dimarts, 28 de setembre de 2010

COCA D'ALADROCS

Dimecres passat vaig comprar de la peixateria del mercat uns aladrocs (=seitons) tan grossos que semblaven sardines. Avui Oreto tenia reunió de pares i volia que els preparara per a sopar. A mi, que no m'agraden massa (les espines i jo no ens entenem), li dic: "I com els faig?". I ella que em respon: "Sigues creatiu!", i se'n va tota contenta. I ací em tens a mi calfant-me el cap i veient uns aladrocs congelats que no em feien massa gràcia. Total, de tot d'una pense: "I si en faig una coca?". I d'ací n'ha sorgit aquesta.

COCA D'ALADROCS

INGREDIENTS:
300 g de farina
12'5 g de rent de pastilla
1/kg d'aladrocs
3 cebes mitjanes
8 mitges tomates seques
1 dit d'oli (d'un got dels d'aigua) de Beneixama
Sal
Orenga
Pebre
Una mica més d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Engeguem el forn i el posem a escalfar a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
La part més pesada de la recepta és aquesta: apanyem els aladrocs, tot llevant-los els caps, l'espina central, la coa i les escates que puguen tindre. Els deixem a filets en un plat.
Escalfem una mica d'aigua i hi posem les tomates seques perquè s'hi hidraten.
Pelem les cebes i les tallem a rodanxes fines. En una paella posem una mica d'oli de Beneixama i les hi anem sofregint fins que estiguen ben daurades. Quan ja quasi estiguen, traiem de l'aigua les tomates i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores de cuina. Les aboquem a la paella i continuem sofregint-ho tot durant uns minutets.

Preparem la massa: cernem la farina sobre un llibrell. Hi aboquem la pastilla de rent (desfeta en mig got d'aigua tèbia i una culleradeta de sucre, que al rent li agrada molt!!) i l'oli. Ho pastem tot fins que lligue la massa. En estar, la tapem amb un drap de cuina i deixem que lleve durant uns vint minuts.
Passat el temps de puja de la massa, col·loquem un tros de paper de cuina en una safata de forn i estenem la massa per damunt de manera que quede molt i molt prima (en coure's, ja s'inflarà). Ara col·loquem per sobre la ceba amb les tomates. Ara els aladrocs. Els empolsimem amb una mica d'orenga i pebre. Tirem un rajolinet d'oli de Beneixama per damunt.

Col·loquem la safata al forn i n'abaixem la temperatura a 180º C. Deixem que s'hi coga durant un quart d'hora o vint minuts aproximadament. Hem de veure que les vores estan ben daurades i el peix cuit. I ja està.
Ha resultat ben bona i mengívola.

14 comentaris:

Oreto Doménech ha dit...

No hi ha res com incitar a la creativitat! mmmmmmmmmmmmmnnnnn

Jpmerch ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jpmerch ha dit...

Pinta molt bé aquesta coca.

M'agrada el seu blog. Li seguiré amb atenció.

Per cert, l'aladroc es lo que en castellà es diu boquerón? Per les fotos m'ho sembla. Tot i això recorde que quan jo era menut, hi havia un home que venia lo que ell en deia aladroc, que en portava en uns poals, però n'era un peix molt més xicotet.

xisca ha dit...

Fa molt bona pinta . Segur que estava boníssima.

Una abraçada

Els fogons del pare ha dit...

Fa pocs dies vaig fer una coca similar però amb sardines i damunt la ceba enlloc de tomàquet sec, pebrot vermell. No en va quedar ni un mos.
Aquestes menges tenen la virtut de admetre tantíssimes variants en funció d'allò que tenim, del que més agrada.
Aquesta teva té una pinta impressionant. Ja tinc gana!!

starbase ha dit...

Una molt bona proposta, jo les coques amb peix tipus seitò o sardina acostumo primer a cour-les en blanc per acabar posant el peix només uns minuts...sino tinc la sensació que em queda eixut i amb sobre-cocció.

:)

Queti B. ha dit...

L'Oreto, sí que en sap, ella! Els aladrocs donen molt de joc a la cuina. Al meu cuiner particular (Oreto i jo som així d'afortunades) li ixen unes paelles d'aladrocs... mmmm! Jo em limite a arrebossar-los o a fer-los en vinagre, però aquesta coca... Aquesta coca, l'haurem d'estudiar. Copie la recepta i l'enganxe a la nevera, a veure si tinc sort.
Una abraçada

Gemma ha dit...

Bueno m'imagino l'Oreto a la tornada.

Muas!

Xavier ha dit...

Quina pinta, xics!
De veres que acabe de dinar i encara em cau la bava!

Uà!

Anna ha dit...

Caram, Francesc, cada vegada que entro al teu blog em sorprens amb una paraula nova. Al final podrem fer un diccionari culinari amb totes aquestes paraules que ens ensenyes i que no s'haurien de perdre... La coca té una pinta tremenda!!! Mengívola, mengívola!!!

josep ha dit...

Francesc,
Una proposta realment imaginativa. Ah! jo també soc membre reconegut del CSE (club sense espines).
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Mai he provat la coca de seitons, com que m’encanten queda pendent la recepta, amb el teu permís
Una abraçada

*Eva* ha dit...

una coca deliciosa, una molt bona manera de menjar peix, que de vegades a casa costa una mica.
pt!

Francesc ha dit...

Oreto: ;D

Jpmerch: gràcies per la visita. Doncs sí, l'aladroc o seitó és allò que en castellà diuen "boquerón". El que passa és que els que vaig usar eren molt grossos...

Xisca: era molt bona. I inesperada.

Els fogons del pare: el món de les coques no s'acaba mai, eh? Gràcies

Starbasse: segur que és una bona idea, però, què és "coure en blanc"? Salutacions

Queti: estic content que t'haja agradat. Ja em diràs si t'ix bona. Segur que sí. I això de tindre un cuiner a casa dóna molt de sí, no? ;D

Gemma: estava supercontenta!! ;D

Xavier: és molt bona de fer. Si la proves, ja m'ho diràs.

Anna: si és que el català té moltes i moltes paraules precioses a qualsevol banda. I tots/es en podem gaudir.

Josep: jo també sóc del CSE de fa anys... Peix sí, però segur i no destorbador.

Fem un mos: sense permís!! Només faltaria!! ;D

Eva: de vegades costa, sí. :D