diumenge, 7 de març de 2010

SÉPIA CUITA

L'altre dia vaig voler aprofitar unes sépies netes que tenia congelades al frigorífic des de feia un temps. Per això, les vaig deixar descongelar a temperatura ambient. Volia preparar sépia torrada amb salsa verda. A l'hora de sopar encara estaven quasi congelades. Què podia fer-hi, doncs? Com que crues no n'he menjades mai, vaig pensar a canviar la recepta que tenia pensada per una cosa més ràpida, més o menys. I d'ací va eixir aquesta recepta. Era això o menjar "gelat de sèpia" per a sopar.

SÉPIA CUITA


INGREDIENTS:
2 sépies netes
6 alls
1 pessic de julivert fresc
sal
1 polsimet de pebreblanc
1/2 gotet (dels de vi) de cava
1 raig d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:
Amb un ganivet de fulla ampla, capolem les sépies a trossos mitjans. Com que encara estaven quasi congelades, no em va costar massa tallar-les. En una olla exprés aboquem un raget d'oli de Beneixama i, en estar calent, hi aboquem la sépia tallada a trossos. Amb un cullerot de fusta l'anem remenant perquè s'hi sofregesca bé. Amollarà bastant líquid.
Mentrestant, tallem el julivert a branquetes. Pelem els alls i els fem a rodanxetes. Afegim el julivert i els alls a l'olla i continuem remenant una estona.


Salem una mica i posem un polset de pebre blanc. Hi afegim el mig gotet de cava.
Tapem l'olla i, en assolir la pressió màxima, abaixem el foc i continuem coent-la durant uns vint minuts. Passat aquest temps, obrim l'olla amb precaució i la servim. Queda molt tendra i bona.
Com que sobrarà una mica de brou, el podem reservar colat i congelat per a una altra recepta.

10 comentaris:

Gemma ha dit...

D'un invent et va sortir un plat deliciós. Segur que va quedar molt gustoseta i molt tendre...
A la cuina sempre s'han de tenir recursos ;)

Chis ha dit...

El que diferencia els cuiners dels bons cuiners és la capacitat d'improvisar coses delicioses amb pocs ingredients.
Segur que va sortir ben bo!

Glòria ha dit...

Bé, no és una improvisació qualsevol, eh?. Amb el toc de cava, no és poca cosa!

Els fogons del pare ha dit...

Bons recursos, sí senyor.
Jo ja m'estic imaginant aquest brou sobrer amb unes patates i unes cloïsses... !!!

Xavier ha dit...

Xic, que bo!
L'altre dia en mengí jo també un guisadet de sépia en un baret d'ací de Mallorca que va ser mel (d'abella, que diuen ací!)...

Això del "Xispes" què és? Un malnom?

Dolça ha dit...

Què bona la sípia... i del brou sobrer, un arrosset, potser?
PTNTS
Dolça

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
Ves-te plantejant fer una exposició de fotografies dels menjars que prepares. T'ho dic perquè qui sigui que faci la fotografia, tu, Oreto...ho fa amb l'esperit de reflectir bellesa. Jo em miro els retrats i sento plaer estètic i desprès dic: és per menjar!
Una abraçada!

Francesc ha dit...

Gemma: va eixir molt tendra i bon bona, sí. ;D

Chis: gràcies per la floreta, guapa!!!

Glòria: bé, el toc del cava és perquè encara me'n quedava una ampolla mig plena de Nadal (imagina't) i la vaig usant, de tant en tant, com un vi normal.

Els fogons del pare: crec que els teus suggeriments són molt bons. Me'ls apunte.

Xavi: a Beneixama fem una "rostidora de sépia" que és molt bona. Un dia d'aquests li'n demanaré la recepta a la meua tieta i la prepararé. Això del "Xispes" és el malnom d'un xicot de Beneixama que fa oli d'oliva ecològic.

Dolça: no me'n va quedar tant de brou com per un arrosset, però potser sí per a un guisadet de peix o marisc.

GLORIA: quina vergonyota!!! Si les fotos que faig són d'aficionat!!! Als blogs hi ha gent amb molta més traça, com ara la Sara Maria o els de la Cuina Vermella. Ells sí que en saben, de fotografia!! Besades

Assur ha dit...

Ara n'és temps, de sípies, i són una preciositat de grosses i de tendres, i de ben segur que fetes d'aquesta forma tan senzilla han de ser gustosíssimes. Un 10 per aquesta recepta!

Francesc ha dit...

Enric: gràcies pel teu comentari. ;D