dissabte, 4 de setembre de 2010

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Hui hauria complit 86 anys Vicent Andrés Estellés, el nostre poeta més popular. I per això hi ha una diada blogaire per a commemorar l'efemèride i festejar-la. No va tindre una vida fàcil (com molta altra gent) l'Estellés. Però va saber traure'n la inspiració per tal de crear una obra poètica reeixida.
D'Estellés trobem molts i molts poemes que, de tan populars, han esdevingut "típics", com el preciós "Assumiràs la veu d'un poble/ i serà la veu del teu poble...". Poques vegades m'he emocionat tant enfront d'un poema que destaca, per a mi, l'opció de valencianitat absoluta de l'autor. Un convenciment que m'agradaria que la nostra societat tinguera com a propi. Difícil, ja ho sé, però no impossible encara. O la "Sonata d'Isabel", bellíssim cant a la seua dona. La companya d'anys, amors i tragèdies. O "Els amants". O...
De tots els poemes, triaria aquell que parla de les cames de la seua estimada. Destil·la una sensualitat i una visió tan alegre, mediterrània i ciutadana de la Isabel que sempre m'ha fet gràcia. Per això l'he triat:

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiar.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
oh la solemnitat de la teua carn tendra.
del teu cos adorable sobre les llargues cames!
No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anares per l'aigua, entre una aigua invisible,
entre una aigua claríssima, venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.
I jo t'evoque dreta sobre les teues cames.
Carregaven els hòmens els ventruts camions.
Venien autobusos de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.
Tu venies solemne sobre les teues cames.
Carrer avall, venies entre els solars, els crits,
els infants que jugaven en eixir d'escola,
la dona arreplegava la roba del terrat,
l'home recomponia lentament un rellotge
mentre un amic parlava dels seus anys de presó
per coses de la guerra, tu venies solemne,
amb més solemnitat i dignitat tu sola,
tota la majestat amada del crepuscle.
No hi havia a València dos cames com les teues,
amb la viva alegria de la virginitat.
Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.
Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions
Hi ha els bars. l'oli fregit, les parelles d'amants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
les teues llargues cames plenes de dignitat.
Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric
va tocant les anelles, va preguntant per tu.
Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.
Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.
Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

11 comentaris:

Queti B. ha dit...

Francesc,
un preciós homenatge al poeta de Burjassot. Fem perquè aquesta diada es consolide, tant de manera analògica (el sopar, els recitals, la reunió, en fi, de tots els qui ens estimem llengua i cultura) com digital. I és que, a la xarxa, també en som un fum!
Una abraçada

vpamies ha dit...

Aquest poema és extraordinari! Potser per això l'hem vist reproduït tant de cops en diversos blogs. La festa és un èxit. Jo crec que la continuïtat hi és garantida!

starbase ha dit...

Unes paraules precioses. Merci per portar-nos aquest gran poeta als que el coneixem com es mereix.

Una salutació.

josep ha dit...

Magnífics versos.
Jo, suposo que com molts, vaig descobrir l'Estellés a través de la música que van posar als seus poemes, molts cantautors als anys 70 i 80.

Assur ha dit...

Com gaudeixo anant llegint els posts i els poemes que els blogaires han triat en aquest homenatge a Vicent Andrés Estellés!

Precioses i didàctiques fotografies les que has anat enllaçant al poema per anar situant-nos a l'entorn del poeta.

Davant l'èxit de la convocatòria de Josep Lozano, no m'estranyaria gens que, ara, els sequaços d'en Camps i de la Rita traguessin tota la cavalleria i l'artilleria pesant per reivindicar la figura de Estellés com a seva perquè escrivia “teues” en lloc de “teves” i, això sí: acabarien les seves o, millor dit: les "seues" polloses arengues amb un “¡Vixca Valencia!” (escrit amb admiració inicial i sense accent, està clar) :))

Massitet ha dit...

Moltes gràcies, Francesc, per portar a Estellès al teu bloc tal dia com avui...
Tinc una proposta per a l'any que ve: i si fem un "pa i porta" online, l'any que ve??
Receptes que es podrien portar a un sopar comunitari, com els que han tingut lloc anit arreu del país...
Seria una manera que tindríem els "gastroblocaires" per sumar-nos-hi a la "nostra" manera. Com ho veus?

Salut!

Anònim ha dit...

Olga Gargallo:
Qualsevol dels seus poemes és la millor tria perquè són tots meravellosos. Bona diada estellesiana, Francesc.

Assur ha dit...

La idea de Massitet em sembla molt bona. Quan vaig fer el post on anunciava l'homenatge a Màrius Torres, també vaig insinuar que hi participessin els blogs de gastronomia i de música amb alguna recepta dedicada al poeta lleidatà. N'hi va haver dels de música que s'hi van afegir, però no -que jo sàpiga- dels de gastronomia, però estic convençut que més d'un s'ho va pensar malgrat no hi va participar. La gastronomia també és cultura, o sigui que, vinga, va: A animar-se per l'any vinent!

Una abraçada.

Francesc ha dit...

Queti: completament d'acord amb tu!! ;D

VPàmies: estaria molt bé que continuara. Segur que sí.

Starbase: gràcies pel comentari, amic.

Josep: la música ens ha fet conèixer millor els nostres poetes. Ens els ha acostats.

Assur: l'èxit ha estat total!!! Aquests, els de sempre, segur que en fan alguna de grossa. No seria la primera vegada.

Massitet: em sembla una idea genial!! Jo ja m'hi apunte.

Olga: gràcies pel teu comentari. L'Estellés s'ho mereixia.
L'he hagut d'escriure a mà novament perquè no sé que passava que no el podia publicar. Coses de la informàtica...

Assur: com ja li he dit al Massitet, m'hi apunte ipsofàcticament!!!

Dolça ha dit...

El vaig conèixer de la ma d'un excel·lent professor de literatura a l'institut, quan "aquell" encara vivia . Aleshores la nostra literatura la viviem molt intensament i ara la recordem i estimem molt bé.
Bona diada!
PTNTS
Dolça

Anna ha dit...

Hola Francesc,
feia un munt de temps que estava desconnectada del món blogaire i he tingut molta alegria de tornar a entrer al teu blog, amb aquest sabor tan propi. M'encanten les teves receptes tan autèntiques i els teus articles tan sentits.
Espero poder-te llegir més sovint d'ara endavant!!!!
Anna