dissabte, 6 de març de 2010

TRUITA DE CARABASSETA

Fa un temps, el bon amic Manel, al seu fantàstic blog "Cuinar és generós", es planyia que als blogs en català no sovintegen les receptes de truita, com si ens n'avergonyírem. Alhora, ell hi publicava una deliciosa truita. Bé, doncs, com que a mi no em fa cap vergonya reconèixer que, de tant en tant, també faig truites. Ací va la recepta de la darrera que vaig preparar:

TRUITA DE CARABASSETA

INGREDIENTS:
1 carabasseta (= 1 carbassó)
2 ous
Oli de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem la carabasseta a trossets. Posem un raget d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la carabasseta capolada i la salem. L'anem sofregint fins que quede daurada sense cremar-se.
Batem els ous en un llibrellet amb un polsimet de sal. Hi aboquem la carabasseta fregida (sense l'oli) i ho barregem tot.
Posem novament l'oli a escalfar i, en estar ben calent, hi aboquem la barreja dels ous i la carabasseta fregida. Fem primer un costat de la truita, la voltem amb l'ajuda d'un plat o d'una tapadora, i la tornem a fregir fins que estiga quallada, però tendra.

En estar, col·loquem en un plat pla paper de cuina. Hi aboquem la truita. La cobrim amb més paper de cuina i un altre plat. La hi deixem reposar una estona. El paper de cuina n'haurà absorbit l'excés d'oli i ja la podem servir.

11 comentaris:

Queti B. ha dit...

Digues que sí! La truita és un plat abellidor, equilibrat i versàtil. A l'ultima truita de carabassó vaig afegir un all porro, i estava deliciosa.
Ara, a més, la meua filla, al·lèrgica a l'ou, ja va desenvolupant una bona tolerància i fa ben poc que va poder tastar una truita. Imagina't com se la menjà!
B7s

La cuina vermella ha dit...

Hola bonic!
Jo no crec que ens n'avergonyim de la truita, en el nostre cas, la majoria de vegades que en mengem és per sopar (i no hi ha llum per fer la foto!!!). Pensem que és una menja excel·lent, difícil de fer (a mi no em surten pas bé, el rei de la truita a casa és en Kike). Si trobem uns ous de confiança, la truita és un dels nostres preferits. Molts petons i gràcies per tot!!

Glòria ha dit...

Serà que les truites són tan habituals que no li donem la importància que es mereixen, oi?. Aquesta teva de carabasseta em recorda molts sopars de quan era petita.

Petonets

Josepb. ha dit...

Francesc; Les truites, són d'aquells àpats que és fan per tot; sopars entre amics, resopors, per portar-les a la cremanyola, a la platja, a la muntanya, a l'estiu a l'hivern... i també de; patates, cebes, carabaceta, xampinyons, albergínia, pèsols...
Salutacions a l'Oretto...¡¡
...i també de carxofes, d'alls tendres...

Francesc ha dit...

QuetiB: segur que trobaria la truita boníssima. Estic content que les coses hagen anat millor. Això de "les intoleràncies" és un rotllo. A mi em passa amb la lactosa. Però són coses de l'edat.

Amics Vermells: Hola Txell!!! Això de la truita no és més que traça. A mi no sempre m'ixen bé. Una volta, fins i tot, em vaig comprar una paella d'aquelles dobles per tal de voltar la truita. Besades

Glòria: jo en faig algunes vegades. M'agraden molt, però no vull abusar del consum d'ous (amb perdó) i no sempre m'ixen com voldría. Besades.

JosepB: això no es fa!!! Amb totes eixes magnífiques suggerències, ara me'n menjava una de cada classe!!! Què bones!!! Salutacions

Dolça ha dit...

Així que del carabassó en dieu carabasseta? La meva és igual però amb oli Siurana, és clar!!!
PTNTS
dolça

Francesc ha dit...

Dolça: estic segur que la teua també serà boníssima amb eixe oli. I sí, del "carbassó" en diem "carabasseta". Una cosa nova que aprenem!! ;D

Massitet ha dit...

Hola Francesc!
Casualitat de la vida, nosaltres últimament també hem posat un parell de posts de truites. És com si manel ens hagués "despertat" a tots una mica! Ara, ja et dic que a nosaltres ens passa com a la cuina vermella: no hi ha gaire llum, per fer la del sopar!!
Per cert, has provat mai la de carabaceta, patata i ceba?? Ma mare la feia així i és descomunal! Boníssima!
Jo penso provar la teva un dia d'aquests...

Fins prompte, bonics!

Francesc ha dit...

Massitet: aquesta que tu dius la feia ma mare fa un munt de temps. Ja quasi me n'havia oblidat. Prec nota del teu suggeriment i segur que la faré algun dia d'aquestos. Salutacions, bonic!!!

Assur ha dit...

Per al meu gust, la de carbassó és la millor de totes les truites, sens dubte!, i deixa'm que t'expliqui una cosa referent a les truites i a en Josepb:

La meva mare feia truites de tot l'imaginable i l'inimaginable i li quedaven perfectes, i quan dic perfectes és PERFECTES (sense passió de fill), fins al punt que n'havia fet moltes vegades una mena de torre amb quatre o cinc truites amb diferents ingredients posant-ne una sobre una altre i semblaven fetes amb un motlle. Llàstima que aleshores no s'atinava a fer-ne fotografies perquè vegessis que no exagero...

Doncs bé, en Josepb es veu que ho ha heretat i li surten unes truites perfectes de forma i cuites al punt.

(T'ho explico perquè veig que ell, per modèstia, no te n'ha dit res.)

Francesc ha dit...

Enric: no m'estranya gens això que dius de ta mare. El teu germà i tu sou uns cuiners excel·lents (a la vista estan els vostres blogs). Quina sort heretar una qualitat així (el teu germà). Bé, ja es nota, quan parles amb ell, que és una persona molt prudent i gens aficionada a l'autobombo. Deu ser "marca de la casa". Salutacions. Ens veiem aviat, eh?