. No n'ha quedat més que dos bocinets que li he guardat a Oreto.

COCA D'ALADROCS

Dimecres passat vaig comprar de la peixateria del mercat uns aladrocs (=seitons) tan grossos que semblaven sardines. Avui Oreto tenia reunió de pares i volia que els preparara per a sopar. A mi, que no m'agraden massa (les espines i jo no ens entenem), li dic: "I com els faig?". I ella que em respon: "Sigues creatiu!", i se'n va tota contenta. I ací em tens a mi calfant-me el cap i veient uns aladrocs congelats que no em feien massa gràcia. Total, de tot d'una pense: "I si en faig una coca?". I d'ací n'ha sorgit aquesta.

COCA D'ALADROCS

INGREDIENTS:

300 g de farina
12'5 g de rent de pastilla
1/kg d'aladrocs
3 cebes mitjanes
8 mitges tomates seques
1 dit d'oli (d'un got dels d'aigua) de Beneixama
Sal
Orenga
Pebre
Una mica més d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Engeguem el forn i el posem a escalfar a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
La part més pesada de la recepta és aquesta: apanyem els aladrocs, tot llevant-los els caps, l'espina central, la coa i les escates que puguen tindre. Els deixem a filets en un plat.

Escalfem una mica d'aigua i hi posem les tomates seques perquè s'hi hidraten.

Pelem les cebes i les tallem a rodanxes fines. En una paella posem una mica d'oli de Beneixama i les hi anem sofregint fins que estiguen ben daurades. Quan ja quasi estiguen, traiem de l'aigua les tomates i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores de cuina. Les aboquem a la paella i continuem sofregint-ho tot durant uns minutets.

Preparem la massa: cernem la farina sobre un llibrell. Hi aboquem la pastilla de rent (desfeta en mig got d'aigua tèbia i una culleradeta de sucre, que al rent li agrada molt!!) i l'oli. Ho pastem tot fins que lligue la massa. En estar, la tapem amb un drap de cuina i deixem que lleve durant uns vint minuts.
Passat el temps de puja de la massa, col·loquem un tros de paper de cuina en una safata de forn i estenem la massa per damunt de manera que quede molt i molt prima (en coure's, ja s'inflarà). Ara col·loquem per sobre la ceba amb les tomates. Ara els aladrocs. Els empolsimem amb una mica d'orenga i pebre. Tirem un rajolinet d'oli de Beneixama per damunt.

Col·loquem la safata al forn i n'abaixem la temperatura a 180º C. Deixem que s'hi coga durant un quart d'hora o vint minuts aproximadament. Hem de veure que les vores estan ben daurades i el peix cuit. I ja està.
Ha resultat ben bona i mengívola.

CLAFOTÍS DE BRESQUILLA

Hui comencem "oficialment" amb l'horari complet de classes. És per això que he pensat que potser seria més fàcil començar amb un somriure si portava al departament un dolç. Com que fa dies que no guise "res de bo" (coses del règim) m'he posat a fer un "clafotís" que és ben fàcil de fer. La fruita més madura a casa eren les bresquilles (=préssecs) i per això l'he fet d'aquesta fruita:

CLAFOTÍS DE BRESQUILLA

INGREDIENTES:
1 kg de bresquilles (=préssecs)
3 iogurts de pinya (dels que en duen trossets)
5 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
150 g de farina
50 g de mantega
Mantega per untar el motlle
Sucre fi per a decorar (una vegada cuit el pastís)

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a davall, amb l'aire engegat.

Pelem les bresquilles amb el pelacreïlles i les fem a trossets petits. Les reservem.

En un bol posem els ous, la farina tamisada, els sucres, la mantega (fosa prèviament al microones) i ho batem tot amb el batedor de varetes. Queda amb una consistència densa i agradosa.

Agafem un motlle desmuntable redó. Tallem un tros de paper de forn de la mida del redolí de sota. Untem el motlle amb la mantega que havíem reservat. Col·loquem al fons el tros de paper de forn i el tornem a untar per damunt amb més mantega.
Aboquem dins del motlle la bresquilla feta trossos. Per damunt li abocarem la mescla d'ous, farina, sucres... Amb l'ajuda d'una espàtula farem que tot s'hi barrege bé.

Col·loquem el motlle al forn i l'abaixem a 160ºC i l'hi continuem coent durant 40 minuts. El deixem dins del forn apagat durant vint minuts més i ja està.

Per a servir-lo, una vegada fred, el col·loquem en una plata redona i l'empolvorem amb sucre fi.

Ha estat un èxit i no n'ha quedat ni un bocí!!! Potser en faré més vegades...

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Hui hauria complit 86 anys Vicent Andrés Estellés, el nostre poeta més popular. I per això hi ha una diada blogaire per a commemorar l'efemèride i festejar-la. No va tindre una vida fàcil (com molta altra gent) l'Estellés. Però va saber traure'n la inspiració per tal de crear una obra poètica reeixida.
D'Estellés trobem molts i molts poemes que, de tan populars, han esdevingut "típics", com el preciós "Assumiràs la veu d'un poble/ i serà la veu del teu poble...". Poques vegades m'he emocionat tant enfront d'un poema que destaca, per a mi, l'opció de valencianitat absoluta de l'autor. Un convenciment que m'agradaria que la nostra societat tinguera com a propi. Difícil, ja ho sé, però no impossible encara. O la "Sonata d'Isabel", bellíssim cant a la seua dona. La companya d'anys, amors i tragèdies. O "Els amants". O...
De tots els poemes, triaria aquell que parla de les cames de la seua estimada. Destil·la una sensualitat i una visió tan alegre, mediterrània i ciutadana de la Isabel que sempre m'ha fet gràcia. Per això l'he triat:

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiar.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
oh la solemnitat de la teua carn tendra.
del teu cos adorable sobre les llargues cames!
No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anares per l'aigua, entre una aigua invisible,
entre una aigua claríssima, venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.
I jo t'evoque dreta sobre les teues cames.
Carregaven els hòmens els ventruts camions.
Venien autobusos de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.
Tu venies solemne sobre les teues cames.
Carrer avall, venies entre els solars, els crits,
els infants que jugaven en eixir d'escola,
la dona arreplegava la roba del terrat,
l'home recomponia lentament un rellotge
mentre un amic parlava dels seus anys de presó
per coses de la guerra, tu venies solemne,
amb més solemnitat i dignitat tu sola,
tota la majestat amada del crepuscle.
No hi havia a València dos cames com les teues,
amb la viva alegria de la virginitat.
Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.
Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions
Hi ha els bars. l'oli fregit, les parelles d'amants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
les teues llargues cames plenes de dignitat.
Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric
va tocant les anelles, va preguntant per tu.
Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.
Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.
Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

Al mes de maig, la Núria, del fantàstic blog "CocinArte", ens contava que s'havia comprat la famosa cassola de ferro d'una coneguda marca "nòrdika". Havia preparat una deliciosa recepta en eixa cassola i era boníssima!! A mi ja feia temps que la cassola esmentada em feia ganes i, gràcies a una companya de feina, me la vaig poder comprar. Però no la gran, la petita. Per tal d'estrenar-la, vaig decidir copiar-li la recepta, tot variant-ne alguns ingredients i els temps de cocció. Va eixir molt i molt bona.

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

INGREDIENTS:

(Per a 4 persones)
675 g de vedella per a guisar (a trossos més o menys iguals)
30 g de bolets secs (en aquest cas, esclata-sangs)
1/2 got d'aigua
8 cullerades d'oli de Beneixama
5 pastanagues mitjanes
3 cebes mitjanes
1/2 l de brou de pollastre de compra
1 puntada de pebre
1 pessic de pinyons
2 alls sense pelar
1 gotet de vi blanc

PREPARACIÓ:
El dia abans (o unes hores) agafem els bolets secs i els posem en un llibrellet amb el mig got d'aigua perquè s'hi vagen hidratant.
Posem en una paella 6 cullerades d'oli de Beneixama, un dels alls aixafats (d'un colp de ganivet) i, en estar ben calent, hi sofregim la vedella fins que quede ben daurada per totes bandes. En estar, la reservem en una safata o un plat fondo.
Pelem i tallem la ceba a rodanxes primetes. Fem el mateix amb les pastanagues. En l'oli d'abans, les anem sofregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se.
Mentrestant, haurem posat en un cassó el brou de pollastre a escalfar (amb el líquid d'hidratar els bolets) fins que comence a bullir.
Aboquem les cebes i les pastanagues fregides a la cassola de ferro. Damunt col·loquem la carn. Hi afegim els pinyons, el pebre, el vi blanc i el brou bullint.
Encenem el foc davall de la cassola de ferro i l'anem apujant, paulatinament fins que assolisca una temperatura de bull sense que isca el foc pels costats de la mateixa. Quan bulla el contingut, la tapem, n'abaixem el foc i continuem coent en un foguer petit, al mínim.
Ha d'estar coent-s'hi durant almenys tres hores.


Quan faça dues hores que cou, posem en una paella dues cullerades d'oli de Beneixama. Agafem l'altre all, l'aixafem amb pell i tot. L'anem sofregint fins que estiga daurat i sense cremar-se. Si s'hi arriba a cremar, ni que siga una mica, l'haurem de tirar. En aquest oli, anirem sofregint els bolets hidratats, tallats prèviament a bocins petits.
Quan estiguen els bolets ben sofregits, els aboquem (junt amb l'all) a la cassola de ferro i continuem coent fins que quede la carn ben tendra.

Passat aquest temps, ja la podem servir.
Va quedar una carn en salsa boníssima, amb un brou per a sucar-hi dues barques de pa!!

QÜESTIÓ D'AMOR PROPI

QÜESTIÓ D'AMOR PROPI. Carme Riera. Ed. Columna. Barcelona. 1998.

Una escriptora d'èxit relatiu escriu una carta a una amiga seua del nord d'Europa. Li explica una història d'amor plena d'amargor i despit en una llarga carta amb un final sorprenent. Aquest seria, si fa no fa, l'argument d'aquesta novel·la curta (només fa 78 pàgines).
L'autora, Carme Riera, ens hi ofereix una mostra més de la seua mestria a l'hora de descriure les situacions i el tarannà de la protagonista. Si no fóra ficció, podríem arribar a pensar que la Riera s'ha inspirat en algunes situacions que expliquen que s'esdevenen en la rebotiga de les "capelletes literàries" que diuen que hi ha dins el món dels escriptors en llengua catalana. Els esdeveniments que explica i la manera de relacionar-se la protagonista dins del món literari en català recorden eixos rumors que parlen de baralles i "ganivetades morals" (i literàries) allà mateix. Com que "parle d'oïdes", no tinc un criteri vàlid per a afirmar ni negar res. El que és cert és que, si això que explica la Carme Riera que li passa a la protagonista, és una còpia estrafeta de la realitat literària nostra, podríem escriure'n una novel·la de lladres i serenos ben distreta.

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE

No tenia previst fer cap cosa especial de cuina per allò que estic de vacances. El cas és, però, que li havia promés a una cosina meua que algun dia li prepararia un pastís de xocolate i vaig pensar que era una bona excusa per posar-m'hi. Tot buscant per la xarxa, m'hi vaig trobar amb aquesta recepta que he variat una mica quant a la preparació i els ingredients.

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE

INGREDIENTS:

350 g de farina
300 g de sucre
200 g de mantega (desfeta amb el microones)
200 g de xocolate de cobertura ratllat
100 g d'anous pelades
6 ous
1 sobre de rent
1 copeta de conyac
1 got de llet
1 polsim de sal
Sucre fi per a damunt
Canella mòlta per a la lletra

PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar a 200º C a sota i amb l'aire

Separem les clares dels rovells i els reservem. Batem les clares amb un polsim de sal fins que estiguen ben dures. Llavors, li anem afegint el sucre a poc a poc.
En un llibrell, aboquem la farina tamisada amb el rent en pols. Ratllem el xocolate de cobertura amb un pelacreïlles (és laboriós, però queda molt bé). Piquem les anous en un morter i les afegim a la farina junt amb els rovells, la mantega desfeta i la copeta de conyac. Mesclem amb l'ajuda d'una cullera de fusta. Ara hi afegim la llet i continuem remenant fins que quede una mescla ben homogènia.
Aboquem damunt d'aquesta mescla les clares muntades a punt de neu fort i, amb l'ajuda d'un batedor manual, les anem incorporant tot tenint en compte que no se'ns abaixen.

En estar ben homogeneïtzat, prepararem un motlle redó i fondo. L'untarem de mantega. Tallarem un redolí de paper de forn de la mida del cul del motle i també l'untarem. Tirarem per damunt del motlle una mica de farina perquè el cobrisca per tot (podem pegar-li uns colpets al motlle perquè n'amolle el sobrant).
Ara aboquem la mescla al motlle tot procurant que quede ben plana. L'enfornem i abaixem la temperatura a 180º C. Courem el pastís durant mitja hora. Passat aquest temps, li llevem la temperatura al forn però no l'aire i l'hi deixem durant deu minuts més i ja està.
En estar fred, es desemmotlla sobre una safata i s'empolsima amb sucre glaç.
La inicial del nom l'he feta amb canella en pols. La silueta l'he retallada en una cartolina amb un tallant i l'he posada sobre el pastís i ja està.
Resulta un pastís molt bo, però molt i molt calòric i pesant. La pròxima vegada que el prepare el faré la meitat de gran que no ara i potser hi posaré més xocolate i menys farina. Era d'una grandària considerable. Com ha eixit bo, supose que no li haurà importat.